Formació i Organització Territorial de la UE
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,78 KB
Formació i organització territorial de la UE
Després de la II Guerra Mundial, es va buscar evitar un altre conflicte. Hi va haver un enfrontament entre França i Alemanya pel control del Sarre. Els pares de la CEE van ser Robert Schuman (ministre d'Afers Exteriors francès) i Jean Monnet (economista francès). Això va portar a la creació de la CECA (1951), que va obtenir bons resultats i es va ampliar a tots els sectors econòmics.
TRACTAT DE ROMA (1957): es va crear la CEE (Comunitat Econòmica Europea) i la CEEA (Comunitat Atòmica).
Per entrar a la UE cal ser un estat europeu i complir els criteris de Copenhaguen (1993):
- Criteri polític: Institucions estables que garanteixin la democràcia, estat de dret, respecte als drets humans i protecció de les minories.
- Criteri econòmic: Una economia de mercat forta i viable, adaptada al grau de competitivitat de la UE.
- Clàusula comunitària: Lleis, objectius polítics i econòmics d’àmbit europeu que el país candidat ha d’acceptar i assumir com a propi.
El TRACTAT DE MAASTRICHT (1992) va establir una àrea comunitària i va impulsar una unió/integració més gran, establint vincles polítics i socials (fins al moment només econòmics). La CEE es va transformar en la UE, amb més poder al Parlament i menys als Estats. Es va introduir el concepte de ciutadania europea, que atorga drets. La cohesió econòmica i social es va convertir en un objectiu prioritari.
Unió Econòmica i Monetària: L'Euro va entrar en circulació el 1 de gener de 2002, amb la creació del Banc Central Europeu, dirigit per Mario Draghi.
Actual presidenta del PESC: Federica Mogherini (designada per 5 anys, a partir de l'1 de novembre de 2014).
Àrea de justícia i afers interns: Cooperació judicial i policial en matèria penal (narcotràfic, terrorisme, tràfic de persones).
LES AMPLIACIONS DE LA UE:
- 1958: Europa dels 6: França, Alemanya, Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg i Itàlia.
- 1973: Europa dels 9: Regne Unit, Irlanda i Dinamarca.
- 1981: Europa dels 10: Grècia.
- 1985: Groenlàndia es retira.
- 1986: Europa dels 12: Espanya i Portugal.
- 1990: Reunificació d'Alemanya.
- 1995: Europa dels 15: Àustria, Suècia i Finlàndia.
- 2004: Europa dels 25: Polònia, Hongria, República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània, Malta i part greco-xipriota de Xipre.
- 2007: Europa dels 27: Bulgària i Romania.
- 2013: Europa dels 28: Croàcia (1 de juliol). Gener del 2013, Islàndia suspèn el procés de negociacions per la proximitat de les eleccions (28 d'abril, guanyador centredretes).
TRACTAT DE LISBOA (13 de desembre del 2007 pels 27 membres de la UE):
- Va entrar en vigor l’any 2009.
- Estableix normes tècnicament complexes per agilitzar i millorar el funcionament de les institucions europees.
- Es fixa el nombre d’eurodiputats del Parlament Europeu en 750 + president.
Consell Europeu: President permanent (2,5 anys). Votació de doble majoria (majoria qualificada): 55% dels estats membres i 65% de la població.
Comissió Europea: A partir del 2014, reduir 2/3 del nombre d’estats membres. Rotatori (continua funcionant amb 28 comissaris).
El tractat pretén una UE més eficaç, democràtica i transparent, potenciant els drets i valors de la UE: llibertat, solidaritat, seguretat i protecció als ciutadans. També busca reforçar les euroregions i la Carta dels Drets Fonamentals de la UE (Niça 2000).