Franquisme: Desenvolupament i Creixement Econòmic

El Franquisme: Desenvolupament i Final (1959-1975)

Els Plans de Desenvolupament i el Creixement Econòmic

Estabilització i Desenvolupisme

Amb la fi de l'aïllament internacional, s'acabà la forçada autarquia econòmica. Comença una etapa de liberalització de l'economia, liderada pels governs de tecnòcrates. Aquests consideraven que el creixement econòmic i la millora de la qualitat de vida eren la millor garantia per a la supervivència del règim. Els nous ministres van dur a terme un procés de liberalització econòmica. A partir de 1953, va començar un període de creixement econòmic amb alguns efectes negatius, com ara dèficit, creixement incontrolat de la inflació i desequilibri en la balança de pagaments. Per a fer-los front, es va aprovar el 1959 el Pla Nacional d'Estabilització Econòmica. Aquest pla pretenia sanejar l'economia i fomentar el creixement industrial. Les seves línies principals d'actuació van ser les següents:

• Liberalització exterior de l'economia: Es van reduir els aranzels per a permetre la importació de productes. Es va establir la convertibilitat de la pesseta, fixant-se una paritat de 60 pessetes per dòlar. Espanya es va incorporar als mercats internacionals.
• Liberalització interior de l'economia: Es van eliminar els preus fixos i es va reduir el sector públic en benefici del sector privat.
• Estabilització de l'economia: Es van elevar els tipus d'interès i es va limitar la concessió de crèdits. Es van congelar els salaris i es va realitzar una reforma fiscal.

El Pla d'Estabilització va tenir efectes positius sobre l'economia. No obstant això, a curt termini va provocar altes taxes de desocupació. Després del Pla d'Estabilització, es van engegar els Plans de Desenvolupament Econòmic i Social. Aquests plans van tenir dues grans línies d'actuació:

• Les accions estructurals, que pretenien solucionar deficiències de la indústria i l'agricultura.
• Els pols de desenvolupament, que intentaven reduir els desequilibris econòmics regionals promovent noves indústries on no n'hi havia.

En general, la planificació franquista va ser un fracàs, ja que els plans estaven més condicionats pels interessos particulars d'aquells propers al poder que pels interessos generals. L'èxit més gran dels plans va ser que la favorable conjuntura econòmica va permetre promocionar infraestructures i matèries primeres per a la iniciativa privada.

Creixement i Desenvolupament de l'Economia Espanyola

A) Factors i Creixement Sectorial

En els darrers quinze anys del franquisme, l'economia espanyola va créixer a un ritme accelerat. Factors:

• La millora de la productivitat a causa de la importació de tecnologia. Això va permetre la baixada de preus i l'augment de les exportacions.
• La conjuntura internacional favorable. La inversió estrangera i l'entrada de capitals van facilitar la renovació de l'estructura productiva.
• L'emigració va permetre l'entrada al país de divises gràcies a les remeses que enviaven els emigrants a les seves famílies.
• El turisme va reportar divises clau per al desenvolupament i va impulsar la construcció.

El desenvolupament econòmic de la dècada dels 60 es va centrar principalment en tres sectors:

• Indústria: Les principals indústries van ser la siderúrgia, la construcció naval, l'automoció i la químicofarmacèutica. Existia una forta dependència tecnològica i financera de l'exterior. També van créixer indústries de baix nivell tecnològic.
• Finances: La banca espanyola es va poder expandir.
• Construcció: Es va estimular la construcció.

L'agricultura tradicional, basada en la mà d'obra abundant i els baixos salaris, va entrar en crisi. Es van començar a utilitzar adobs químics, es van construir nous regadius i es va afavorir la concentració parcel·lària. Moltes petites explotacions van desaparèixer i gran part de la població va emigrar a les ciutats. L'intens procés d'urbanització i el desenvolupament econòmic van propiciar una creixent terciarització de l'economia. Es van desenvolupar xarxes de transport i comunicació.