El Fracàs Parcial del Cop d'Estat del 18 de Juliol i la Divisió d'Espanya

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

El Cop d'Estat del 18 de Juliol

El cop d'Estat va ser acuradament planejat pels generals José Sanjurjo i Emilio Mola, i secundat per Francisco Franco, que no va confirmar la seva participació fins a l'assassinat de Calvo Sotelo. Hi participaven caps militars i militants de diversos sectors de l'extrema dreta:

• Monàrquics
• Carlins
• Falangistes

El cop d'Estat estava previst per al 18 de juliol al Marroc i el 19 a la península, però va ser descobert el dia anterior a Melilla, cosa que va provocar que tot s'avancés un dia: el 17 a Melilla i el 18 de juliol a tota Espanya.

El Fracàs Parcial del Cop i l'Inici de la Guerra

Els sublevats tenien previst controlar tot el país en poques hores, traient l'exèrcit al carrer, per la qual cosa es pot dir que és el fracàs parcial del cop d'Estat el que va portar a la Guerra Civil.

Els militars, per regla general, van triomfar en les zones on van ser més votades les candidatures de dretes al febrer de 1936. Així, el 21 de juliol els rebels controlaven:

• El protectorat espanyol del Marroc.
• Les illes Canàries (excepte La Palma) i les illes Balears (excepte Menorca).
• Part de la província de Cadis i la seva capital, juntament amb les ciutats de Còrdova, Sevilla i Granada a Andalusia.
• El triangle nord-oest de la península: Galícia, Castella i Lleó, el nord d'Extremadura, Navarra i la part occidental d'Aragó (incloent Pamplona i Saragossa).

Zones de Resistència Republicana

Al contrari, els colpistes van fracassar on la victòria electoral havia correspost al Front Popular, com ara:

• Madrid i Barcelona.
• Astúries i Cantàbria (a la costa nord).
• La part oriental d'Aragó.
• Tot Catalunya i València.
• La majoria de Castella la Nova i Andalusia.

La Reacció Immediata i la Repressió

Els sublevats, on van triomfar, van actuar amb decisió, detenint i afusellant les autoritats republicanes, fins i tot quan no oferien resistència.

En les zones industrials i ciutats com Barcelona, Madrid i València, el cop va fracassar perquè els militars es van trobar amb una ràpida reacció dels ciutadans, especialment:

• Anarquistes
• Socialistes
• Comunistes

Aquests van formar ràpidament milícies armades. Els milicians van assaltar les casernes dels colpistes amb el suport dels militars lleials a la República. La Guàrdia d'Assalt va actuar contra el cop, mentre que la Guàrdia Civil, generalment, va recolzar els colpistes, excepte a Barcelona i Madrid.

Conseqüències: Divisió Territorial i Violència

La temptativa de derrocar d'un cop la República va fracassar estrepitosament. A partir d'aquest moment, el govern va retenir teòricament el control sobre la major part del país, però en les zones on es van organitzar milícies –especialment Catalunya– aquestes van actuar de manera independent, acumulant armament i controlant els carrers.

Els rebels dominaven aproximadament un terç del territori espanyol, però comptaven amb les unitats professionals de l'exèrcit i tenien una major organització. En aquest context, tant els rebels –que s'autodenominen “nacionals”– com els republicans procedeixen a organitzar els seus respectius territoris i a reprimir qualsevol sospita d'oposició. Una estimació mínima assenyala que més de 50.000 persones van ser assassinades en cada bàndol durant les primeres setmanes.