El Franquisme, el sistema electoral i la Transició a Espanya

El Franquisme: Etapes i Característiques

1936-1957: Repressió i Autarquia. El règim franquista, amb gran capacitat d'adaptació, va exercir poder personal recolzant-se en FET de las JONS, l'Església i l'Opus Dei. Va ser una dictadura militar feixistitzada amb una repressió brutal de l'oposició i una política d'exterminació. Durant la II Guerra Mundial, va mantenir una posició neutral i va implementar un règim econòmic d'autosuficiència i aïllament (autarquia).

1957-1969: Liberalització Econòmica i Obertura. Es va produir una liberalització econòmica amb el govern dels tecnòcrates de l'Opus Dei. El nacionalcatolicisme es va modernitzar i es va fomentar el turisme europeu i el comerç internacional. Es van establir aliances internacionals en el marc de l'eix anticomunista i la Guerra Freda.

1969-1975: Tardofranquisme i Decadència. El dictador va experimentar una decadència física i va designar Joan Carles I com a successor. Carrero Blanco va ser nomenat president del govern, però va ser assassinat. Navarro va ser el nou president. L'oposició es va organitzar a través de la Junta Democràtica d'Espanya, liderada pel PCE de Carrillo.

El Sistema Electoral: Llistes Tancades i Barreres

Llistes Tancades i Blocades: El votant no escull personalment cap diputat, sinó un partit. Aquest partit ha confeccionat prèviament la llista de candidats, que seran escollits segons el nombre de vots per ordre de llista. El votant no pot mostrar preferència per un candidat ni alterar l'ordre. Aquest sistema reforça la relació de dependència entre el diputat i el partit, ja que el diputat no és escollit pel seu esforç personal, sinó pel partit.

Barrera Electoral: La barrera electoral del 3% provincial fa que només entrin a la distribució d'escons els partits que hagin superat el 3% dels vots en aquella circumscripció. Aquesta barrera és considerada absurda, ja que per obtenir vots es necessita una quantitat superior al 3%.

Problemes del Sistema Electoral

• No hi ha llistes obertes (Senat) ni desbloquejades (vot preferencial).
• Circumscripcions petites.
• Diputats de partit, no de territori.
• Barrera d'accés al repartiment d'escons massa alta.
• Problema amb la no aplicació de la fórmula d'Hondt.

Conseqüències: Escassa proporcionalitat, fragmentació del sistema de partits, suposat pes excessiu dels partits nacionalistes i inconveniència de les llistes tancades per a la vitalitat de la democràcia.

La Transició a la Democràcia

La Transició va ser el procés de canvi polític que va portar d'una dictadura a una democràcia. Després de la mort de Franco, Joan Carles de Borbó va ser nomenat rei. Arias Navarro va continuar com a president, però va rebutjar la reforma que volia impulsar el rei. Després de la destitució de Navarro, el rei va triar Adolfo Suárez, que va plantejar una reforma sense ruptura amb el franquisme. Es van reformar les lleis franquistes per construir un sistema democràtic. Suárez es va envoltar dels aperturistes i el govern va iniciar contactes amb l'oposició. Es va impulsar la Llei de Reforma Política, que reconeixia conceptes com la sobirania popular i la inviolabilitat dels drets individuals. Es van establir dues cambres, el Congrés i el Senat, i es van legalitzar els partits polítics, incloent-hi el Partit Comunista d'Espanya (PCE) el Dissabte Sant Roig.

Les primeres eleccions es van celebrar el 15 de juny de 1977, i van ser guanyades per la UCD, liderada per Suárez. Una comissió mixta del Congrés i el Senat va nomenar una ponència encarregada d'escriure la Constitució. El projecte de Constitució va ser aprovat a les Corts (Congrés i Senat) el 31 d'octubre de 1978 i va ser ratificat per vot popular en referèndum el 6 de desembre de 1978. Les tres grans decisions van ser: l'establiment d'un estat democràtic, una monarquia parlamentària i l'autonomia territorial.