Formació Geològica del Relleu Peninsular: Una Història en Eres

La Formació Geològica del Relleu Peninsular

Resultat de dos processos fonamentals en el transcurs de les diverses eres geològiques de la Terra: la construcció dels relleus, gràcies a les forces geològiques internes de la Terra i a la destrucció de relleus per efecte de l’erosió.

Era Primària o Paleozoica

Les primeres terres peninsulars emergides formaven un antiquíssim massís granític gallec, mentre que l’espai restant estava cobert per l’aigua marina. En el transcurs de milions d’anys en aquest mar s’hi van dipositar argiles i gresos, que van formar poderosos estrats.

Fa uns 250 milions d’anys, es va produir el moviment orogènic hercinià. Durant aquest moviment, es van crear importants sistemes muntanyosos formats per roques metamòrfiques. Hi abunda la sílice. Aquests relleus van ser atacats per l’erosió fins a quedar arrasats, formant sòcols (roques antigues), aplanats de materials rígids i resistents.

Era Secundària o Mesozoica

Els materials que formaven els relleus hercinians de l’era Primària van ser erosionats i transportats per l’aigua i el vent. Part d’aquests materials es van disposar en estrats als fons marins propers als sòcols. Aquests dipòsits marins, sotmesos a grans pressions i altes temperatures a causa del pes dels successius estrats, van formar les roques calcàries.

Era Cenozoica

Està formada per dos períodes en els quals el relleu es va anar modificant:

· Període Terciari: Orogènesi Alpina

Possiblement a causa de l’impacte d’un meteorit de grans dimensions, es va originar una gran inestabilitat en les plaques tectòniques de l’escorça terrestre. Les múltiples col·lisions i fractures van ocasionar moviments orogènics que, al llarg de milions d’anys, va canviar el relleu:

• El moviment alpí no va poder plegar els materials antics dels sòcols hercinians a causa de la duresa, rigidesa i resistència que tenen, de manera que es van fracturar i dislocar: uns blocs restaren drets, altres s’esllavissaren i altres van quedar enfrontats. Aquest procés va formar altiplans elevats, serralades i depressions. Per això els relleus antics hercinians es van rejovenir. L’antic sòcol que ocupava part del que avui és la península es va fracturar en dos blocs o altiplans: la Meseta nord va quedar més elevada que la sud. El resultat dels moviments del sòcol creuen la Meseta: Sistema Central i Muntanyes de Toledo.
• Les grans pressions provocades per la col·lisió de les plaques van plegar els materials sedimentaris dipositats als vorells dels sòcols hercinians. Es van bombar i formaren serralades, com el Sistema Ibèric i la part oriental de la Serralada Cantàbrica.
• La col·lisió entre les plaques també va plegar els importants dipòsits de materials acumulats en les llargues i fondes fosses oceàniques i van fracturar, dislocar i aixecar part dels sòcols que les comprimien. Així es van formar els relleus exteriors a la Meseta: Els Pirineus, Serralades Bètiques, Serralades Litorals Catalanes.

· Període Quaternari: Glacialisme

S’inicià fa aprox. 1,8 milions d’anys i arriba fins al temps actual.

Característiques:

• Erosió dels relleus alpins: s’hi va formar la depressió de l’Ebre i entre Sierra Morena i les Serralades Bètiques, la depressió del Guadalquivir.
• Sedimentació i rebliment de les zones baixes: van formar planes litorals a llocs d’aigües poc profundes. Són visibles, al delta de l’Ebre i a les zones costaneres de la depressió del Guadalquivir.