Formes dels Materials i Tècniques de Posada en Obra

Segons la forma d'arribada a l'obra:

• Amorfs: pols, líquids, pasta
• Conformats: petits elements (maons), grans elements (components o semiproductes)

Posada en obra:

• Moldeig (amorfs): tècnica de conformació de materials amorfs mitjançant l'enduriment en un motlle.
• Ram de paleta: tècnica d'unió de petits elements conformats formant una sola massa.
• Fixació: tècnica d'unió localitzada que no altera les qualitats dels components que uneix.
• Addició: tècnica d'unió monolítica de components prefabricats de grans dimensions.

Embolcalls:

• Mecànic: compressió, flexió (dibuix principi)
• Tèrmic: aïllament, pont, inèrcia, factor ombra
• Embolcall estanc: capil·laritat, filtració

Materials i Tècniques de Ram de Paleta

Dimensions:

• Maó massís (29-14-6)
• Maó calat/català (24-11'5-5)
• Foradat senzill (potser com els 2 anteriors)
• Foradat doble (igual senzill però doble alt)

Morter:

Barreja de conglomerats inorgànics (ciment, calç), granulats i aigua. Es pot portar preparat a obra, sec a obra, o fer-lo a obra.

• Junt prim: 1-3mm
• Ordinari: + de 3mm

Designació morter:

• Morter bastard: M(1:1:5) ciment, calç, sorra
• Morter ciment: M(1:3) ciment, sorra

Posada en obra:

• Cohesió: adherència i unió física entre les peces (humitejant les peces, la seva textura, la correcta dosificació de l'aglomerat).
• Travada: el màxim enllaç físic i geomètric entre les peces (evitar la continuïtat dels junts verticals, disposar suficients peces a través).

Tipus de murs d'obra:

Mur de càrrega, d'una fulla, doblat, caputxí, reblert, junt buit.

Tipus d'aparell de maó:

A soga, a testa, belga, flamenc.

Paret en el CTE:

Fàbrica de sempre, fàbrica armada, fàbrica pretensada, fàbrica confinada.

Juntes de dilatació d'obra:

Mínim 15m - màxim 30m, depenen del tipus de pedra.

Tipus d'exposició:

(I-interior no agressiu), (IIa-exterior humitat mitja), (IIb-exterior humitat alta), (IIIa-marí aeri).

Materials i Tècnica de Formigonat

Ciment:

Les matèries primeres del ciment pòrtland són calcària, sílice, alúmina i òxid de ferro.

Designació ciment:

EN 197-1 CEM (I a V) (32'5-42'5-52'5) (R-N)

Formigó:

Està compost de ciment, sorra, grava, aigua, addicions i additius.

Designació formigó:

T-R/C/TM/A (-T: HM, HA, HP –R: resistència – C: consistència –TM: mida àrid –A: ambient)

Tipus de formigons:

• En massa: s'aboca directament al motlle i suporta esforços de compressió.
• Armat: reforçat interiorment per armadures d'acer per millorar esforços a tracció.
• Pretensat: armadura interna especial posttesada o pretensada.

Factors que influeixen en la resistència del formigó:

Contingut del ciment, relació aigua-ciment, forma i textura i resistència i tamany granulats, curat del formigó, velocitat d'enduriment.

Factors que influeixen en la durabilitat del formigó:

Quantitats màximes i mínimes de ciment per metre cúbic de formigó, relació aigua-ciment, resistències mínimes formigó, recobriment mínim de l'armadura.

Característiques encofrats:

Estanc dels junts, resistència adequada a les pressions del formigó, alineació i verticalitat dels panells d'encofrat, manteniment de la geometria dels panells, neteja de la cara interior dels motlles.

Procés de posada en obra formigó armat:

1-recepció dels materials, 2-transport, 3-abocada, 4-compactació, 5-curat, 6-desemmotllat.

Formigó lleuger estructural:

Estructures menys pesades, més aïllament tèrmic i acústic, millor comportament al foc, més retracció, hidrofugat a la cara exterior.

Formigó autocompactant:

Major durabilitat i impermeabilitat, facilitat i rapidesa de posada en obra, millor acabat, utilitzats en prefabricació, adequació formes complexes.

Formigó reforçat amb fibres:

Incrementa la resistència mecànica, al foc i impacte, és necessari més energia de compactació, millora el control de la disuració per retroacció.