El Franquisme: Estructura, Ideologia i Oposició
Clasificado en Inglés
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,2 KB
Estructura de l'Estat Franquista
El franquisme va establir un nou ordre amb tendències feixistitzants. Es van formalitzar unes Corts amb funcions consultives i deliberants, però sense poder legislatiu. La justícia va perdre la seva independència, quedant subordinada a l'executiu. L'exèrcit i l'Església Catòlica van ser els principals pilars de suport del règim.
Ideologia Naciocatòlica
El naciocatolicisme va ser la denominació de la situació politicoreligiosa durant el franquisme, que identificava la condició d'espanyol amb la de catòlic.
Característiques de l'Autarquia
Economia
En l'àmbit econòmic, l'autarquia es refereix a un territori o país que limita o restringeix el comerç amb la resta del món, sent afectat mínimament per influències externes i depenent completament dels seus propis recursos. Aquest concepte també es coneix com a economia tancada o autosuficient.
Política
En política, l'autarquia es relaciona amb l'autogovern o el govern absolut, és a dir, l'autocràcia.
Oposició Antifranquista
Durant el franquisme, es va desenvolupar una activitat de resistència per mantenir una mínima organització en la clandestinitat. La consolidació del règim va provocar desconcert polític i una llarga etapa de crisi per a l'oposició. Entre 1945 i 1947, va esclatar un primer brot de conflictivitat obrera que va evidenciar el rebuig i l'hostilitat passiva cap al règim, així com el malestar dels treballadors.
Els Tecnòcrates dels Anys 60
El terme tècnic que governa es refereix a un tecnòcrata, és a dir, algú que és especialista en alguna matèria com economia o administració, i que exerceix el seu càrrec públic amb la tendència a trobar solucions basades en la tècnica. Dins de les anomenades famílies polítiques del franquisme, els tecnòcrates van ser aquells que van dirigir l'àrea econòmica dels governs a partir del Pla d'Estabilització de 1959. Molts d'ells pertanyien a l'òrbita de l'Opus Dei, amb Luis Carrero Blanco com a figura destacada. Van situar el creixement econòmic com a eix fonamental de l'activitat política i com a garantia d'estabilitat social.
El Miracle Econòmic
El factor decisiu que va explicar el ràpid creixement econòmic va ser la tecnologia.
Creixement de l'Oposició Obrera
La protesta dels treballadors va ser el principal focus de tensió social. Un nou obrerisme, basat en la lluita reivindicativa, va créixer com un moviment independent, democràtic i unitari, impulsant la lluita reivindicativa i política. Van combinar l'acció il·legal, com les vagues, amb l'acció legal.
Crisi Final del Règim
El 20 de desembre de 1973, Luis Carrero Blanco va morir. Franco va nomenar Carlos Arias Navarro per formar un nou govern. El govern es va haver d'enfrontar a un nou problema: el conflicte del Sàhara. Espanya va claudicar i va signar els Acords de Madrid, cedint el Sàhara al Marroc i a Mauritània. Durant els anys 70, la crisi final del règim va potenciar la formació d'organismes unitaris de l'oposició per definir una alternativa democràtica.