El Franquisme (1939-1959): Societat, Economia i Política

L'Àmbit Social del Franquisme: Silenci i Repressió (1939-1959)

Primers Anys: Repressió i Misèria

Els primers anys del franquisme van estar marcats pel silenci i la por. La política va ser molt repressiva contra els vençuts (els republicans), amb execucions, tortures, persecucions i empresonaments. Els franquistes (els guanyadors) no van oblidar. Després de la derrota dels nazis el 1945, hi va haver una marginació dels falangistes. La contrareforma agrària va afectar profundament el sector agrari, i el nivell de vida de la població va baixar dràsticament.

El 1939, es va introduir la Cartilla de Racionamiento. El cost de vida es va incrementar, i van ser anys de misèria i fam. La fam va provocar un augment de malalties, un increment de la mortalitat (especialment infantil) i una misèria generalitzada. Protestes socials van esclatar a Bilbao (1948) i a Catalunya (1951), principalment als nuclis industrials.

La bona conducta social s'identificava amb el culte a Franco i el seguiment de les normes i la moral cristiana. La dona estava sotmesa a l'home, sense capacitat legal ni dret a vot, excepte si era vídua. L'educació adoctrinava políticament i religiosament.

Uns 400.000 exiliats van fugir a França. Amb la invasió d'Alemanya, alguns van marxar a Amèrica i Gran Bretanya, d'altres es van quedar lluitant contra els nazis, i alguns van ser retornats a Espanya, on van continuar l'oposició al franquisme.

Catalunya sota el Franquisme: Repressió i Resistència

Catalunya va ser un territori generalment hostil al franquisme. El 1938, s'aboleix l'Estatut d'Autonomia amb l'objectiu d'extirpar el catalanisme. El 1940, es van produir les execucions de Lluís Companys i Joan Peiró. La gent es va exiliar a França, i es van produir acomiadaments de treballadors i confiscacions de propietats en cas de desafecció al règim.

La repressió de la identitat catalana va ser ferotge:

• El castellà va ser imposat com a llengua oficial.
• No hi va haver cap publicació en català ni espectacle públic.
• Es van prohibir els símbols catalans.

Aquesta repressió va forjar una estreta relació entre el catalanisme i l'antifranquisme.

Economia Franquista: Autarquia i Estancament

L'economia del país durant la postguerra va ser desastrosa. L'enviament clandestí de tungstè a Alemanya va provocar que els Estats Units deixessin d'enviar petroli a Espanya, generant greus dificultats econòmiques.

L'aïllament internacional va tenir un cost econòmic enorme, manifestat en:

• Exclusió del Pla Marshall (1947).
• No entrada a la TAN ni a l'ONU.

La política autàrquica buscava l'autosuficiència econòmica, amb una forta intervenció de l'Estat i sense lliure mercat. El 1941, es va fundar l'INI (Institut Nacional d'Indústria).

Els baixos preus dels productes de primera necessitat van provocar un descens de la producció i la productivitat, resultant en un estancament econòmic. Això va comportar una baixada del nivell de vida de la població, amb salaris baixos, escassetat de productes i una inflació que va generar anys de misèria i fam. Les dificultats econòmiques eren constants.

El 1953, amb l'inici de la Guerra Freda i l'acceptació internacional, els acords amb els Estats Units van proporcionar ajudes econòmiques. Això va marcar una reorientació econòmica amb l'entrada dels tecnòcrates i una liberalització econòmica (aperturisme).

Política Franquista: Totalitarisme i Aïllament

El règim polític de la primera etapa es va caracteritzar per:

• Concentració de poders en Franco.
• Estat confessional i totalitari.
• Persecució dels vençuts (política repressiva).
• Estat unitari.
• Censura als mitjans de comunicació.

Va comptar amb el suport de l'Església (que justificava la guerra i el franquisme), de l'exèrcit i del partit únic.

A l'inici de la Segona Guerra Mundial (1939), Espanya va mantenir una neutralitat a causa de la recent Guerra Civil, tot i mostrar simpatia amb l'Eix. El 1941, en plena eufòria feixista amb la invasió d'Alemanya a França, Espanya va adoptar la no-bel·ligerància, sense participar activament en la guerra però donant suport a l'Eix. També el 1941, es va crear la División Azul.

El 1943, amb el declivi de les forces de l'Eix, britànics i americans van instar Espanya a distanciar-se (tornant a la neutralitat) i es va dissoldre la División Azul. El discurs oficial va canviar, emfatitzant els valors catòlics, conservadors i anticomunistes. Això va comportar un aïllament internacional i l'exclusió d'Espanya del Pla Marshall.

El règim es va institucionalitzar amb la creació de les Leyes Fundamentales. La política d'autarquia implicava un aïllament exterior i la substitució del lliure mercat per la intervenció estatal en l'economia, amb la reglamentació del mercat exterior, el foment de la indústria (a través de l'INI, fundat el 1941) i la regulació de la comercialització i els preus. Es van crear les cartilles de racionament i va sorgir un mercat negre (1939). El mercat negre va prosperar gràcies a un sistema corrupte conegut com a estraperlo.

El reconeixement internacional va arribar entre 1951 i 1959. El 1951, es va consolidar el predomini del nacionalcatolicisme (amb un major pes dels catòlics). El 1953, es van signar acords amb els Estats Units i la Santa Seu. El 1957, l'entrada dels tecnòcrates (de l'Opus Dei) al govern va impulsar la liberalització econòmica del país i l'aperturisme comercial exterior. El 1958, es va promulgar la Ley de Principios del Movimiento Nacional. Les institucions republicanes a l'exili es van establir a Mèxic i París.