Formes Musicals del Barroc: Guia Completa

Formes Instrumentals

Tocata i Preludi

Composicions musicals per a instruments de tecla que intentaven suggerir l'efecte d'una execució improvisada, sovint amb una textura homofònica. Normalment antecedien una fuga, de manera que es creaven formes compostes basades en el contrast.

Fuga

Composició polifònica en estil contrapuntístic en un sol moviment. Neix del ricercare i de la canzona renaixentista (composició creada a partir de l'expansió en forma de contrapunt imitatiu d'un tema, conreada durant la primera meitat del segle XVII). Es caracteritza per tenir una melodia principal anomenada subjecte, que va passant per les diferents veus (es fa "fugant"). Solen ser per a teclat. Té diferents parts: Exposició, Desenvolupament, i Stretto.

Suite (o Partita)

Significa successió. És una agrupació de danses interpretades sense interrupció. Deriva de les antigues danses populars de l'Edat Mitjana i del Renaixement. Els moviments són contrastants entre si de tempo i compàs, però estan en la mateixa tonalitat. Al Barroc, aquestes danses ja no estan pensades per a ser ballades. Trobem dues modalitats:

• La Suite Francesa

  Consistia en un gran nombre de danses sense esquema formal fix, de caràcter refinat i algunes d'elles notablement ornamentades.

• La Suite Alemanya

  Constava normalment de 4 danses, cada una amb una estructura binària AABB:
  • Allemande (alemanya) (moderato, compàs binari)
  • Courante (italiana o francesa) (vivo, compàs ternari)
  • Sarabanda (espanyola) (lento, compàs ternari)
  • Giga (irlandesa) (vivo, compàs compost)
  A vegades s'afegien altres danses com la bourrée, gavota, minuet, air.

Sonata

Significa "música per a ser tocada", és a dir, no es balla. Té una evolució molt important al Classicisme. Al principi del Barroc, era qualsevol composició instrumental; després (final segle XVII) consisteix en aquella música per a un grup instrumental petit (un, dos, tres o quatre instruments i baix continu). Trobem diferents moviments:

• Grave
• Allegro en estil fugat
• Moderato
• Vivo, en estil fugat o homofònic

Trobem la sonata da chiesa (interpretada a l'església, el baix continu el fa un orgue i els moviments no porten el nom de la dansa) i sonata da camara (interpretada en concerts, el baix continu el fa un clave, i els moviments tenen nom de dansa).

Formes Orquestrals

L'Obertura

Secció instrumental que inicia l'òpera. Al principi, la música que s'interpretava a l'obertura no tenia relació amb l'òpera que s'interpretaria, eren peces independents. Servia per a captar l'atenció del públic i mantenir silenci.

• Obertura Francesa

  Creada per Lully (1632-1687). Tenia dos moviments: el primer lent, pompós, i el segon més ràpid però amb la mateixa temàtica.

• Obertura Napolitana

  Creada per Scarlatti (1685-1757). Tenia tres moviments: allegro, adagio i allegro. Més endavant van ser anomenades simfonies.

La Suite Orquestral

Una sèrie de danses contraposades rítmicament, com les suites per a instruments solistes.

El Concert

Nova forma instrumental que és la més important del Barroc. El nom deriva de concertare i significa "tocar varis instruments al mateix temps". Està basat en el contrast i el diàleg entre solista i orquestra (tutti). Consta de tres moviments: allegro-lento-vivace.

• Concerto a Solo

  Contrast entre el *grosso* de l'orquestra i un solista.

• Concerto Grosso

  El que es contrasta el *tutti* i el *concertino* (un petit nombre de solistes).

S'utilitza la forma ritornello: Es podria fer equivalència a la forma rondó, però mentre que en la forma rondó el tema està en el to principal, en el ritornello apareix en la modulació que ha fet el solo. El primer i l'últim ritornello estan en el to principal.