Els primers freds de Miquel Blay: Simbolisme i Realisme Social

Els primers freds

1. Introducció

Datada el 1891, Els primers freds es troba al MNAC, edifici construït per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Hi ha una versió de bronze al Museu d'Olot.

L'obra s'inscriu en el Modernisme inicial, que incorpora el Simbolisme com a llenguatge expressiu. Aquest nou moviment proposa l'emancipació de l'arquitectura en favor d'unes tipologies decorativistes inspirades en la natura, que intenten reaccionar contra l'historicisme acadèmic que havia dominat l'art del segle XIX. Es caracteritza per la integració d'estils arquitectònics, la preferència per les superfícies corbes, amb línies sinuoses i ondulades, amb grans obertures i espais buits, heterogenis, i amb la incorporació de noves tècniques tecnològiques i industrials, així com el disseny d'objectes quotidians.

L'escultura modernista catalana trenca amb el realisme conservador i idealitzant de l'escola d'Olot. És simbolista, transmet sentiments, amb figures femenines que evoquen, per exemple, la caiguda de l'aigua.

Miquel Blay va estudiar a Roma i a París, i va ser professor de l'Escola de Belles Arts de Madrid. Els primers freds és una obra primerenca, amb uns inicis academicistes. Destaca el seu relleu escultòric del Palau de la Música Catalana.

Context històric: Blay va començar la seva formació a Roma, però la va acabar a París, en un moment de canvi i modernitat artística a Europa. A Espanya, s'hi vivia la Restauració borbònica amb la regència de Maria Cristina, amb alternança entre conservadors i liberals. A Catalunya, el catalanisme polític i cultural ja estava arrelat i suposava una modernització. Barcelona, coneguda com "la ciutat de les bombes", experimentava fortíssimes tensions socials i un gran creixement amb barris com Gràcia i l'Eixample.

2. Aspectes tècnics

Grup escultòric en marbre de grans dimensions, amb un previ model en guix.

3. Anàlisi significativa

Iconografia: Un vell cansat i una nena que busca protecció, nus, asseguts en un banc, amb fred i misèria. L'home se sent impotent en no poder protegir la nena.

Significat: És una obra carregada de simbolisme. Tria dos personatges en el moment de més fragilitat que transmeten desemparament, vulnerabilitat, al·legoria al pas del temps, condicions socials i realisme social, amb una crítica social suau.

Funció: No és l'encàrrec d'un comitent, sinó una obra per justificar la seva estada becada.

4. Anàlisi estilística

Textura diferenciada de la pell i el banc, punt de vista multifacial. Transmet vulnerabilitat, cansament i una mirada de resignació.

Composició en rectangle des del banc fins a la part inferior i un angle recte. La nena té una delicadesa extraordinària, amb un gran detallisme anatòmic. El vell és d'anatomia robusta, mirada resignada, faccions esculpides; es capta la sensació de fred. El temps està quiet.

5. Valoració

Busca l'essència de Catalunya en la tradició mediterrània.