Forces Polítiques i Orígens del Catalanisme al Segle XIX

Forces Polítiques a Espanya (1881)

Després de 1881, el govern de Sagasta legalitza tots els partits polítics, fent sortir a la llum a partits que estaven amagats.

Esquerra

a) Partit Liberal:

• Republicans:
  • Progressistes (Ruiz Zorrilla)
  • Centralistes (Salmerón)
  • Federals (Pi i Margall)

Es van unificar el 1903 a la Unió Republicana.

El 1908 es divideix en:

1. Partit Republicà Radical
2. Partit Unió Republicana Autonomista

Aquests partits van implantar un model que es faria servir al segle XX. Cada partit tenia el seu diari.

b) Partit Possibilista: (Castelar) Es va acabar fusionant amb el Partit Liberal.

c) Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE): Segueixen les doctrines de Karl Marx. Lluita per millorar la situació social obrera.

1888: Fundació de la UGT. 1890: El PSOE i la UGT s'estenen. Fets importants: 1 de Maig: jornada laboral de 8 hores. Amb ajuda reial s'aprova la llei de no treballar per a menors de 9 anys.

Dreta

Partit Conservador:

Carlins: Malgrat la derrota, aconsegueixen presència al nord, País Basc i Catalunya. El 1888 es separen quan es funda el Partit Integrista. També sorgeixen moviments regionalistes i nacionalistes.

El Catalanisme

Factors que afavoreixen l'aparició

A la primera meitat del segle XIX, a Catalunya sorgeix un moviment que reivindica la cultura i la identitat amb cada cop més força:

• Reivindicació de l'autogovern de Catalunya dins de l'estat espanyol.
• Factors que faran que s'acabi desembocant en un catalanisme polític (lingüístics, culturals, econòmics i socials).

Lingüístics i culturals: La societat pensa que s'ha de recuperar el temps passat. Es veu amb bons ulls l'època de la Corona d'Aragó. La reivindicació es veurà a l'art.

Econòmics i socials: Catalunya és diferent de la resta d'Espanya. A Catalunya: cada cop hi ha més indústria, cosa que provoca que s'ampliïn les diferències socials i polítiques. Es produirà un procés d'urbanització i conflictes entre la burgesia social i la classe obrera. Els interessos de la burgesia catalana volen una política proteccionista.

A Espanya: societat agrària, burgesia amb interessos agraris i comercials i lliurecanvisme.

Opcions Ideològiques

Primer, el catalanisme va ser un moviment de classes mitjanes (poc seguiment de la burgesia industrial o la classe obrera). A principis del segle XX, el catalanisme es converteix en un moviment de masses.

1. Republicanisme Federal: (Almirall) Defensa un catalanisme de caràcter democràtic. Funda el primer diari (Lo Catalanisme).
2. Tradicionalisme Catòlic: S'amplia amb la resta, alguns sectors de l'església evolucionen cap al catalanisme. Representants: Jaume Collell, Jacint Verdaguer. Tema: Catalunya serà cristiana.
3. Catalanisme Romàntic: Format per intel·lectuals i escriptors, com Àngel Guimerà. Actuarà com a punt d'unió dels altres dos grups.

1880: Se celebra el primer Congrés Catalanista, iniciativa d'Almirall. Seguidors dels dos grups. Es funda el Centre Català. Se celebra el 2n Congrés Catalanista.

Centre Català

Associació de caràcter polític del catalanisme. Portarà a terme:

• Campanya de propaganda catalanista a tot Catalunya.
• Promou actes de defensa del proteccionisme.
• Presenta candidatura a les eleccions generals (1886) (fracàs).
• A les eleccions municipals tenen seguidors.
• Memorial de Greuges al rei Alfons: redactat per Almirall en castellà, posa de manifest el menyspreu de la llengua catalana per part de l'estat. Es posiciona a favor del proteccionisme.

1888: La Lliga Catalana li fa arribar un document "Missatge a la Reina" per reivindicar l'autonomia política de Catalunya. 1889: La Lliga Catalana farà campanya a Catalunya, defensant el dret civil català (Espanya volia eliminar-lo). ÈXIT.

Dret Civil Català

Conjunt de normes i principis que regulen les relacions personals o patrimonials. La Lliga Catalana inspirarà la creació de la Unió Catalanista.

1892: La Unió Catalanista celebra una assemblea a Manresa. Document històric del catalanisme (Bases de Manresa). Proclamen:

• Sobirania catalana.
• Corts amb capacitat legislativa.
• Català com a llengua oficial.
• Dotava a Catalunya de les competències en ensenyament i justícia.
• Eliminava el servei militar obligatori.
• Moneda pròpia.

Conclusió: Durant uns anys es converteix en el programa d'autogovern del catalanisme i defineix una via no independent cap a la sobirania de Catalunya.