El Franquisme a Espanya: Períodes, Ideologia i Reforma Educativa

Franquisme

Règim polític i ideologia

Règim polític d'ideologia feixista i religiós, basat en el nacionalcatolicisme. Els pilars fonamentals eren la pàtria i la religió catòlica (Espanya i fe). Fou un moment d'autarquia, caracteritzat pel tancament econòmic i polític.

Períodes del Franquisme

• Primer període (1939-1945)

  Coincideix amb la Segona Guerra Mundial. Les institucions clau eren la Falange i l'Església Catòlica (nacionalcatolicisme), una única ideologia amb dues potes institucionals. Per sobre de tot hi havia Franco. En aquest període, els qui tenien més poder eren els membres de la Falange.

• Segon període (1945-1960)

  El 1945, amb la derrota dels feixismes a Europa, tot i que aparentment a Espanya l'afecta poc, l'Església Catòlica sí que n'és conscient. Aprofita que la Falange ja no està ben vista internacionalment i esdevé la institució que agafa el relleu en el poder.

• Tercer període (1960-1975)

  El poder recau principalment en l'OPUS DEI, que també és una organització catòlica. Estava lligada a les institucions intermèdies (família, escola, treball) i volia arribar al poder controlant aquestes institucions. S'organitzaven de manera que la congregació vivia integrada a la societat.

Context internacional i 'Desarrollismo'

A finals dels anys 50, als Estats Units sorgeix la por al comunisme i a la seva possible infiltració. El problema no el veien tant als EUA, sinó a l'Europa dividida. Pensaven: si Espanya deixa de ser franquista, serà comunista. Per evitar-ho, impulsen plans d'ajuda econòmica per injectar diners i crèdits. L'objectiu era donar benestar econòmic: si la gent viu millor, serà menys reivindicativa políticament (millorar la qualitat de vida de les persones). Això es coneix com a 'Desarrollismo' – tecnocràcia. Consistia a portar els criteris empresarials a la vida quotidiana i gestionar les institucions com si fossin empreses.

La Reforma Educativa: Llei General d'Educació (1970)

Als anys 60, amb la injecció de diners, es construeixen infraestructures per crear una sensació de millora i que millori la vida quotidiana. El país era predominantment rural i s'havia de modernitzar. A més a més, no hi havia prou quadres dirigents, només càrrecs intermedis; gent que sabia fer funcionar les màquines, però no dirigir. La Llei Moyano estructurava l'educació fins aleshores, però a la pràctica, expulsava molta gent del sistema educatiu, ja que no tothom completava tots els estudis. Arribava molt poca gent a l'educació superior (només un 3% acabava la universitat), limitant el nombre de persones amb estudis superiors capaces de dirigir o engegar empreses. Això dificultava la modernització del país.

El que fan els tecnòcrates (molts de l'OPUS DEI, tot i ser considerats elitistes) és impulsar la Llei General d'Educació de 1970. Trenquen amb l'estructura anterior per aconseguir que més gent arribés a la universitat. S'acaba la doble estructura de la Llei Moyano i s'estableix l'Ensenyament General Bàsic (EGB), el mateix ensenyament general per a tothom, eliminant les revàlides intermèdies. Hi havia la possibilitat de no aprovar-lo.

L'estructura resultant era:

• Si s'aprovava l'EGB, s'obtenia el títol de Graduat Escolar.
• Si no s'aprovava, s'obtenia el Certificat d'Escolaritat.

Aquí comença un dels problemes del sistema educatiu espanyol, ja que es certificava oficialment el 'fracàs escolar'.

• La majoria de gent amb el Graduat Escolar anava al Batxillerat Unificat Polivalent (BUP).
• Els qui tenien el Certificat d'Escolaritat anaven a la Formació Professional (FP) de primer grau fins als 16 anys. En acabar, podien obtenir el Graduat Escolar i, amb ell, passar a primer de BUP.

L'objectiu implícit era dirigir la màxima gent possible cap al BUP. Després del BUP venia el Curs d'Orientació Universitària (COU). Això va suposar que la FP perdés prestigi en relació a l'etapa anterior i passés a ser vista com la via per als considerats 'fracassos escolars'. Després del COU venia la universitat.

Als anys 70 es multiplica la població que va a la universitat i s'han de construir més facultats, per exemple, a Barcelona.