Franquisme: Oposició Política i Evolució Econòmica a Espanya

Oposició Política al Franquisme

Els dirigents dels partits que havien donat suport a la República hagueren d’exiliar-se. A poc a poc, els partits d’oposició anaren constituïnt nuclis organitzats a l’interior. La major part dels partits d’oposició al franquisme experimentaren una divisió creixent entre la direcció exterior –els exiliats– i els nuclis de l’interior, cada vegada més nombrosos i actius. A més, a l’exili hi hagué sempre un govern republicà.

Dins de les files franquistes s’iniciaren les primeres dissidències. Alguns falangistes es van distanciar del règim i van arribar a formalitzar la seva oposició al franquisme. Més important encara va ser la dissidència dels monàrquics que havien donat un suport decidit a les tropes alçades contra la República; ara es mostraven decebuts perquè Franco no estava disposat a restaurar de manera immediata la monarquia en la persona de Joan de Borbó. Finalment, l’any 1948, un acord entre Franco i Joan de Borbó va permetre que el fill d’aquest, Joan Carles, pogués cursar els estudis a Espanya.

De l’Autarquia a la Liberalització Econòmica

El franquisme impulsà una política econòmica autàrquica. L’objectiu era que Espanya es convertís en un país autosuficient en matèria econòmica. L’Estat exercia un veritable control sobre el conjunt de l’economia (dirigisme econòmic), amb la fixació de preus i salaris, la limitació de les importacions, la restricció de la inversió de capitals estrangers, així com la nacionalització d’algunes empreses que considerava d’interès preferent.

Acabada la Guerra Civil, l’economia espanyola entrà en una fase d’estancament. Espanya fou exclosa del Pla Marshall. No va ser fins l’any 1957 i, sobretot, des de 1953 que, gràcies a l’ajut dels nord-americans, l’economia espanyola superà els índexs de producció i de renda per càpita que tenia abans de 1936. El fracàs de la política autàrquica dugué, a partir de 1951, a un canvi d’actitud del govern. Encetava un procés gradual de liberalització. Aquesta nova orientació econòmica culminà l’any 1959 amb l’aprovació del denominat Pla d’Estabilització.