Formació Geològica de la Península Ibèrica: Eras, Orogènies i Llitologia

Formació Geològica de la Península Ibèrica

La configuració del relleu de la Península Ibèrica és el resultat tant de la posició de la placa ibèrica, situada entre la placa euroasiàtica i l'africana, com per les orogènies en el Paleozoic i el Cenozoic.

Precàmbric

Fa 1000 milions d'anys, un desplaçament de les plaques litosfèriques va portar a la formació d'un supercontinent que plegava les terres emergides, conegut com a Rodínia.

Les terres de la Península Ibèrica formaven part d'aquesta plataforma continental i es van formar sota les aigües.

Va començar a fragmentar-se fa 800 milions d'anys i es van crear els continents de Laurèntia i Gondwana, separats per les aigües de l'oceà Iapetus.

Al final de l'eó Proterozoic, una part de Gondwana es va fracturar i va donar lloc a Avalònia, una placa que incloïa els actuals territoris sud-occidentals de la Península Ibèrica.

La deriva d'Avalònia dona origen a l'oceà Reic, on es localitzava submergida la resta del territori ibèric.

Se suposa que durant aquesta fase van emergir algunes àrees que correspondrien a algunes zones de la Meseta i Galícia, que van ser arrasades, fruit de l'erosió.

Paleozoic: Era de Grans Transformacions

Fenòmens geològics que van canviar la fisiomia de les terres emergides. Períodes:

Període Carbonífer

Es va produir l'orogènesi Herciniana (formació de muntanyes pel moviment de plaques). Aquesta dona origen a les muntanyes peninsulars més antigues (Massís Ibèric), que va emergir en direcció nord-est sud-est i es va estendre per la Meseta.

Es van formar grans masses granítiques: sector occidental, Serralada Cantàbrica, sòcol del Sistema Ibèric.

L'eix central dels Pirineus i part del Sistema Mediterrani també presenten materials paleozoics.

Període Permià

Es van produir altres convulsions Hercinianes i un ràpid i efectiu procés d'erosió de les terres emergides de forma paral·lela. Totes les masses continentals es van reunir un altre cop formant un únic continent (Pangea), que va començar una lenta deriva del Golf de Biscaia (que la separa de la placa Armòrica) i la falla de Gibraltar (que la separa de Gondwana).

Mesozoic: Era de Tensa Calma

Pocs moviments d'origen tectònic, però transformacions a escala global.

Separació de Pangea en dues masses continentals: Lauràsia al nord, Gondwana al sud. Aquest període va acabar sent molt actiu. El moviment de la placa ibèrica va ser una rotació antihorària per la formació del Golf de Biscaia i una deriva cap a l'est degut a l'obertura de l'oceà Atlàntic.

Cenozoic

Orogènesi Alpina entre les èpoques del Paleocè i Miocè. Responsable de noves formacions.

Primer, la placa africana va començar la seva deriva cap al nord i es va trobar amb la placa ibèrica, que la va empènyer fins que la P.I. va topar amb la d'Euràsia. Això va donar lloc als Pirineus. Al sud, entre l'època del Miocè i el Pliocè, es va produir el xoc tangencial de la placa d'Alborán amb la placa ibèrica, que va provocar el Sistema Bètic, la prolongació del qual cap al nord-oest va permetre la formació de les Illes Balears.

El Massís Ibèric, afectat per convulsions alpines, va bascular cap a l'est i es va formar el Sistema Central i els Monts de Toledo.

També va actuar sobre formacions com el Sistema Ibèric, part oriental de la Serralada Cantàbrica, i es van establir quatre grans conques sedimentàries: les de l'Ebre, Duero, Tajo i Guadalquivir.

Igualment, la intensitat de l'orogènesi Alpina va provocar un augment de l'activitat volcànica.

Després de les convulsions alpines, hi va haver diversos períodes glacials, responsables dels aspectes de la costa i àrees no cobertes per glaceres.

Litologia

La Península Ibèrica i les Illes Balears es divideixen en tres zones litològiques: silícia, calcària i argilosa.

• Silícia: Es relaciona amb el Massís Ibèric i relleus més antics. Formada per roques dures i resistents a l'erosió, com pissarres, quarsites i granit. El conjunt dona lloc a paisatges de formes arrodonides i suaus.
• Calcària: Relleus alpins, àrees amb materials sedimentaris durant el Mesozoic i plegats per l'orogènesi Alpina. Aquests materials són durs i permeables; l'erosió de l'aigua provoca la carstificació i el modelat càrstic (superfície rocosa amb canalitzacions, avencs i coves).
• Argilosa: Depressions internes, les conques intramuntanes i les planes litorals. Formada per dipòsits sedimentaris d'argiles, resultat de l'erosió de les últimes èpoques del Cenozoic. El fet que siguin tous, sòls fàcils d'erosionar i impermeables, presenten paisatges amb una modalitat de badlands.

Glossari

• Orogènesi: Procés de formació de serralades i els seus períodes.
• Estrats: Masses de sediments en forma de capa de gruix variable que constitueixen els terrenys sedimentaris.
• Badlands: Paisatge en zones àrides format per molts barrancs verticals.