El fracàs del cop d'estat de 1936 a Catalunya

El fracàs de la insurrecció militar a Barcelona

El cop d'estat a Catalunya el 1936, liderat pel general Goded, va fracassar a causa de la resistència dels militars lleials a la República, com Llano de la Encomienda. Aquesta oposició, sumada al suport limitat de la ciutadania i a la manca de partits favorables a la sublevació, va ser decisiva per evitar l'èxit de la insurrecció militar.

Durant el 18 de juliol, membres de la CNT i de l'UGT van assaltar armeries i polvorins, articulant una primera resistència juntament amb Guàrdies Civils, Guàrdies d'Assalt i ciutadans barcelonins. Quan la seu de la capitania general va quedar assetjada, Goded es va rendir. Els combats es van allargar fins que els revoltats es van adonar que la victòria era impossible.

El Comitè de Milícies i el nou ordre polític

El Comitè fou creat el dia 21 de juliol de 1936 pel president de la Generalitat, Lluís Companys, a instàncies de la CNT i de la FAI. En aquest comitè hi van estar representades totes les forces polítiques i sindicals d'esquerra i, en teoria, controlava l'acció política i militar de les milícies. Fou dissolt l'1 d'octubre de 1936. Amb l'objectiu de mantenir una certa estabilitat i coordinació entre les forces republicanes, es va formar un govern provisional sota la direcció de Josep Tarradellas.

L'economia de guerra i les col·lectivitzacions

Durant les primeres setmanes de la guerra, es va produir una situació de desgavell en l'economia per la fugida d'empresaris, els problemes de subministrament i la manca de mà d'obra a les fàbriques i empreses.

• Moltes empreses foren "col·lectivitzades" pels seus treballadors, que organitzaren la producció i l'administració de les mateixes.
• L'octubre de 1936 es va aprovar el Decret de Col·lectivitzacions, que legalitzava el procés endegat i classificava les empreses en privades i col·lectivitzades.
• Es va crear, per part de la Generalitat de Catalunya, la Comissió d'Indústries de Guerra (CIG) i el Consell d'Economia de Catalunya, formats pel Govern i els principals partits i sindicats catalans.

Objectius de la regulació econòmica

Aquesta estructura pretenia regular tota l'activitat econòmica del país i posar-la al servei de l'objectiu de guanyar la guerra. La CIG volia organitzar la producció dels sectors industrials més necessaris per garantir el subministrament de material de guerra.