Fonts d'Energia, Indústria i Medi Ambient: Guia Completa

Fonts d'energia convencional

És aquell recurs que permet obtenir energia útil mitjançant una transformació. Ens referim a les que són més utilitzades en l'actualitat: l'energia hidroelèctrica, l'energia produïda pels combustibles fòssils i l'energia generada a través de la fissió nuclear.

Energies renovables

Són inesgotables: la hidroelèctrica, la solar, l'eòlica.

Energies no renovables

Es troben en quantitats limitades a la natura: el carbó, el petroli i el gas natural.

Combustibles fòssils

Carbó

Conegut des de l'antiguitat, es va començar a utilitzar d'una forma massiva durant la Revolució Industrial. Al ritme d'explotació actual, encara hi ha reserves per a més de 200 anys, fet que el converteix en el combustible fòssil més abundant. Hi ha 2 tipus:

• Carbó dur (antracita i hulla)
• Carbó tou (lignit i torba)

Es fa servir en centrals tèrmiques i indústries siderúrgiques.

Petroli

Es tracta d'un hidrocarbur que al llarg del segle XX va esdevenir la font d'energia més important. Per a la seva extracció, un cop localitzat el jaciment petrolífer, cal procedir a perforar el terreny. El petroli brut s'ha de sotmetre a un procés de destil·lació i refinament en plantes petroquímiques i refineries. A partir d'aquí s'obté una gran diversitat de productes: gasolina, plàstics, pintures, teixits sintètics...

Gas Natural

Té una procedència similar a la del petroli i moltes vegades es troben associats en un mateix jaciment. La seva explotació és complicada. Es transporta per mitjà de gasoductes, que cobreixen les llargues distàncies que separen les zones productores de les zones consumidores.

Tipus de Centrals Elèctriques

Centrals hidroelèctriques

Utilitzen l'energia potencial de l'aigua en caure per un desnivell per accionar grans turbines-alternadors que produeixen energia elèctrica. L'energia és neta, però la construcció de les centrals contamina molt.

Centrals termoelèctriques

Generen electricitat mitjançant la cremació de combustibles fòssils. En ser cremats, desprenen una gran quantitat de calor que s'utilitza per escalfar l'aigua i produir vapor. El vapor és canalitzat cap a les turbines-alternadors que produeixen energia elèctrica. Aquestes centrals contaminen més que les hidroelèctriques.

Centrals nuclears

Fan servir bàsicament urani enriquit, el qual, a través d'un procés de fissió, dóna molta calor, que fa bullir l'aigua del reactor. El vapor que es produeix és conduït a la turbina-alternador que genera corrent elèctric. Tot i produir electricitat a un baix cost, és força polèmica pels riscos que comporta la manipulació de minerals radioactius i l'eliminació de residus.

Energies alternatives

Energia solar

Per les seves característiques es planteja com la gran font d'energia del futur: és neta, gratuïta i inesgotable. El problema és que tècnicament no s'ha resolt d'una manera satisfactòria ni la captació, ni l'emmagatzematge, ni la distribució d'energia. Si recollim d'una manera adequada la radiació solar podem obtenir calor i electricitat. Amb la calor podem obtenir aigua calenta, calefacció...

Energia eòlica

S'aprofita la potència del vent. Té inconvenients com la necessitat que es donin condicions de vent favorables, la disposició d'importants extensions de terreny on es puguin instal·lar els enormes generadors i una inversió inicial força elevada. Avantatges: és una font d'energia neta, renovable i no requereix una tecnologia gaire sofisticada.

Energia mareomotriu

Les marees, el seu moviment alternatiu d'ascens i descens, pot fer moure turbines que generen electricitat. Cal construir murs que siguin capaços de retenir l'aigua acumulada durant la plenamar. L'energia és renovable i no contaminant, però només es poden instal·lar on hi hagi condicions naturals molt especials.

