Franquisme: Aïllament, Dona i Església (1945-1953)

Aïllament Internacional (1945-1953)

El règim franquista estava al límit del col·lapse econòmic a causa del sistema d'autarquia i a l'aïllament internacional.

La dictadura franquista va ser un sistema marginat internacionalment fins que la Guerra Freda va portar els EUA a valorar la utilitat del seu anticomunisme visceral en el marc d'una lluita global contra la Unió Soviètica. Era preferible una dictadura anticomunista que una democràcia d'esquerres.

Espanya va haver de fer un canvi d'imatge, apartant els falangistes dels llocs més importants i substituint-los pels sectors catòlics. Franco va maquillar la dictadura dotant-la d'una aparença de monarquia tradicional i catòlica.

El suport dels EUA va ser determinant per a la supervivència del franquisme.

El Franquisme i la Dona

Les dones pateixen un retrocés sense precedents:

• Dependència absoluta de pares i marits.
• Paper exclusiu de mares i esposes.
• Restricció d'accés al mercat laboral.
• Submissió ideològica i moral.

"Las mujeres vuelven al lugar de donde nunca debían haber salido, el hogar."

La seva missió era contribuir al ressorgiment de la pàtria, portant criatures al món.

Dones republicanes:

• Humiliació.
• Cap rapat.
• Ingesta d'oli de ricí.
• Exhibició pública pels carrers.
• Persecució i repressió.
• Haver d'afrontar soles una situació de pobresa extrema i tirar endavant una llar amb tots els factors en contra (eren apartades de qualsevol benefici social).

El Franquisme i l'Església

L'Església aconsegueix:

• Confessionalització de l'Estat.
• Monopoli de culte.
• Obligatorietat dels sagraments.
• Presència contínua en la vida de la gent.
• Control de l'ensenyament.
• Reconeixement de la jurisdicció interna.
• Suport econòmic (salaris + 300.000 milions de pessetes en 30 anys).
• Influència social.

L'Estat aconsegueix:

• Reconeixement diví del nou règim.
• Reconeixement del cap d'Estat.

Franco = "Espada del Altísimo"

"Caudillo de España por la Gracia de Dios"

"Enviado por Dios"

• Poder per escollir els bisbes.
• Legitimitat política.

Durant el franquisme la religió és present en la vida quotidiana:

• La vida s'ha de basar en: família, disciplina, autoritat, decència, fervor cristià, patriotisme i obediència.
• Totes les activitats de la vida passen per l'Església.

Aquests preceptes obsolets i la moral hipòcrita alimentaven:

• El classisme (diferència de classes).
• El sexisme (inferioritat de les dones).
• L'homofòbia (persecució dels homosexuals).
• La intolerància (rebuig a altres races o cultures).
• La repressió moral (persecució de qui no complís amb la moral catòlica).

Mentre se seguia girant la cara a les violacions dels drets humans.

Una part de l'Església no hi estava d'acord

Al País Basc:

1960 → 339 capellans signen un manifest contra la intolerància eclesiàstica i a favor dels bisbes bascos i d'una Església més propera a la gent.