Formes de Govern a l'Antiga Grècia: Atenes i Esparta

Formes de Govern a l'Antiga Grècia

Formes de Govern d'Atenes

Atenes va experimentar diverses formes de govern al llarg de la seva història, evolucionant des de la monarquia fins a la democràcia.

Monarquia

El cap suprem de l'estat primitiu era el rei, basat en una societat tribal. Exercia de sacerdot suprem i administrava justícia. El seu poder era limitat per un consell com a òrgan consultiu. Del segle X al VIII aC, la monarquia es va convertir en aristocràcia.

Aristocràcia

L'aristocràcia era el "govern dels millors", elegits entre les famílies nobles. El poder estava dividit en tres arconts principals i altres magistrats:

• Arcont Rei: Es va convertir en un sacerdot que presidia les festes religioses, s'ocupava dels tresors i dirigia judicis relatius al culte.
• Arcont Epònim: Era el primer magistrat i aplicava justícia als ciutadans.
• Arcont Polemarc: Tenia el poder de l'exèrcit, controlava la seguretat urbana i s'encarregava dels afers estrangers.
• Arconts Menors: Eren sis magistrats encarregats de les lleis i dels temes judicials.

A més dels arconts, hi havia altres òrgans de govern:

• Consell de l'Areòpag: Format per antics magistrats, amb càrrec vitalici. Tenia la missió de controlar la ciutat, vigilar els magistrats i protegir la constitució social i política.
• Bulé: Consell de 400 membres, seleccionats entre els grups de ciutadans que tenien accés a les magistratures.

Tirania

El tirà era un cabdill d'origen noble que, privat dels seus privilegis, aconseguia amb l'ajuda dels pobres el poder per la força, amb l'objectiu de trencar el poder de la noblesa. Els càrrecs eren ocupats per amics o familiars. Orientava la ciutat cap a empreses comercials i feia vies de comunicació i edificis públics, distribuint l'art i la cultura. Un exemple destacat va ser Pisístrat.

Democràcia

La democràcia era el "govern del poble", que feia els ciutadans lliures i iguals davant la llei. Els seus principals òrgans eren:

• Ekklesia: Assemblea on podia participar tothom major de 18 anys. Es reunien i decidien, aprovant decrets de govern.
• Bulé: Formada per 500 membres elegits per sorteig.
• Pritania: Dirigien la política i la majoria dels departaments de l'administració pública.
• Arconts: Nou magistrats que ja hi havia durant l'aristocràcia.
• Estrategs: Magistrats militars.

Figures clau en el desenvolupament de la democràcia atenesa van ser Clístenes i Pèricles.

Formes de Govern d'Esparta

Esparta tenia un sistema polític diferent, caracteritzat per la seva estabilitat i conservadorisme.

Els Dos Reis (Diarquia)

En la constitució política espartana trobem una diarquia, amb dos reis alhora. Eren representants religiosos de l'Estat, però no tenien poder administratiu ni financer; la seva funció principal era dirigir l'exèrcit.

Èfors

Eren cinc magistrats que tenien el poder real a Esparta. Actuaven com a jutges civils i penals, inspeccionaven l'ordre social i l'educació de l'Estat, i controlaven el poder dels dos reis i de l'assemblea del poble. Aquest poder només durava un any.

Gerúsia

Formada per 28 homes de famílies nobles, elegits pel poble. Els dos reis també n'eren membres i la presidien. Preparava els temes per presentar-los a l'assemblea i actuava com a tribunal de justícia criminal.

Apel·la

Assemblea de tots els ciutadans de més de 30 anys. Escolaven les propostes de la Gerúsia i votaven, però no tenia poder decisori. La presidien els èfors. Aquest sistema polític va fer forta Esparta i la ciutat va quedar immobilitzada, mentre les altres evolucionaven cap a la democràcia.