Energia geotèrmica

S'intenta aprofitar aquesta font de calor interna de la Terra, que de vegades es manifesta de manera violenta i natural, utilitzant les capes subterrànies d'aigua calenta per a la producció d'electricitat i per a la calefacció. El problema és que només es poden construir centrals tèrmiques d'uns rendiments acceptables en zones molt concretes de la Terra; la temperatura de l'aigua no hauria de baixar dels 120ºC.

Energia de biomassa

La biomassa és la massa total dels components biològics d'un ecosistema determinat. Els residus vegetals poden ser convertits en energia a través de: la fermentació i la combustió. Els elements per produir energia són les branques, les fulles, palla, fems, algues, canya de sucre... L'energia és renovable. Inconvenients: dificultats per transportar grans quantitats de residus i els baixos rendiments que s'assoleixen.

Primeres matèries

És tot aquell producte bàsic que obtenim directament de la natura i que és necessari per elaborar un bé econòmic.

Primeres matèries minerals

Les activitats mineres més importants es centren en l'obtenció de ferro, combustibles fòssils (carbó i petroli), fertilitzants. Els minerals metàl·lics més utilitzats són el titani, la bauxita (alumini) i el coure. Les tasques de prospecció, extracció i distribució de les primeres matèries minerals requereixen sovint l'associació de diverses empreses per tal de fer front a les enormes despeses que genera l'explotació d'un gran jaciment miner. La producció de les primeres matèries minerals es troba molt concentrada. Les primeres matèries minerals són recursos naturals no renovables. Tarden molt a formar-se; com més les utilitzem, més risc hi ha que s'esgotin.

Primeres matèries orgàniques

Es tracta dels recursos biològics formats pels diferents organismes animals i vegetals.

Tipus d'indústria

Quan parlem d'indústries fem referència al conjunt d'activitats destinades a transformar les primeres matèries en productes elaborats.

Indústria de base

Són les que duen a terme una primera manipulació de les primeres matèries, amb l'objectiu de fabricar productes semielaborats. Dins d'aquest grup destaquen les indústries metal·lúrgiques i la química pesant.

Indústria de béns d'equipament

Transformen productes semielaborats en productes finals destinats a altres indústries, generalment indústries de béns de consum. Inclou la construcció i la metal·lúrgica de transformació.

Indústria de béns de consum

Són les que utilitzen diferents tipus de recursos i productes semielaborats per fabricar béns destinats directament al consumidor. Podem esmentar la química lleugera (perfums, farmàcia...), la tèxtil, l'alimentària i conservera, la del llibre, la de l'automòbil...

Factors de localització industrial

• Proximitat a primeres matèries i fonts d'energia: Aquest factor ha estat tradicionalment força important per a les indústries de base, ja que aconsegueixen abaratir costos gràcies al fet de no haver de transportar les primeres matèries des de llocs allunyats.
• Disponibilitat de mà d'obra: Es tracta d'un factor de pes per a les indústries de béns de consum, especialment en el cas d'aquelles que requereixen mà d'obra qualificada.
• Transport: Malgrat els avenços actuals, els costos de transport continuen sent un factor important en el moment de decidir la ubicació de les indústries, sobretot de les que manipulen grans quantitats de mercaderies.
• Mercat: La proximitat al lloc de consum és un factor especialment interessant per a les indústries que elaboren productes finals destinats als consumidors.
• Infraestructures i equipaments: L'existència de bones xarxes de comunicació i serveis industrials adequats, com els que es poden trobar en alguns polígons propers a les grans ciutats, faciliten l'emplaçament de les empreses.
• Tecnologia: Les indústries busquen cada cop més tenir un accés fàcil a la tecnologia més avançada, sobretot si parlem d'empreses molt especialitzades.
• Existència d'aglomeració industrial: La indústria atreu la indústria. El fet de trobar altres empreses que poden oferir serveis i facilitar materials i equipaments diversos fa que es redueixin els costos de producció i que la proximitat entre indústries sigui un avantatge important.
• Decisions polítiques i ajuts oficials: Tot i que es tracta d'un factor extern al funcionament econòmic d'una empresa, cada vegada es tenen més en compte elements com els incentius fiscals, la legislació laboral i els ajuts de les administracions.

