Frescos Romànics Sant Climent Taüll: Mestre de Taüll i MNAC

Conjunt Iconogràfic de Sant Climent de Taüll

Aquest document descriu el conjunt iconogràfic dels frescos de l'absis de Sant Climent de Taüll, una obra cabdal del romànic català.

Fitxa Tècnica

• Títol de l'obra: Frescos de l'absis de Sant Climent de Taüll
• Autor: Mestre de Taüll i taller
• Cronologia: Església consagrada el 1123
• Tècnica: Fresc i tremp sobre murs
• Estil: Romànic
• Tema: Bíblic (Teofania, Segona Parusia)
• Localització actual: MNAC, Barcelona (originalment a Sant Climent de Taüll)

Context en Reconstrucció Digital

El procés de reconstrucció digital d'aquestes pintures es divideix en dues etapes:

1. Primera etapa: Reconstrucció de les parts amb poca definició o molt malmeses pel pas del temps. Aquesta fase aprofita qualsevol petit detall per aconseguir la reconstrucció completa de personatges, sanefes o elements arquitectònics.

2. Segona etapa: Representació de les parts de les quals no en queda cap element sobre els murs de l'església original.

Descripció Formal

El conjunt es divideix en tres registres superposats:

• (1) La volta de l'absis: Representa el cel.
• (2) Registre intermedi: Es refereix a l'Església.
• (3) Registre inferior: Simbolitza el món terrenal.

Un altre element important és la simetria compositiva, trencada només per la posició de les mans de Crist i pels arcs del registre intermedi. S'utilitza la perspectiva jeràrquica, aconseguint que la imatge de Crist en Majestat, de grans proporcions respecte dels altres personatges, domini tota l'escena.

Altres característiques formals inclouen:

• L'ús d'una línia negra que delimita totes les figures, afavorint la claredat compositiva.
• La utilització de colors purs i intensos, aplicats de manera plana, sense clarobscurs.
• La figura de Crist es compon amb un gran rigor geomètric: la cintura actua com a eix, i els genolls i els peus formen un trapezi regular. En sentit vertical, la simetria només es trenca per la diferent actitud de les mans.
• La tècnica més habitual en la pintura mural catalana de l'època és el fresc sec, que permet la superposició de diferents capes de pintura. En el cas del Mestre de Taüll, és molt notable la qualitat dels pigments utilitzats, com el blau lapislàtzuli.

Iconografia del Pantocràtor

A la mitja volta de l'absis es representa el Pantocràtor dins la màndorla, amb el Crist assegut sobre l'arc del cel, flanquejat per les lletres Alfa i Omega, que ens recorden que Déu és el principi i el final de totes les coses. La mà dreta s'aixeca en actitud de benedicció.

La temàtica mostra una representació de la teofania (manifestació de la divinitat de Déu) basada en el text de la Segona Parusia. A cadascun dels extrems de la composició hi ha un àngel serafí.

Crist està assegut sobre l'arc del Cel, amb la Terra als peus. Beneeix amb la mà dreta i amb l'esquerra aguanta un llibre amb la frase "Ego sum lux mundi" de l'Evangeli de Joan.

Influències Artístiques

Els especialistes dubten respecte de les possibles influències directes, però s'observen elements clars:

• L'aspecte general (hieratisme, grandiositat, geometrització de les formes) remet al bizantinisme, que podria haver arribat a través dels pintors llombards.
• El mestratge en la composició i en el dibuix, els colors brillants i harmoniosos i la subtilesa intel·lectual que inspira el conjunt de la pintura de l'absis són característiques distintives del Mestre de Taüll.