Formacions Vegetals i Paisatges Naturals Espanyols
Clasificado en Geografía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,32 KB
Formacions Vegetals:
Vegetació o flora, és el conjunt de formacions vegetals que existeixen en un territori.Formacions vegetals:
masses de vegetació individualitzada, poden ser:Formacions arbòries:
Arbres/boscFormacions arbustives:
matolls/arbustFormacions herbàcies:
prats/herbes
A la Terra les formacions vegetals es distribueixen en regions florals. La Península Ibèrica consta de tres regions florals (regions biogeogràfiques d'Europa): - Eurosiberiana - Mediterrània - Macaronèsica
Conjunt de Paisatges Naturals Espanyols
1) Paisatge vegetal de clima atlàntic
A) Bosc caducifoli.
Característiques: Fulla caduca i bosc dens i alt.
Especies: - La faig suporta l'excés de fred i exigeix gran humitat, en canvi el roure que té menys tolerància al fred exigeix menys humitat que la faig.
- Altres espècies secundàries: el castanyer, el freixe, el bedoll
Sotabosc: fagedes i molsa.
B) La landa
vegetació de matoll, on es desgrada el bosc caducifoli com vegetació entre els 1600 i 200m d'altitud, està formada per: el bruc, toixó, gatosa i ginesta.C) Prats
(a les valls)D) A la ribera dels rius:
boscos de salzes, albers i pollancres.E) Aprofitament:
fustes per a moblesF) Situació actual
degradat per l'acció humana i els incendis forestals.Replantació amb espècies secundàries (pi, eucaliptus) que: - acidifiquen el sòl - crema amb facilitat.
2. Paisatge vegetal de clima mediterrani
A) Bosc mediterrani
Caract: - Arbres de mitjana alçada, tronc no rectilini amb escorça dura que serveix d'aïllant, rugós i gruixut: alzina, carrasca, alzina surera, pi pinyoners i pi mediterrani. - Fulles perennes, escleròfiles, és a dir fulles "dures" i "coriàcies" que redueixen la seua mida per reduir l'evapotranspiració. - Espècies: xeròfiles; s'adapten a la sequera estival.
B) La landa
o matorral resultat de la degradació del bosc per l'ésser humà. Tres tipus de caract:a)
Maquia: composta per les seguents espècies: arboç, boix, jara, bruc...Formació arbustiva densa, impenetrable d'aproximadament 2m d'alçada.
Sobre sòl preferentment silíci.
b)
Garriga: composta per les seguents espècies: timó, romaní, espígol (plantes aromàtiques). Arbusts i matolls de poca alçada. Sobre sòl preferentment calcari.c)
Estepa: composta per margalló, en zones pròximes al litoral, i d'espígol i esparreguera (herbes baixes barrejades amb arbustos espinosos). Zona semiàrida de sòls azonals i intrazonals.C) Aprofitament
aliment, fusta, carbó, suro.D) Situació actual:
molt degradat i disminuït en la seua extensió per: - incendis forestals - i substitució per altres espècies de millor aprofitament econòmic i creixement ràpid (pins i eucaliptus = plantes pirofites)S'intenta conservar mitjançant el sistema de la dehesa: aclarir el bosc d'alzines i d'alzines sureres i combinar-lo amb l'agricultura i les pastures.
3. Paisatge vegetal de clima de muntanya
Caract:
- vegetació esglaonada en alçada formant estats.
- condicionada per l'orientació: a) solana/ombra b) sobrevent/sotavent
- cal tenir en compte la localització i l'altitud de la muntanya.
Als Pirineus s'hi localitza el paisatge vegetal alpí, on es distingeixen:
- El pis subalpí (entre 1200-2400M), inclou coníferes com ara el pi negre i l'avet i un sotabosc format per arbustos com la nabinera.
- El pis alpí (" 2400-3000m), l'unica vegetació que pot desenvolupar-se és el prat.
- El pis nival (+ de 3000m) només creixen xicotetes plantes rupícoles adaptades a les roques, com molses.