Distribució mundial de la indústria

La industrialització s'ha caracteritzat per l'existència de forts desequilibris espacials. El món està dividit en dos grans blocs: països centrals o del Nord, desenvolupats i amb un enorme poder de decisió econòmica, i els països perifèrics o del Sud, amb economies menys avançades i on se situen els processos industrials més simples, com és ara l'extracció de primeres matèries.

Europa Occidental

És la zona on es va originar la primera Revolució Industrial. Actualment es caracteritza per una gran varietat pel que fa al tipus d'empreses i als espais industrials.

Els Estats Units

Són actualment la primera potència industrial del planeta. País de grans recursos naturals i d'una enorme capacitat productiva, aplega moltes de les empreses multinacionals més importants i disposa del dòlar com a moneda de referència mundial.

El Japó

Tot i no disposar de fonts d'energia ni primeres matèries pròpies, el Japó es va consolidar al llarg del segle XX com una de les potències industrials més importants del món. El seu creixement s'ha basat en la disposició a l'estalvi per part de la població, la disciplina laboral, la identificació dels treballadors amb l'empresa i l'elevat nivell de productivitat.

Els països del Sud-est Asiàtic

Entre les economies de l'Àsia oriental que han crescut a un ritme més ràpid durant els últims anys hi ha la dels països coneguts com els "Tigres Asiàtics" i altres economies emergents.

Rússia i països de l'Europa de l'Est

En els darrers anys han passat d'un sistema d'economia planificada per l'Estat a un sistema de lliure mercat. En el cas de Rússia, malgrat els extraordinaris recursos naturals que posseeix i les seves grans possibilitats de creixement, aquesta transformació tan ràpida i radical ha comportat greus impactes econòmics i socials.

Altres regions

Pel que fa a la resta del món, trobem nuclis industrials importants en països com Brasil, Mèxic, Sud-àfrica o Austràlia. Als països en desenvolupament es produeixen situacions diverses, des dels països menys avançats que mantenen una economia tradicional sense gairebé indústria, fins a països amb un cert grau d'industrialització.

Contaminació industrial i protecció ambiental

Els contaminants primaris són els que emanen directament de les fonts contaminants (indústries, vehicles...). Els contaminants secundaris són els que s'originen a l'atmosfera a partir de reaccions químiques entre els contaminants primaris i altres components atmosfèrics.

Pluja àcida

Quan es cremen combustibles fòssils es llancen a l'aire òxids de sofre i nitrogen. En combinar-se amb el vapor d'aigua atmosfèric, es transformen en àcid sulfúric o nítric. Aquests àcids cauen a la superfície terrestre amb la pluja, neu o boira (deposició humida) o com a partícules (deposició seca) i provoquen un efecte corrosiu sobre edificis, ecosistemes aquàtics i terrestres.

Efecte hivernacle

L'emissió continuada de gasos d'efecte hivernacle (principalment CO2, metà, òxid nitrós) atrapa la calor a l'atmosfera, originant un augment constant de la temperatura global del nostre planeta. Això comporta canvis climàtics amb resultats potencialment desastrosos (augment del nivell del mar, fenòmens meteorològics extrems, etc.).

Contaminació de l'aigua

Quan parlem de les conseqüències negatives de l'activitat industrial, no podem oblidar la contaminació de l'aigua, ja que es tracta d'un element fonamental per a la vida humana i els ecosistemes. La contaminació industrial repercuteix en les aigües continentals (rius, llacs), les subterrànies i les marítimes, afectant la qualitat de l'aigua i la vida aquàtica.

Protecció ambiental

La protecció ambiental té un alt cost econòmic i social, però és fonamental per reduir i controlar la contaminació, millorar les condicions mediambientals i la nostra qualitat de vida. Molts governs han començat a aplicar polítiques de protecció del medi ambient a fi de frenar la degradació que pateixen els ecosistemes, promovent energies més netes, la gestió de residus i la conservació de recursos.