Les fonts històriques: Tipus i classificació

Classificació de les fonts històriques

Les fonts primàries procedeixen de l’època que s’està investigant. Són testimonis de primera mà contemporanis als fets: lleis, tractats, memòries, censos de població, articles de premsa, imatges, objectes de la vida quotidiana...

Les fonts secundàries han estat elaborades amb posterioritat al període que s’està estudiant i són obra dels historiadors. Fonamentalment són els llibres de text, els manuals, els estudis científics i articles de revistes especialitzades... També són fonts secundàries els gràfics i els mapes temàtics realitzats amb dades primàries.

Tipus de fonts segons el seu suport

Segons el suport en el qual es presenten, les fonts històriques poden classificar-se en:

• Fonts escrites i textuals: Són les fonts més habituals i poden ser primàries o secundàries. Les primàries són els documents jurídics (lleis i testaments) i textos oficials, memòries, cròniques, censos i registres parroquials, cartes, diaris privats, premsa i assajos de l’època, textos literaris... Les secundàries són els llibres d’història i altres treballs dels historiadors.
• Fonts gràfiques i estadístiques: Normalment són fonts secundàries en les quals es mostren dades numèriques sobre uns temes determinats de caràcter econòmic, demogràfic, climàtic... Són fonts d’informació quantitativa i es representen habitualment en forma de taula de dades (taula estadística) o gràfics de diferents tipus (lineal, de barres, circular...).
• Fonts iconogràfiques: Són fonts primàries i inclouen qualsevol tipus d’imatges: la pintura, les fotografies, els gravats, les il·lustracions i els cartells, les caricatures, els còmics...
• Fonts cartogràfiques: Són els mapes. Rarament són fonts primàries. Els mapes tenen un llenguatge específic que cal poder interpretar, raó per la qual s’adjunta una clau (o llegenda) amb el significat dels símbols, els colors o les trames emprades en la seva realització. Els mapes històrics són temàtics i de dos tipus: sincrònics o estàtics (expliquen la situació en un moment determinat) i diacrònics o dinàmics (expliquen l’evolució d’una situació històrica i quins han estat els canvis esdevinguts).
• Fonts materials: (Restes materials i construccions, objectes personals, eines, monedes, armes, objectes decoratius...): Són fonts primàries i proporcionen informació sobre diferents aspectes, com ara el poder, la riquesa, la societat, la vida quotidiana i els costums, els gustos i les modes.
• Fonts orals: Poden ser testimonis directes o gravacions en diferents suports. L’entrevista és la font més habitual, però també s’inclouen els discursos, els programes de ràdio, les cançons, els contes... Són fonts primàries.

Classificació segons la temàtica

Segons la temàtica, atès que les fonts històriques tracten i ens donen informació sobre alguns o diversos aspectes (política, economia, societat, ciència i tècnica, cultura, art), poden ser: fonts polítiques, econòmiques, tècniques i científiques, socials, religioses, militars... Les lleis, en qualsevol de les seves formes (pragmàtica, decrets, constitució...), són fonts jurídiques o legislatives.