Fonts de Finançament de l'Empresa

Clasificado en Economía

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,83 KB

Introducció

S'entén per font de finançament els recursos líquids o els mitjans de pagament a la disposició de l'empresa per fer front a les seves necessitats dineràries.

Les fonts de finançament de l'empresa són el patrimoni net i el passiu del balanç de situació.

Classificació de les Fonts de Finançament

Els recursos financers de l'empresa es poden classificar segons tres criteris diferents:

1. Segons el Termini de Devolució

  • Fonts de finançament a curt termini: quan el temps de devolució és inferior a un any.
  • Fonts de finançament a llarg termini: quan el temps de devolució és superior a un any.

2. Segons la Procedència

  • Finançament intern: són els que crea la pròpia empresa (com les reserves).
  • Finançament extern: el capital s'ha d'anar a buscar a fora (com préstecs).

3. Segons la Propietat

  • Mitjans de finançament propis: propietat de l'empresa (com ara el capital).
  • Mitjans de finançament aliens: no és propietat de l'empresa directament (crèdits).

Tipus de Fonts de Finançament

Recursos Propis o Finançament Propi

Són els més estables però els de més risc perquè són els que en cas de fallida van cap als creditors i no als socis.

  • El capital: està format per les aportacions dels socis en formar la societat i altres ampliacions del capital que es puguin produir.
  • Les reserves: són beneficis retinguts (no distribuïts) i formen part de l'autofinançament intern. Serveixen per a futures inversions. Impulsen el creixement de l'empresa.
  • Les amortitzacions: estan formades pel valor que va perdent l'immobilitzat en el procés de producció.
  • Les provisions: l'empresa crea un fons com a part del resultat de l'exercici per fer front a certes pèrdues que encara no s'han produït o bé per futures despeses.

Recursos Aliens a Llarg Termini

Són el necessari perquè amb el propi no en fan prou, l'empresa disposa d'ells durant més d'un exercici econòmic i després els ha de retornar amb interessos corresponents.

  • Els préstecs a llarg termini: són els que l'empresa demana a les institucions de crèdit per poder finançar-se.
  • Els emprèstits: són títols de crèdit que només poden emetre les empreses (ex: pagaré).
  • El lísing i el rènting: ... (ampliar informació)

Recursos Aliens a Curt Termini

  • Préstecs a curt termini: diners que es demanen a una entitat financera per cobrir les necessitats immediates.
  • Crèdits bancaris a curt termini: hi ha els de descobert en compte; és una font poc normal que consisteix en disposar d'uns diners si així es vol amb uns interessos. I també el compte de crèdit o pòlissa de crèdit; quan l'empresa preveu futures pèrdues i demana un compte amb diners d'un límit determinat.
  • El crèdit comercial: és el finançament automàtic que aconsegueix l'empresa quan deixa a deure les compres que fa als proveïdors.
  • El descompte d'efectes: representa un cost per l'empresa perquè hi ha un interès que s'ha de pagar al banc. Va relacionat amb les lletres de l'empresa.
  • El facturatge: consisteix en la venda de tots els drets de crèdit sobre clients (factures, lletres) a una empresa denominada factor, la qual provoca una liquiditat immediata per l'empresa i evita problemes, però té un elevat cost d'interès.
  • Fonts espontànies de finançament: fonts que no requereixen negociació.

Entradas relacionadas: