Els Primers Freds de Miquel Blay: Anàlisi d'una Escultura Simbolista

Els Primers Freds: Escultura de Miquel Blay

Fitxa Tècnica

• Autor: Miquel Blay
• Cronologia: Finals del segle XIX (1892)
• Estil: Realista, Simbolista
• Material: Marbre
• Tipologia: Escultura exempta
• Dimensions: 1,36 x 0,98 m
• Localització: Barcelona

Context Històric i Artístic

L'escultura Els Primers Freds es va produir coincidint amb un període de gran desenvolupament del catalanisme com a projecte polític a Catalunya, a finals del segle XIX. Durant aquesta època, s'aproven les Bases de Manresa i es crea la Mancomunitat de Catalunya, fets clau per a la consolidació del moviment.

El 1898, la pèrdua de les darreres colònies espanyoles va augmentar la desconfiança envers el sistema polític central i va reforçar el prestigi del catalanisme com a alternativa. La burgesia industrial catalana va començar a adonar-se dels efectes positius i modernitzadors que podia tenir un poder autònom per a Catalunya.

Aquest també és un moment en què la producció artística catalana aconsegueix deixar de ser un simple reflex del que s'estava fent artísticament a Europa, per a esdevenir progressivament un art creador, amb noms destacats com Gaudí, Picasso o el mateix Blay, que es mou entre la tradició i la introducció dels nous moviments d'avantguarda.

Estil: Realisme, Modernisme i Simbolisme

Els Primers Freds és una obra que es mou entre el realisme i el modernisme. El reolisme es manifesta en el tractament de la figura de l'ancià, mentre que el modernisme es reflecteix en les formes ondulades i arrodonides de la nena.

També hi apareix el simbolisme, que es posa de manifest en les actituds i els estats d'ànim que ens mostren els personatges, anant més enllà de la mera representació física.

Anàlisi de l'Obra

És una escultura exempta que presenta dues figures completament nues: un vell i una nena, asseguts en un banc. El vell es troba en posició frontal, amb les mans entrecreuades i la mirada absent i perduda. La nena, per la seva banda, té el cap reclinat al pit del vell, amb els ulls tancats.

Contrastos i Detalls

Cal destacar la joventut del cos de la nena, que contrasta amb el cos arrugat del vell. Aquest té les cames separades i ben plantades a terra, mentre que la nena les té encongides, accentuant la seva vulnerabilitat.

En l'obra, destaca el naturalisme en el tractament de les formes i la minuciositat amb què són treballades. La textura de la pell de la figura de l'ancià, la morbidesa i els plecs de la carn presenten un gran realisme. També cal ressaltar el naturalisme amb què es representa la sensació de fred en el rostre del vell. En canvi, en la nena, per tal de remarcar la tendresa, s'utilitzen formes arrodonides i un tractament del rostre amb la tècnica del non finito.

Composició i Volums

Presenta una composició tancada, on s'alternen les línies rectes de la figura gairebé simètrica de l'ancià, que contrasten amb les línies corbes de la composició de la nena. Aquest tractament permet a l'autor representar l'actitud de moviment d'aquesta cap al personatge central, que es manté estàtic. Aquesta sensació d'acostament de la nena es veu reforçada per la diagonal que formen el seu cos i les cames.

Els volums estan tractats amb un gran naturalisme i realisme, en què contrasten les formes anguloses del vell amb les formes arrodonides de la nena.

Estatisme i Dinamisme

L'obra en conjunt presenta un cert estatisme, marcat pel fet que les figures estan en repòs i en posició sedent. Hi contribueix especialment la figura de l'ancià, que presenta els dos peus sòlidament arrelats a terra. No obstant això, la sensació d'estatisme es veu trencada pel gest d'acostament de la nena, que aporta un subtil dinamisme.

Material i Tècnica

L'escultura està realitzada en marbre, i s'ha utilitzat la tècnica de la talla. En l'obra, podem diferenciar dos tipus de textura: la de les figures, que presenten un acabat molt polit, i la qual contrasta amb la textura rugosa del banc.

Significat i Funció

Els Primers Freds presenta un tema anecdòtic i costumista, amb un vell i una nena arraulits pel fred i la misèria. No obstant això, l'obra supera la simple consideració d'escultura anecdòtica per a reflectir una metàfora de la vulnerabilitat de l'ésser humà en les dues etapes extremes de la seva existència: la infantesa i la vellesa.

Podem considerar l'obra com una representació idealitzada del sofriment humà. La seva funció principal és decorativa.

Models i Influències

Hi ha una gran influència d'Auguste Rodin en l'obra de Miquel Blay, evident en diferents aspectes. Per exemple, en el tractament del marbre, on podem observar com marca la musculatura amb gran exactitud, o en la utilització de la tècnica del non finito, que deixa parts de l'escultura sense polir per suggerir un procés inacabat o una transició.