El Franquisme (1939-1975): Evolució política i reconeixement internacional

Evolució política

Fase totalitària (1939-1959), és el moment en què el règim franquista actua amb més contundència. Al abril comença a governar Franco i al setembre comença la Segona Guerra Mundial, el primer que proclama Franco és la seva neutralitat, no eren partidaris ni d’un bàndol ni de l’altre, tot i que ell era feixista. Uns mesos després, al juny del 40 veuen que els alemanys van guanyant la guerra amb una certa rapidesa, quan ocupen França, Franco proclama la no bel·ligerància, en què es proclamaven partidaris d’un bàndol, però que no entraven a la guerra. Va fer entrevistes a Hendaia el 1940 i a Bordiguera el 1941, Hitler i Mussolini li van proposar participar a la guerra, però va posar unes condicions bastant extremes com que el nord d’Àfrica i que Gibraltar fos espanyol, com que Hitler va pensar que l'exèrcit espanyol no era tan valuós, ho va rebutjar, tot i així tenien relacions. Al final el règim franquista va enviar tropes, entre 1941-43 aprox uns 40000 voluntaris espanyols lluiten a la Segona Guerra Mundial però lluiten com a soldats alemanys, la major part d’ells eren falangistes que volien continuar lluitant contra els comunistes, van com a soldats alemanys perquè ningú no els pugui acusar als espanyols que han enviat tropes, anomenades divisió azul. Hi havia gent que va anar com a voluntaris i altres van anar bastant forçats ja que eren fills o nets de rojos que van a lluitar per tal de “netejar el nom de la família”. Els van enviar al front més difícil, el front rus, ja que era molt dur militarment i molt fred, en un dia van morir 1125 soldats. En total uns 5000 morts, 9000 ferits, 1500 congelats, 400 van ser presoners i van tornar el 1954. Va ser una experiència molt dura.

Decisió de tornar a la neutralitat

Al 1943 decideix tornar a la neutralitat, ja que l’evolució de la guerra s’estava posant en contra dels alemanys i italians.

Redefinició del règim

La Segona Guerra Mundial acaba, Hitler s’ha suïcidat i Mussolini l’han afusellat. El feixisme queda derrotat. Venen uns moments difícils per Franco, ja que són els únics feixistes que queden, entre el 1945-47 hi ha un boicot internacional. El règim de Franco es troba sol, fora del temps, per això decideix canviar d’imatge. S’aproven algunes lleis noves per a que sembli un règim més acceptable i homologable a la resta de règims europeus. Al 1945 es crea la ONU, un fòrum on es vol que tots els països del món hi estiguin relacionats i que en aquesta es puguin solucionar tots els conflictes, una tercera guerra mundial seria la última, es comença a utilitzar l’armament nuclear. La ONU qualifica el règim franquista d’un règim antidemocràtic, no acceptable. La ONU prohibeix accedir a Espanya fins que canviï de règim, es van retirar els ambaixadors de la ONU a Espanya, a tots menys a un, el d’Argentina.

Reconeixement internacional

Hi ha un element que salva aquest boicot, es produeix el reconeixement internacional (1947-1953) degut a la Guerra Freda, un enfrontament entre els EUA i URRS, es van enfrontar en diferents països, ex. Corea. Lluitaven per la hegemonia mundial a partir de tercers, eren dos blocs econòmics molt diferents. EUA veu que Espanya podria ser un aliat interessant degut a la seva ubicació geogràfica en el sud-oest d’Europa, al costat de l’Àfrica del Nord, a mig camí entre EUA i el Pròxim Orient, es tracta d’un lloc estratègic militarment. L’any 1953 Espanya i EUA formen un acord militar a Madrid, aquest acord deia que EUA instal·lava bases militars a Espanya, a Saragossa, Torejón y Rota. Aquests acords permetien a EUA obrir bases militars i a canvi es donaven ajuts econòmics (ex. llet amb pols) i el més important de tot amb el suport dels EUA, Espanya pot entrar a tots els organismes internacionals. Al 1951 entra a la FAQ, l’any 1955 entra a la ONU. S’està produint el reconeixement internacional d’Espanya, això li dona una seguretat al règim.