El Franquisme a Catalunya: Suports, Repressió i Estructura de l'Estat

Suports Socials al Franquisme

L'actitud respecte al franquisme variava segons la classe social. Les classes superiors tendien a recolzar el nou règim, ja que se'ls assegurava el poder econòmic i social que havien vist amenaçat durant la II República. Les classes mitjanes i populars tendien a ser passives i optaven pel silenci.

Els Franquistes Catalans

Aquest grup estava format per industrials, propietaris agraris, grans comerciants i financers. Els càrrecs polítics eren nomenats des de dalt. Els càrrecs polítics importants (com Capità General o Governador Civil) eren nomenats des de fora de Catalunya, mentre que els càrrecs secundaris (com alcaldes) eren ocupats per catalans.

La Repressió Franquista

El règim franquista va perseguir republicans, socialistes, comunistes, maçons i, a Catalunya, catalanistes.

Lleis Repressives Clau

• Llei de Responsabilitats Polítiques: Perseguia les persones que havien col·laborat amb la República.
• Llei de Repressió del Comunisme i de la Maçoneria: Dirigida específicament contra aquests grups.

L'exèrcit va ser la mà dreta del règim fins a la creació del Tribunal d'Ordre Públic (TOP). Les causes eren jutjades pels consells de guerra (judicis militars); a Catalunya se'n van celebrar uns 40.000. El 1963 es va crear el Tribunal d'Ordre Públic (TOP), una llei civil per a vigilar els delictes polítics.

Es calcula que hi va haver unes 50.000 execucions a la postguerra. A Catalunya, unes 4.000 (incloent-hi Lluís Companys). Cal considerar que molts van marxar a l'exili a França.

Empresonaments i Camps de Concentració

El 1940, hi havia 280.000 persones empresonades. Es van haver d'habilitar camps de concentració. Alguns presoners van ser enviats als batallons de treballadors (treballs forçats, considerats esclaus de Franco) que havien de fer obres de reconstrucció, com el Valle de los Caídos. Aquestes mesures tenien com a objectiu donar «exemple» i «castigar», difonent el terror entre la població i imposant un temps de silenci.

La Política Franquista a Catalunya

El règim va imposar la prohibició de les manifestacions lingüístiques i culturals no castellanes. La persecució del catalanisme i el separatisme va començar amb l'abolició immediata de l'Estatut de Catalunya.

• Es van suprimir els cartells dels carrers, retolant-los en castellà.
• La llengua catalana va ser eliminada de la vida pública: escoles, administració, mitjans de comunicació, etc.
• Tampoc es va poder usar el català en l'edició de llibres, el teatre o les esglésies.

Institucions culturals com l'IEC van passar a la clandestinitat, i la Biblioteca de Catalunya va passar a ser la Biblioteca Central. Es va imposar una forta censura, relegant el català a l'àmbit estrictament domèstic i establint el castellà com a única llengua oficial.

Estructura del Nou Estat Franquista

Quan Franco va pujar al poder, va esdevenir Caudillo, Generalísimo, Cap d'Estat, Cap de Govern i Cap del Partit Únic. Podia promulgar lleis en cas d'urgència.

Les Lleis Fonamentals del Règim

El 1938 va establir el Fuero del Trabajo, una llei inspirada en la Carta del Lavoro italiana. Posteriorment, el règim va promulgar noves lleis:

• El Fuero de los Españoles (per aparentar certa llibertat).
• La Ley del Referéndum Nacional.
• El 1947, la Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado, que li permetia designar el seu successor a títol de 'rei'.
• La Ley de Principios del Movimiento Nacional, que va convertir el Movimiento Nacional en partit únic i establia que tots els càrrecs havien de procedir d'aquest.
• El 1966, la Ley Orgánica del Estado, la darrera de les Lleis Fonamentals.

La Democràcia Orgànica Franquista

Franco no tolerava la democràcia liberal, i per això va aparèixer la democràcia orgànica, un sistema que no s'assemblava a les democràcies occidentals. Van aparèixer les Corts, que es presentaven com la representació del poble en les tasques de l'Estat. Tanmateix, no eren elegides democràticament i no tenien poder legislatiu, ja que aquest residia en el govern.

Organització Territorial i Sindicats

A nivell territorial, hi havia els governadors civils a cada província i les capitanies generals. Els alcaldes eren designats directament pel governador civil.

Els sindicats verticals aplegaven empresaris i treballadors. No es permetia la vaga ni la negociació col·lectiva, cosa que va afavorir grans beneficis per als empresaris.