Formació de muntanyes i climes a la Península Ibèrica

Formació de muntanyes

Oro alpina: Moviment de formació de muntanyes que tingué lloc durant el Terciari i és responsable de les serralades més joves i vigoroses del planeta. A la Península Ibèrica formà les principals serralades exteriors, i a l’interior peninsular la fractura i rejoveniment dles antics massissos paleozoics.

Oro herciniana:

Moviment de formació de muntanyes que tingué lloc a finals del Paleozoic i és responsable de les serralades més velles d’Europa.

Depressió:

Porció de terreny situada a un nivell inferior que la superfície veïna. Les depressions poden ser conseqüència d'un enfonsament de terra que fa que la zona, o bé se situï sota el nivell del mar. A la Península Ibèrica hi trobem depressions de sòcol i pre-alpines.

Tipus de terreny

Iberia argilosa:

Materials sedimentaris poc resistents dipositats a finals del Terciari i durant el Quaternari. Aquests es troben sobretot a les depressions interiors i litorals de la península.

Iberia calcària:

Regions de la Península Ibèrica on predominen els materials calcaris d’origen sedimentari, originats sobretot a l’era secundària i plegats durant la terciària. Aquest es troben sobretot a l’est de la península, dibuixant una forma de “Z” invertida.

Iberia silícia:

Regions de la Península Ibèrica on predominen els materials silicis integrats per roques de l’era precambriana i primària. Aquests es troben sobretot a l’oest peninsular, i la roca predominant és el granit.

Modelats geogràfics

Modelat càrstic:

Modelat provocat per l’acció disolvent de les aigües sobre el carbonat calcic de les roques calcàries. Dóna com a resultat formes com els barrancs, les gorges, els poljés, els avencs, etc., i sol donar lloc a una ampla xarxa de drenatge subterrani.

Modelat glacial:

Modelat ocasionat per l’acció erosiva dels glaciars. Sols es localitza a les zones d’alta muntanya, on hi ha hagut glaciars quaternaris. Formen valls glaciars i circs glacials (convertits en llacs).

Relleu volcànic:

Tipus de modelat format per les emissions de lava d'erupcions volcàniques. A Espanya és molt important el cas de Canàries. A la Península es redueix a alguns punts molt localitzats.

Meseta central:

Superfície plana o lleugerament inclinada cap a una determinada direcció i situada en una certa altitud sobre el nivell del mar. En el cas de la Península Ibèrica, la Meseta és un dels principals accidents geogràfics perquè ocupa tota la zona central i n’ordena el relleu.

Plana litoral:

Àrea amb altituds inferiors a 200 metres situades al litoral de la Península Ibèrica. Especialment al Mediterrani, solen ser terres molt aprofitades amb agricultura.

Modelat litoral:

Tipus de modelat format per l’acció erosiva d'onades, marees i corrents marines sobre la zona de contacte entre la mar i el continent. Es modelen formes com albuferes, deltes, etc.

Climes

Aridesa:

Molt poca aigua o humitat a l’aire i al sòl. Es defineix per la relació de la manca d’humitat respecte de les necessitats de la vegetació i dels conreus, així com del règim tèrmic. A Espanya, els índexs màxims d’aridesa es donen al sud-est de la península i a Canàries.

C mediterrani:

Caracteritzat per l’acusada sequedat estival, precipitacions irregulars i escasses concentrades principalment en la tardor, temperatures altes durant l’estiu i suaus durant l’hivern. S’hi poden distingir diverses variants, com el costaner o pur, suavitzat, continentalitzat, etc.

C oceànic:

Suau, amb abundants precipitacions, absència d’estació seca i temperatures suaus i regulars. A la Península Ibèrica abasta tota la franja septentrional, des de Galícia als Pirineus.

C subtropical:

Zones temperades properes als Tròpics. És un clima de transició entre els càlids i els temperats i es caracteritza per la temperatura mitjana relativament elevada i la manca d’una estació freda.

C urbà:

Creat per les condicions que introdueixen els grans nuclis urbans en els elements climàtics dels diversos climes zonals i que es caracteritza per un increment significatiu de la temperatura respecte de l’espai circumdant.

Continentalitat climàtica:

Efecte de les masses continentals consistent en la disminució de les precipitacions i alteracions de les temperatures amb una acusada amplitud tèrmica, a causa de l’absència de l’acció moderadora del mar.

Sequera:

Període prolongat de temps que transcorre sense precipitacions apreciables.

Anticicló:

Àrees de pressions altes rodetjades per àrees de pressions baixes. El vent gira al seu voltant en el sentit de les agulles del rellotge i afavoreix a un temps estable.

Borrasca:

Àrees de pressions baixes envoltades d’altres amb una pressió més alta. El vent gira al seu voltant en sentit contrari de les agulles del rellotge i fan que el temps sigui inestable, sovint plujós.

Isotermes:

Corba que uneix els vèrtexs, en un plànol cartogràfic, que presenten les mateixes temperatures en la unitat de temps considerada.

Efecte Foehn:

L'orografia obliga la massa d'aire a ascendir, condensant el vapor d'aigua i donant lloc a pluges. A sotavent l'aire, ja sec, descendeix ràpidament augmentant la pressió atmosfèrica i la temperatura.

Insolació:

Mesurament de l'energia de radiació solar rebuda en una superfície i en un període donats. Dit d'una altra manera, és el temps durant el qual un lloc està exposat al Sol.

Evapotranspiració:

Pèrdua d’humitat de la superfície terrestre a causa de la insolació i la transpiració de les plantes i de la terra.

Boira:

Suspensió de gotes d’aigua diminutes en la capa inferior de l’atmosfera, que limiten la visibilitat a menys d’un km. La boira es produeix quan l’aire de la capa inferior de l’atmosfera es refreda i es condensa.

Gradient de pressió:

Quantitat física que descriu en quina direcció i a quina taxa canvia la pressió al voltant d'una localitat determinada.

Calima:

Fenomen meteorològic consistent en la presència a l'atmosfera terrestre de partícules molt petites provinents de regions seques, o de sal, pols, cendres, argila, sorra o similar en suspensió, produint una lleu opacitat de l'aire.

Jet Stream:

Conjunt de corrents d'aire fixes de gran diàmetre que envolten la Terra en els hemisferis nord i sud i que la recorren a gran velocitat, situats a prop de la tropopausa.

Humitat relativa:

Relació de la pressió parcial de vapor d'aigua en una mescla d'aire-aigua a la pressió de vapor saturat d'aigua a una temperatura prescrita.

Isòbares:

Línies que representen la pressió gràficament als mapes meteorològics.

Humitat absoluta:

Quan els meteoròlegs parlen d'humitat absoluta es refereixen a la quantitat total de vapor d'aigua que hi ha a l'aire.

Isohieta:

Isolínia que junta els punts en un plànol cartogràfic que presenten la mateixa precipitació en la unitat de temps considerada.