Forces d'Oposició, Catalanisme i la Setmana Tràgica (1900-1909)

Forces d'Oposició a la Restauració

Republicanisme i Lerrouxisme

El republicanisme va ser la força principal d'oposició. La Nova Unió Republicana va ser fundada per Nicolás Salmerón. El republicanisme, liderat per Alejandro Lerroux, va guanyar influència en les classes populars i va obtenir èxits electorals amb un partit de caràcter anticatalanista i anticlerical.

Carlisme i Tradicionalisme

Jaume de Borbó va esdevenir el nou pretendent a la corona. Juan Vázquez de Mella va fundar el Partido Católico Tradicionalista. Es va fundar el Requetè, una organització de caràcter paramilitar que actuava com a força de xoc contra el republicanisme i l'obrerisme. Carlins, integristes i tradicionalistes es van unir en un sol partit, la Comunió Tradicionalista.

Forces Obreres: Socialisme i Anarquisme

L'augment de les forces obreres, socialistes i anarquistes, va ser impulsat per la recerca de millores laborals i socials.

El Socialisme: PSOE i UGT

El PSOE va incrementar el nombre d'afiliats, defensant l'acció política dins del sistema parlamentari (Pablo Iglesias). El sindicat regionalista UGT, amb un creixement més gran, promovia l'acció política per a reformes socials i laborals, i la participació dels obrers en organismes estatals (Francisco Largo Caballero).

L'Anarcosindicalisme: Solidaritat Obrera i CNT

La creació de Solidaritat Obrera, una federació d'associacions de treballadors de caràcter apolític i reivindicatiu, va portar a la fundació de la CNT. La CNT, de caràcter revolucionari, defensava la independència del proletariat respecte a la burgesia, l'apoliticisme del moviment obrer, la necessitat d'unitat sindical dels treballadors i la voluntat d'enderrocar el capitalisme mitjançant l'expropiació dels burgesos.

Catalanisme i Republicanisme a Catalunya

Consolidació de la Lliga Regionalista

Enric Prat de la Riba va reclamar el dret de Catalunya a l'autonomia política, intervenint en la política espanyola per modernitzar i descentralitzar l'Estat.

Coalició Solidaritat Catalana

El Moviment Solidari va sorgir a causa del rebuig de la Llei de Jurisdiccions. Es va formar una coalició electoral que aplegava totes les forces catalanes, excepte els partits dinàstics i els lerrouxistes. El seu programa, conegut com el Programa del Tívoli, defensava la derogació de la Llei de Jurisdiccions i la necessitat d'òrgans d'autogovern. Van obtenir grans triomfs electorals.

Crisi de Solidaritat Catalana

Les discrepàncies entre els diferents partits que formaven la coalició solidària van ser un element fonamental de ruptura. El primer factor de discòrdia va ser el projecte de reforma de l'administració local proposat per Maura. El segon, quan la Lliga es va oposar a un projecte de l'Ajuntament que comportava per a les escoles la cooficialitat del català, la coeducació i la neutralitat religiosa. La Setmana Tràgica va acabar de dispersar el moviment.

El Catalanisme d'Esquerres

Es va fundar el Centre Nacionalista Republicà, un partit nacionalista, democràtic i republicà. L'apropament de forces republicanes d'esquerra va portar a la fundació de la Unió Federal Nacionalista Republicana, que va desaparèixer a causa de la formació del Pacte de Sant Gervasi.

La Setmana Tràgica de Barcelona (1909)

El Conflicte del Marroc i les seves Causes

Espanya va consolidar la seva penetració al nord d'Àfrica. Es va establir un protectorat francoespanyol al Marroc. Espanya controlava la zona del Rif, amb possibles beneficis econòmics i la voluntat de restaurar el prestigi de l'exèrcit. Els atacs continuats de les tribus rifenyes, especialment a Cabrils, van provocar una derrota espanyola que va requerir l'augment de soldats i va generar una gran protesta popular.

Mobilització Popular i Conseqüències

Es van aixecar barricades als carrers, hi va haver enfrontaments amb les forces de l'ordre i es van incendiar més de 80 centres religiosos. Es va declarar l'estat de guerra. L'elevat nombre de morts i ferits va radicalitzar el moviment, i la falta de direcció i coordinació va derivar en una acció incontrolada. La repressió de Maura va ser molt dura, destacant l'execució de Francesc Ferrer i Guàrdia. Una onada de protestes va fer caure el govern conservador de Maura. Els lerrouxistes van perdre influència, fet que va afavorir l'anarquisme. Solidaritat Catalana es va desintegrar i la Lliga Regionalista va patir un retrocés electoral.