Formació de la Terra i Tectònica de Plaques: Guia Completa

A poc a poc, la superfície de la Terra es va anar refredant i l'aigua es va condensar, i així van aparèixer els oceans. La caiguda de meteorits i les erupcions volcàniques han esdevingut menys freqüents, tot i que en l'actualitat encara se'n produeixen.

Els Meteorits: Claus per a la Formació Terrestre

Els meteorits són fragments de roca que cauen a la Terra des de l'espai. Com suposem que la Terra es va formar per la reunió de molts fragments de roca com aquests, si n'estudiéssim la composició podríem deduir quins materials formen el planeta. Molts meteorits contenen silicats, mentre que els més densos estan formats per ferro i níquel.

Les Ones Sísmiques: Revelant l'Interior Terrestre

Les ones sísmiques són ones que es propaguen per l'interior del planeta i es desvien en topar amb nous materials. Aquestes ones són enregistrades per sismògrafs de diferents indrets del món. Combinant les dades de tots els sismògrafs, es pot deduir la velocitat i la trajectòria de les ones.

L'estudi d'aquestes dades ha permès deduir l'estructura en capes del planeta:

• L'escorça, la capa més externa, arriba fins a uns 12-35 km de profunditat.
• El mantell, una capa intermèdia, arriba als 2.900 km.
• Finalment, el nucli arriba al centre del planeta i estaria format pel nucli extern, que es comporta com un líquid, i el nucli intern, que és sòlid.

La Tectònica de Plaques: Dinàmica Terrestre

La Deriva Continental: Una Teoria Revolucionària

La deriva continental és una teoria que deia que els continents es movien amb el temps, perquè es va observar que els perfils d'Àfrica i Amèrica del Sud encaixaven com les peces d'un trencaclosques. El més sorprenent era que també encaixaven diverses formacions geològiques i que els fòssils anteriors a 150 milions d'anys també eren els mateixos. Aquesta idea va ser rebuda inicialment amb escepticisme.

Dorsals i Fosses Oceàniques: Zones d'Activitat

Les dorsals oceàniques són menes de serralades submarines. Durant el segle XX es va descobrir que les roques del fons oceànic eren molt menys antigues que les dels continents. A les dorsals, l'escorça oceànica està acabada de formar i hi abunden els terratrèmols i les erupcions volcàniques.

Així mateix, es van descobrir fosses oceàniques, zones molt més profundes que la resta de l'oceà, paral·leles a arxipèlags o a serralades volcàniques, on també sovintegen els terratrèmols.

Tots aquests fets van ser explicats per la teoria de la tectònica de plaques. Segons aquesta teoria, la superfície de la Terra està formada per unes plaques sòlides i rígides de litosfera que comprenen l'escorça i la part superior del mantell. Sota la litosfera es troba l'astenosfera, molt més fluida, on les elevades temperatures produeixen corrents de convecció. Aquests corrents de convecció arrosseguen les plaques litosfèriques i fan que en alguns llocs se separin (a les dorsals oceàniques) i en d'altres xoquin i, aleshores, s'enfonsi una placa sota l'altra fins a fondre's (a les fosses oceàniques).

Comportament de les Plaques Litosfèriques

Les plaques litosfèriques estan formades per escorça oceànica, més densa, i per escorça continental, més lleugera. Quan dues plaques topen, l'escorça oceànica s'enfonsa a l'astenosfera i origina una fossa oceànica. El fregament entre plaques ocasiona terratrèmols. La placa que queda a sobre es comprimeix i origina serralades muntanyoses. La placa que s'enfonsa es fon i origina magmes que surten a la superfície a través dels volcans.

Si el xoc es produeix entre dues plaques continentals, la seva baixa densitat fa que cap de les dues s'enfonsi. Aleshores, les dues plaques es comprimeixen, produeixen terratrèmols i originen una gran serralada continental.