Formes Úniques de Continuïtat en l'Espai: Anàlisi i Interpretació

Formes Úniques de Continuïtat en l'Espai. Umberto Boccioni.

1. Documentació General

Catalogació: Formes úniques de continuïtat en l'espai. Umberto Boccioni. 1913. Al MOMA, a Milà, Holanda i Roma.

Aspectes Bàsics: Escultura exempta feta en bronze, amb tècnica de fosa.

Anàlisi Formal

Composició: Amb una estructura general triangular o piramidal, si la observem de perfil, té diferents punts de vista i unes línies de força ondulants que generen una clara sensació de moviment. Es pot considerar una escultura de composició oberta fixada a dos blocs geomètrics massissos.

Tractament de les Figures: Amb una superfície molt polida, ens presenta unes formes ondulants, còncaves i convexes, on el cos humà es desmaterialitza, sense arribar a l'abstracció, però sí amb deformacions evidents: el rostre pràcticament ha desaparegut, igual que els peus i els braços, convertits en plans que es retallen i sobresurten, creant les formes corbades que el reflex de les llums sobre el material reforcen. Per tant, es pot afirmar que no hi ha un clar afany de mimetisme, encara que es mantingui l'estructura figurativa.

Ritme i Expressió: Sensació de moviment, d'acceleració i velocitat. La figura d'aspecte antropomòrfic avança, amb esforç, a través de l'espai, i aquest desplaçament per l'espai a gran velocitat genera les deformacions anatòmiques.

La distorsió de les formes afavoreix l'expressivitat de l'obra, ja que es transmet clarament una sensació d'agitació i turbulència, sense violència ni gestos dramàtics, però amb un evident efectisme.

Estil: Art Futurista Representa la fusió entre forma que avança i espai penetrat. Distorsió de les formes. Moviment accentuat. Sensació de velocitat. Futurisme de cubisme dinàmic. Recull la velocitat i la turbulència.

3. Interpretació

Descripció Iconogràfica: Moviment d'una figura despullada en posició de marxa, és a dir, una imatge aerodinàmica deformada per la velocitat.

Descripció Iconològica: Es pot afirmar que en realitat és una recreació d'una escultura grega (sense braços), possiblement la mateixa Victòria de Samotràcia, però convertida en una representació dels nous temps: el dinamisme i la velocitat. I amb un to més al·legòric, hi podem veure l'ésser humà com a màquina, com a organisme mecànic que avança cap al futur, és a dir, una representació de l'home futurista.

Funció: Múltiple, sense oblidar el vessant decoratiu: al·legòrica dels nous temps i expressiva de la visió del món i de l'art que tenien els futuristes.

Encàrrec i Recepció: De lliure creació.

Relació amb el Marc Històric

4. Conclusió: Un exemple escultòric dels pressupostos formals futuristes i una nova mostra del dinamisme artístic del segle XX en la seva recerca d'un nou art per a uns nous temps.