Formes Musicals Clàssiques: Sonata, Simfonia, Concert i Quartet

La Sonata Clàssica: Estructura i Evolució

El tret més característic de la música clàssica és l’expansió de la forma sonata, que apareix en el primer allegro de simfonies, concerts i sonates, i en totes les peces de la música de cambra. A part de l’exposició de dos temes oposats, la sonata és sobretot un moviment de tensió que es crea a partir del pas de la tònica al to de la dominant, afirmada per diversos grups de cadències. Aquesta tensió s’amplia amb el desenvolupament i es resol en la tornada al to inicial, que queda reafirmat en la reexposició (ABA). La segueix una sèrie de cadències que preparen la conclusió alegre i, en general, ajuden a evidenciar l’estructura i mostren les principals formes basades en la sonata.

Tipus de Sonata segons la Formació Instrumental

• Sonata: Per a un instrument solista (sovint amb acompanyament de teclat, o per a teclat sol).
• Duet: Per a dos instruments.
• Trio: Per a tres instruments.
• Quartet: Per a quatre instruments.
• Quintet: Per a un quintet (de vent, de corda, etc.).
• Simfonia: Sonata per a orquestra.
• Concert: Sonata per a solista amb orquestra.

Evolució de la Sonata Clàssica

La sonata clàssica constava tradicionalment de quatre moviments:

1. Primer moviment: Allegro, en forma sonata.
2. Segon moviment: Andante o Adagio.
3. Tercer moviment: Minuet o Trio.
4. Quart moviment: Presto, Allegro o Rondó.

Després del període clàssic, la sonata ha continuat evolucionant. Els romàntics van afegir nous temes en els primers moviments i van ampliar-ne el desenvolupament. Els postromàntics van eixamplar encara més les dimensions de l’esquema inicial de la sonata. En les sonates contemporànies és molt més difícil trobar els temes i el desenvolupament. La sonata clàssica proposava un joc de tensions equilibrat. La disposició en diverses seccions, no necessàriament fixes, proporciona varietat i unitat a l’obra.

La Simfonia Clàssica: Origen i Estructura

La simfonia clàssica va començar a desenvolupar-se a principis del segle XVII, influïda per l'òpera italiana. Cap al 1700, la seva estructura era de tres moviments (ràpid-lent-ràpid) amb un final en forma de minuet. La simfonia va néixer amb compositors com Stamitz i Haydn, i va desenvolupar la seva màxima grandesa amb una estructura de quatre moviments:

1. Primer moviment: Allegro, en forma ABA.
2. Segon moviment: Andante o Moderato, en forma ABA.
3. Tercer moviment: Allegretto, Minuet o Rondó.
4. Quart moviment: Allegro assai, en forma ABA o Rondó.

Els Concerts Clàssics: Solista i Orquestra

En els concerts clàssics, els instruments protagonistes són el violí i el piano. Els concerts per a pianoforte de Mozart, per exemple, solen tenir tres moviments, incloent un andante. Els concerts de Beethoven, per la seva banda, mostren un gran virtuosisme i obren nous camins d’expressió.

Al segle XVIII, el concert clàssic va substituir el concert grosso, alternant grups de solistes. La forma consta de tres moviments (allegro-lento-allegro). En el primer moviment, s'utilitza l'allegro en forma sonata per al solista i l'orquestra. De vegades, aquesta té doble exposició: el tema B no apareix a la primera exposició, però sí a la segona. El concert sol incloure una cadenza al final del primer moviment, abans de la coda.

El Quartet de Corda: L'Essència de la Música de Cambra

El quartet de corda s’estructura en quatre moviments. El primer moviment és igual que la forma sonata. Els instruments utilitzats són: dos violins, una viola i un violoncel. Els màxims representants d'aquesta formació són Haydn i Mozart. Haydn és considerat el creador d’aquesta formació, on el primer violí és el responsable de la melodia i els altres tres instruments s'encarreguen dels acompanyaments. Tot i que Haydn va ser el creador, Beethoven va desenvolupar totes les seves possibilitats expressives.