Formació i Expansió dels Regnes Cristians a la Península Ibèrica

Formació dels Regnes Cristians

La serralada cantàbrica va ser l'única zona peninsular que els musulmans no van conquerir mai. Al 722 es va produir un enfrontament entre els musulmans i els cristians refugiats a la serralada, la batalla de Covadonga. Aquesta batalla dirigida per Pelagi, un noble visigot refugiat, va representar la primera victòria cristiana a la península que va aturar l'expansió musulmana. El fill de Pelagi, Alfons I, va crear el Regne d'Astúries perquè no reconeixien l'autoritat musulmana i no volien pagar tributs, amb la capital a Cangas d'Onís, que posteriorment va ser canviada pel net de Pelagi (i fill d'Alfons I), Alfons II a Oviedo. Alfons III va aprofitar l'afebliment musulmà durant l'Emirat Dependent de Damasc per expandir el seu territori fins a cinc vegades més abastant des de Galícia al País Basc fins al Duero. La seva capital, Oviedo, estava aïllada i situada molt al nord, no era eficient per rebre ni comunicar notícies.

Divisions a l'Occident Peninsular

Ordoni II, un successor, trasllada la capital d'Oviedo a Lleó, situat enmig del regne, que comença a anomenar Regne de Lleó. La regió sud-est del regne era molt vulnerable a les invasions musulmanes, per això, es va formar el Comtat de Castella en aquesta zona, governat per un comte nomenat pel Rei, més tard, aquest títol passarà a ser hereditari.

• El Comtat de Castella tenia suficient poder per independitzar-se, per aquesta raó, el Comte va decidir no retre homenatge ni obeir al Rei de Lleó i va crear el Regne de Castella.

Divisions a l'Orient Peninsular

Els francs van expulsar als musulmans dels Pirineus, i Carlemany va decidir ocupar militarment aquest territori per prevenir possibles invasions, l'anomenat Marca Hispànica. La Marca Hispànica es va anar dividint en comtats que depenien dels francs, però progressivament aquests es van anar independitzant.

• Al Comtat de Pamplona hi va haver una revolta on s'expulsà als comtes imposats pels francs i es va crear el Regne de Pamplona, que es va convertir en el Regne de Navarra (actual Navarra i País Basc).

Consolidació dels Regnes Cristians (ss. XI-XII)

El Regne de Castella annexiona el Regne de Lleó de manera definitiva creant la Corona de Castella, que més tard pateix una escissió que forma el Regne de Portugal, tot i així, es segueix mantenint la Corona de Castella.

Expansió dels Regnes Cristians

• Expansió contra els musulmans:

La primera expansió es duu a terme per Alfons III aprofitant la divisió musulmana durant l'Emirat Dependent de Damasc. Durant els Regnes de Taifes, a la batalla de Tolosa (1212), s'enfronten els musulmans (almohades i almoràvits) contra la coalició cristiana (R. Navarra, C. Castella, C. Aragó i R. Portugal), qui surten victoriosos. A partir d'aquest moment la conquesta és molt ràpida i eficient.

• Expansió territorial:

El Regne de Portugal s'expandeix cap el sud fins la regió costanera d'Algarve, no es poden expandir cap a l'oest perquè no els hi interessava entrar en conflicte amb la Corona de Castella, que era superior militarment. Varen conquerir territoris fora de la península, varen envair territoris a l'Atlàntic i varen trobar noves rutes comercials importants com la ruta de les espècies.

El Regne de Navarra no es va expandir perquè estava entre la Corona de Castella, la d'Aragó i el Regne Franc. La Corona de Castella es va expandir cap al sud i cap a l'est, no envaeixen el Regne de Granada fins al 1492, i cerquen noves rutes comercials i nous territoris fora de la Península. La Corona d'Aragó decideix expandir-se cap al nord fins que perden la batalla de Muret (1213) contra els francs. Jaume I decideix canviar d'estratègia i per evitar entrar en guerra amb Castella, s'expandeix cap el sud i la Mediterrània, conquerint Mallorca, Nàpols, Atenes, Neopàtria, ciutats al nord d'Àfrica... els seus descendents segueixen la conquesta.