Els Primers Freds de Miquel Blay: Anàlisi i Significat de l'Escultura Modernista

Els Primers Freds de Miquel Blay: Anàlisi i Significat

1. Classificació de l'Obra

• Títol: Els primers freds
• Autor: Miquel Blay
• Cronologia: 1891-1892
• Escola o País: Catalunya
• Estil: Realisme

2. Descripció de l'Escultura

• Material: Marbre blanc
• Tècnica: Talla

Anàlisi Formal d'Els Primers Freds

Es tracta d’una escultura exempta multifacial, tot i que està concebuda preferiblement per ser vista des del davant. La figura del vell es mostra dèbil, però alhora tensa i digna, i la seva mirada es dirigeix cap a l’espectador. La noia, en canvi, recolza el cap en la clavícula de l’ancià i replega els peus. A diferència de l’ancià, que es troba assegut però recte i ferm, cada múscul de la noia està tancat dins la protecció de l’altra figura.

Ambdues figures creen una piràmide amb el vèrtex desplaçat situat en el cap del vell. Destaca el tractament de les textures, especialment de la pell. Els contorns de l’escultura estan com difuminats i la llum difusa dóna més realisme a la sensació de fred. Aquesta escultura presenta una composició triangular.

3. Antecedents i Influències Posteriors de Miquel Blay

Miquel Blay fou un dels escultors catalans més importants de finals del segle XIX i inicis del segle XX. Tot i que va néixer i es va formar a Olot, va viatjar per Itàlia i França i va formar part del cercle artístic de Sant Lluc. L’obra de Blay inicia un viatge des del realisme fins al modernisme. En les primeres obres, com ara Els primers freds, es presenta la influència del seu mestre, Henri Chapu. Per fer-la, però, va viatjar abans a Roma gràcies a una beca.

També cal considerar l’escultura d’Auguste Rodin que, en aquell temps, era de gran rellevància. En l’obra Els primers freds, la influència de Rodin es veu en el detallisme de l’anatomia i del cap del vell. No obstant això, Blay destaca per tenir un estil personal que es recolza en el domini del dibuix. El seu estil va influir en tots els posteriors modernistes i, en especial, en el seu deixeble, Juli Cavaller.

4. Relacions amb Obres Similars de l'Autor

L’escultura de Blay és remarcable pel seu simbolisme i la seva capacitat de transmetre emocions. La seva escultura és un referent clau en el modernisme. Un exemple n'és Perseguint la il·lusió. També cal destacar la seva delicadesa i dedicació a l’hora de definir i dibuixar les figures, com es veu, per exemple, en Sensitiva. Una de les seves obres més conegudes és la decoració escultòrica de la façana del Palau de la Música Catalana.

5. Diferències amb Altres Solucions Coetànies

Miquel Blay fou contemporani del gran escultor francès Auguste Rodin. Aquest va ser de gran importància per al català i va renovar tot el sistema escultòric proposant un mètode molt més modern. No obstant això, Blay mostrava certes diferències amb el francès; per exemple, Blay polia molt les seves figures, a diferència de Rodin, que “descuidava” les escultures intencionadament per fer-les més rugoses. A més, no se sap que Blay deixés cap escultura inacabada.

D’altra banda, Dominique Jean-Hugues va crear Èdip a Colonna, una escultura gairebé idèntica a la de Blay, però amb algunes diferències, com el fet que els personatges anessin vestits.

6. Funció de l'Obra

L’obra Els primers freds estava preparada per ser exhibida a l’Exposició Nacional de Madrid de 1893 i reflecteix l’anhel de portar la modernitat artística a Catalunya.

7. Interpretació de l'Escultura

Elements Representatius

Aquesta escena està inspirada en una experiència que Blay va tenir durant la seva estada a Roma. Un avi i una nena tremolen, despullats, en un banc. L’avi es troba ferm malgrat les seves condicions, mentre que la nena se sent insegura i busca refugi. En la visió de Dominique Jean-Hugues, aquests dos personatges són Èdip i la seva filla Antígona, de la mitologia grega.

Significat Profund

Blay tenia la capacitat de plasmar els sentiments i de transmetre’ls a l’espectador: un tret distintiu del seu caràcter modernista. En aquest cas, l’obra de Blay produeix pena i compassió i esdevé el símbol de la pobresa i la misèria de la humanitat. Ja ho va dir Casellas en el seu elogi a La Vanguardia:

“La realitat de la visió engrandida i transformada per l’escultor-poeta; la veritat de les figures, vibrants de vida angoixant, fins a representar l’humà sofriment, fan que el cor es mogui, que l’esperit s’aixequi, que sorgeixi davant la imaginació l’espectacle cruel.”

8. Context Històric i Artístic

L’aparició de corrents artístics renovadors al segle XIX no és exclusiva de França; tot i que París era un epicentre artístic, hi havia altres moviments en cada país, com ara el nacionalisme, que comporta l’auge de la burgesia industrial. A Catalunya, aquesta burgesia serà molt important perquè impulsarà la compra privada d'obres d'art.