La Formació de les Paraules: Comprensió del Llenguatge i el Nihilisme

La Formació de les Paraules. Una prova clara, segons Nietzsche, que el llenguatge no coincideix amb la realitat la trobem en el procés de formació de les paraules.

Què és, exactament, una paraula? Nietzsche la defineix com «la reproducció en sons articulats d'una estimulació dels nervis». Per entendre què vol dir-nos amb aquesta definició, caldrà analitzar les distintes fases que es recorren a l'hora de formar les paraules:

1. L'ésser humà entra en contacte (per mitjà dels sentits) amb la realitat canviant exterior que actua com un estímul i provoca una reacció en el nostre sistema nerviós.

Aquests estímuls captats a través dels sentits creen en la nostra ment una imatge que pretén ser una còpia de la reacció provocada per la realitat exterior a nosaltres. Però tota còpia sol ser defectuosa o, com diria Nietzsche, es converteix en una metàfora de l'original, i com a tal emmascara aquest: «Una estimulació dels nervis transferida en primer lloc a una imatge! Primera metàfora».

Al mateix temps, intentem transmetre aquesta imatge mental als altres per mitjà d'un so articulat que és allò que pròpiament anomenem paraula i que, per tant, pretén ser un reflex (una segona còpia) d'aquella imatge mental que, alhora, intenta reflectir l'estímul nerviós produït per un objecte exterior a nosaltres: «La imatge una altra vegada transformada en un so articulat! Segona metàfora».

Nihilisme, conseqüència de la mort de Déu, es refereix a la nova situació que l'home ha de fer front, on no hi ha normes. L'home en aquesta situació només nega els vells valors sense proposar-ne de nous i això és el nihilisme passiu, on l'home substitueix Déu per valors més superficials, la il·lustració, la confiança.

El Darrer Home, parla de la gent que vol estar a l'altura de tot el que ve nou però no sap adaptar-s'hi, vol negar els valors vells però no vol abandonar-los tots.

Nihilisme Actiu correspon a l'últim home, cal superar el passiu negant els vells valors completament i assumir les conseqüències que tenen, ja que així és l'única manera de crear nous valors, i se'n dirà l'home nou.

Superhome, es refereix a un nou tipus de moral de l'home que substitueix el ferrer, és qui assumeix amb totes les seves conseqüències la mort de Déu, recuperant la voluntat del poder.