Formes de relleu costaner i terrestre

Albufera:

Llacuna generada en platges baixes amb arenes dipositades pels corrents marins que tanquen l’accés d’una badia, formant paratges coneguts com aiguamolls. Les aigües salobres procedeixen de la comunicació precària amb la mar i poden comptar amb aportacions de torrents i rius. Ex: L’albufera d’Alcúdia, de Maó, de València.

Badland:

Terreny sedimentari i sense coberta vegetal.

Depressió:

Sector de la superfície de la Terra enfonsat respecte al nivell dels territoris circumdants, situat generalment a l’interior dels continents. A Espanya cal destacar les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir.

Delta:

Forma de relleu costaner generat per l’acumulació d’al·luvions en la desembocadura d’un riu. Sorgeix quan un riu aporta més sediments dels que el mar pot absorbir i redistribuir. En un delta, el riu s’obre en braços entre els quals queden superfícies pantanoses que formen petites illes. A Espanya destaca per la seva amplitud el Delta de l’Ebre.

Estrats:

Masses de sediments en forma de capa de gruix variable que constitueixen els terrenys sedimentaris.

Fosa tectònica (Graben):

És una depressió tectònica provocada per l’enfonsament d’un bloc i/o l’elevació dels blocs limítrofs.

Foia:

Terreny pla i extens, omplert d’al·luvions i envoltat de formacions muntanyoses.

Marga:

Roca sedimentària composta d’argila i carbonat calci, d’aspecte terrós i poc resistent a l’erosió.

Relleu tabular:

Tipus de relleu de superfície aplanada i vores costerudes.

Maresma:

Terreny pantanós situat en les proximitats de la costa i desembocadures de rius que s’inunda estacionalment pels aportaments fluvials i marins. És un tipus d’humeral poc profund on predominen les espècies halòfiles, canyes i joncs, el sòl està inundat i alberga una gran varietat de rèptils, rosegadors i aus hivernants. Un exemple a Espanya: les maresmes del Guadalquivir.

Orogènesi:

Moviments de l’escorça terrestre que donen lloc a la formació de sistemes muntanyosos.

Ria:

És la intrusió del mar en una vall fluvial. A Espanya trobem les Ries galleges que cal distingir-les entre Ries baixes, que són profundes i amples, limitades per relleus més suaus. Són cales de fins a 70 m. de profunditat i 30 Km de longitud. Exemples: Arosa, Pontevedra, Muros i Vigo; i les Ries Altes, que són menys profundes i més curtes: A Coruña, Ribadeo, Navia,... També trobem les Ries cantàbriques que són més curtes: Villaviciosa (Asturias) o San Vicente de la Barquera, Bilbao.

Sedimentació:

Procés d’acumulació de partícules minerals que han estat transportades per l’aigua, el vent o els glacials i posteriorment dipositades sobre l’escorça terrestre continental o marina procedents de la disgregació de roques alterades durant la meteorització, per precipitació química o per secrecions d’organismes.

Vall glacial:

Vall modelada per l’acció d’un glacial. La morfologia característica és en forma de U. Una gruixuda massa de gel erosiona els vessants per les quals descendeix per la gravetat. Es diferencia d’una vall fluvial per la seva morfologia (en V) i el seu origen (modelat per les aigües d’un riu).