Formació i evolució del lèxic català

Lèxic d'origen llatí

• Lèxic patrimonial: Formen el lèxic bàsic del català i són els que han evolucionat a partir de paraules provinents del llatí vulgar.
• Cultismes: Són mots manllevats directament del llatí escrit o del grec i adaptats fonèticament i morfològicament a la llengua catalana. No han sofert l'evolució dels mots patrimonials.
• Semicultismes: Són mots presos del llatí escrit però que han sofert una evolució fonètica parcial.
• Doblets: Una mateixa paraula llatina ha donat lloc a dues paraules catalanes, una de patrimonial i un cultisme. Els doblets són parelles de mots derivats de la mateixa rel llatina.

Llengües de substrat

És el conjunt de llengües que han estat substituïdes per una altra a conseqüència d'una conquesta o una colonització, però que influeixen en la nova llengua.

• Substrat cèltic: De la llengua dels pobles celtes, presents a la Catalunya Nova i a les Illes Balears, resten en català elements del lèxic comú, com ara ble, trencar, tancar, bruc, avenc, banya, clot.
• Substrat grec: Els grecs varen fundar a la costa catalana la colònia d'Emporion (topònims Empúries i Roses). Llatí: coma, vent, cap, sargantana, estació.
• Substrat iberobasc: Els ibers varen ser els principals pobladors de les terres de Catalunya; la llengua que parlaven té característiques semblants al basc: esquerra, pissarra, isard, socarrar.

Llengües de superstrat

Conjunt de llengües que s'han introduït temporalment i àmpliament dins l'àrea territorial d'una altra i, durant la convivència, hi han deixat certs trets lingüístics quan aquesta altra llengua s'estava formant.

• Llengües germàniques: Antropònims com Albert, Ferran... i mots com sala, tovalla, franc, guanyar, safareig, fang, guant.
• Àrab: Va aportar moltes paraules sobretot a la Catalunya Nova, Balears i les Pitiüses, on varen estar més temps: carxofa, àlgebra, arracada, alberg, magatzem, cotó, almogàver, catifa.

Llengües d'adstrat

És el conjunt de llengües que influeixen parcialment una altra amb què han estat o estan en contacte.

• Provençal o occità: Influència de la poesia trobadoresca.
• Francès: Relacionades amb la cuina: beixamel, plató, feligrès, hotel, grip, peluix.
• Italià: Associades a la cuina i a la música: tómbola, piano, confeti, sonata.
• Grec: D'època medieval: ormeig.
• Castellà: Influència molt forta en el català: alabar, hisenda, bodega, tarda.
• Llengües ameríndies: Varen influir en el català a través del castellà, productes de netejar: petaca, hamaca, còndor, piragua, cacau, patata.
• Alemany i anglès: Mòdem, xut, xat, iot, estrès, túnel, esprint, gol, flaix.