Formes de relleu i processos geològics

Glacialisme

Va afectar serralades més altes, com els Pirineus, la serralada Cantàbrica, la serralada Central, la serralada Ibèrica i Sierra Nevada. Hi ha dos tipus de glacera:

• De circ: acumulacions de gel a la capçalera de les valls. El gel i el desglaç trencaven les roques de les parets del circ, les ampliaven i creaven formes escarpades. Quan es fonien, el gel creava llacs petits.
• De vall: rius de gel que es formen quan el gel acumulat al circ s'escampa al llarg de la vall. Els fragments rocosos eixamplen la vall i donen forma d'aresta. Excaven cubetes a zones de roca menys resistents. Quan el gel es fon, es converteixen en llacs.

Les terrasses fluvials

Són franges planes i elevades situades als marges d'un riu. Es van originar per les alternances climàtiques al quaternari. En els períodes glacials, el cabal del riu és escàs perquè l'aigua es congela a les muntanyes, l'erosió disminueix i diposita materials al llit. En el període postglacial, el cabal augmenta, les temperatures pugen i el gel es fon. L'erosió augmenta i el llit es fa més profund, deixant els materials als marges i creant les terrasses.

Tipus de relleu

Horitzontal o aclinal: quan els estrats són horitzontals i durs i tous, els rius obren valls que separen plataformes àmplies anomenades erms. Tenen un cim horitzontal format per l'estrat dur i una cara formada per una cornisa dura i un flanc còncau que coincideix amb l'estrat tou inferior. S'erosionen ràpidament i es redueixen, convertint-se primer en tossals testimoni i després en tossals residuals. L'espai que separa els erms forma planes suavement ondulades o camps damunt materials tous.

Cuesta o monoclinal: quan els estrats estan inclinats i alternen materials durs i tous, l'erosió crea un relleu en cuestes. S'hi distingeix un dors format per l'estrat dur inclinat i un front amb una cornisa a la capa tova on l'erosió és més ràpida. El retrocés de les cuestes dóna lloc a tossals testimoni i residuals.

Plegat:

• Apalatxià: es forma a partir d'una antiga serralada herciniana de plecs durs i tous, arrasada i aplanada per l'erosió que experimenta un alçament posterior. Es reactiva l'erosió i crea un relleu que alterna crestes i valls. Les crestes, en els estrats durs, són serres llargues paral·leles d'altitud similar i es separen per valls obertes per l'erosió als materials tous.
• Jurassià: forma a les serralades joves constituïdes per plecs còncaus i convexos alternativament durs i tous. En els convexos, l'erosió de l'aigua crea valls perpendiculars al cim i valls paral·leles al cim. Quan ha erosionat l'estrat dur dels convexos, es buida ràpidament i forma valls. Les antigues valls còncaus queden alçades i s'inverteix el relleu, reiniciant el cicle.