Francisco Goya: De la Guerra a les Pintures Negres

La Guerra de la Independència i Goya

La pintura de Goya va discorrer per una línia regular que condueix a les seves grans obres de la Guerra de la Independència. En el seu apogeu, Goya es veu sorprès per la invasió francesa. Les pintures que el pintor realitzà per al "rei intrús" foren més obligacions.

No demostrà cap simpatia pels francesos, tampoc pels patriotes. El que veu en la guerra és la violència i la crueltat, la misèria humana i la indignitat. L'artista es mostrà escèptic davant les teories, enormement realista en quant als fets.

Obres destacades:

• El dos de maig de 1808
• Els afusellaments del 3 de maig
• La sèrie de gravats titulada Els desastres de la guerra

En els Desastres de la guerra, Goya passa revista a la crueltat que representen els esdeveniments: presoners mutilats, escenes d'execucions, pobles assolats, robatori de cadàvers, etc., formaren el tema d'aquests gravats, que pareixen producte de la fantasia i són, no obstant això, un reflex de la realitat. No es perd Goya en allò anecdòtic. Allò que ofereix en les imatges no és un món excepcionalment commogut, és el món de tots els dies. Els desastres de la guerra es convertiren en una meditació sobre els esdeveniments però també sobre la condició humana.

Dels "disparats" a les pintures negres

El pintor aragonès realitzà una nova sèrie d'aiguaforts sobre la qual titulació no hi ha una unicitat absoluta, però que es denominen "disparats". S'ha associat aquesta sèrie a la malaltia que l'artista patia. Els disparats no són conseqüència exclusiva de la malaltia.

La tornada de Ferran VII instal·là la repressió absolutista al país. Aquesta és l'atmosfera en els disparats i després en les pintures negres de la "Quinta del Sordo". Alguns d'aquests disparats suposen una nova volta, nova meditació sobre temes o imatges que li ocuparen els inicis de la seva carrera. Han desaparegut la bondat, la tranquil·litat i la satisfacció.

Temes centrals:

1. Disparate: el món al revés, el món invertit en què l'absurd ho domina tot. L'absurd i la inversió posen de manifest la vertadera fesomia de les coses.
2. Desolació: El aquelarre, Un gos... en totes aquestes pintures, Goya es serveix d'un procediment utilitzat ja pels manieristes: l'acumulació de multituds, la resta de l'espai queda buit.
3. Utilització de figures gegantesques: que produeixen el terror.

Bordeus, les últimes pintures

El Trienni Liberal ha tocat la seva fi amb la invasió de les tropes franceses. La repressió va ser tan implacable que els propis francesos van haver de protestar i tots aquells que havien demanat llibertat quan es va instaurar el període absolutista van pagar cara la seva conducta.

Goya va tenir por i es va amagar a casa d'un sacerdot i allí va romandre tres mesos. Va obtenir permís per a deixar Espanya, argumentant la necessitat de prendre les aigües per la seva malaltia. Al juliol està a París i al setembre a Bordeus. Després realitza un viatge a Madrid, però la seva residència es fixa en la ciutat francesa, on va morir.

Bordeus va ser un dels nuclis principals de l'emigració espanyola. El pintor va estar entre els seus amics, la seva pintura va adquirir una tranquil·litat de la qual fins al moment havia prescindit. D'aquesta època són les deu litografies.