Formació i Dinàmica dels Oceans i les Plaques Tectòniques

Com es forma un oceà?

La formació d'una dorsal origina l'obertura d'un nou oceà. Procés:

1. Comença quan, sota un continent, ascendeix un plomall de magma molt calent que eleva la litosfera i forma un dom tèrmic. La litosfera es trenca i forma un sistema de tres esquerdes denominat punt triple. A cada esquerda s'enfonsen, per gravetat, els blocs centrals, originant un rift.
2. Si continua la separació de les plaques des del rift, és inundada per l'aigua de l'oceà i s'origina un mar estret.
3. Si continua el procés, el magma que ascendeix pel rift i s'estén a ambdós costats de la dorsal, continua formant litosfera oceànica, i els continents s'aniran allunyant.

Dinàmica de les vores convergents, tipus de vores, que tipus de serralades originen i com?

Tipus de vores:

• Divergents: Dues plaques contigües es separen. Es caracteritzen per l'existència de dorsals oceàniques. Tenen un elevat flux tèrmic que provoca una intensa activitat volcànica i sismicitat.
• Convergents: Són dues plaques que s'aproximen i la placa més densa subdueix sota l'altra. Es caracteritzen perquè en elles es destrueix litosfera oceànica. En conseqüència dels enfonsaments s'orgeixen fosses oceàniques, serralades o arcs d'illes. Hi ha abundant sismicitat i vulcanisme. A la part externa de la zona de subducció es forma el punt d'acreció.
• Neutres: En aquests límits les plaques es desplacen lateralment però no es crea ni es destrueix matèria. Es caracteritzen per l'existència de grans falles de transformació. Són zones d'intensa activitat sísmica.

Com es formen els arxipèlags volcànics com el de Hawaii i què els caracteritza?

Les illes de Hawaii són els cims d'enormes volcans, creats per erupcions submarines que emergeixen des del fons marí i que s'han anat formant successivament a mesura que la placa Pacífica passava sobre el punt calent. El Kilauea està situat sobre el plomall de magma que ascendeix del mantell.

Cicle de Wilson: etapes i exemples

1. Etapa de rift continental: La calor acumulada sota el continent provoca la dilatació dels materials i un bombament amb la formació d'un dom tèrmic. Apareixen grans fractures que aprimen la litosfera i provoquen la formació d'un rift.
2. Etapa de mar estreta: La separació es completa i comencen a generar-se una nova litosfera oceànica i una petita dorsal entre tots dos fragments.
3. Etapa d'oceà tipus Atlàntic: La separació continua i l'extensió del nou fons oceànic augmenta considerablement.
4. Etapa d'oceà tipus Pacífic: L'oceà comença a tancar-se per l'aparició de zones de subducció en els marges.
5. Etapa d'acostament: El tancament gairebé s'ha completat: tots dos continents s'acosten amb sediments marins en els marges.
6. Etapa de col·lisió continental: Els marges de tots dos continents i els sediments atrapats enmig es deformen. Les masses continentals se suturen i es forma la serralada de col·lisió continental.

Què és la convecció? Models que expliquen el moviment de les plaques

Forces de convecció

Al mantell, el material calent ascendeix i es desplaça horitzontalment i descendeix en refredar-se, produint un corrent connectiu que té un paper en el moviment de les plaques.

L'ascens del material forma dorsals, mentre que el moviment lateral arrossega la placa; el material es refreda i descendeix, i produeix zones de subducció.

La gravetat

Es considera que la gravetat és la principal causa del moviment de les plaques tectòniques.

La gravetat actua en introduir-se el mantell a la zona de subducció, el seu extrem estira la placa per gravetat i arrossega l'escorça oceànica.

Aquest arrossegament fa que se separin les plaques a les dorsals i el magma pugi.