Freud, Nietzsche i Camus: Psicoanàlisi, Nihilisme i Absurd

Sigmund Freud: Psicoanàlisi

Es dedica a curar la histèria. Inicialment utilitza la hipnosi per trobar-ne els orígens, però com que no li funciona, decideix fer-ho amb la psicoanàlisi.

Nivells de consciència

• Conscient
• Preconscient
• Inconscient

Interpretació dels somnis i histèria

Durant els somnis, la consciència no controla la censura, permetent que la informació de l'inconscient surti sense control.

Estructura de la personalitat

• Allò (Id): Part instintiva de la personalitat, constituïda per la sexualitat i l’agressivitat. En l’Allò també hi habiten les repressions produïdes en l’individu. Regeix el Principi de Plaer (satisfacció-insatisfacció).
• Superjò (Superego): Exigència ètica i moral de la persona. Interiorització de normes culturals i morals des de la infantesa. Actua en forma de consciència, lloant o desaprovant les conductes. Regeix el Principi del Deure (bo-dolent). Format a partir de les interioritzacions de les prohibicions dels pares (Complex d’Èdip).
• Jo (Ego): Elements conscients. Té la missió d’adaptar-nos a la realitat. Sorgeix durant els primers anys. Al principi, el nen busca la satisfacció, però la mateixa realitat impedeix la seva realització. Regeix el Principi de Realitat (convenient-inconvenient).

Visió de la religió

Les idees religioses són una il·lusió i tenen l’origen en les profunditats del psiquisme. La religió es desencadena com a mecanisme defensiu (religió com a consol, etc.) i per a calmar l’ansietat.

Friedrich Nietzsche: Nihilisme i Superhome

Nihilisme

El nihilisme implica el "res": absència d'idees, de raó, de lleis, de normes, de religió, d'ètiques, ja que sóc jo qui decideixo.

Conceptes clau

• Superhome: El veritable Home és el que s’afirma en els impulsos vitals, que no coneix cap esperança supraterrenal, que rebutja tota moral. El Superhome és voluntat de poder. L’home ha de crear lliurement valors vitals nous.
• Mort de Déu: El Superhome ocupa el lloc del Déu desaparegut. Som nosaltres qui decidim què volem fer. Déu se li presenta com un enemic de l'home; per això, només pensa en l'home ideal com l'home sense Déu.

Idees addicionals

• Insatisfacció que experimentem enfront de la realitat.
• L’experiència ens desassossega; la nostra feblesa i el ressentiment cap allò real fan sorgir el món de la moral.
• Crisi de la humanitat quan desaparegui Déu.
• Un cop superada la "moral d’esclaus", aquesta serà vençuda pel Superhome, qui dirà "sí" a la vida mateixa, emancipant-se de tota moral.

Crítica des de la fe

• La crítica que fa Nietzsche parteix d’una manera desviada d’entendre la humiliació de Jesús i la humilitat del creient, ja que la considera una religió que crea éssers apocats i frustrats.
• El sentit de la vida que propugna és una manca de sentit i una manca d’orientació. Adoptar-lo dificultaria la construcció d’una personalitat coherent i la integració solidària en una col·lectivitat, ja que el Superhome tendeix a l'individualisme.
• L’ideal de l’home de Nietzsche ha influït sens dubte en el nazisme alemany o el feixisme italià.

Albert Camus: L'Absurd i la Rebel·lió

Punt de partida

"Em resistiré a acceptar una creació en què els infants són turmentats." És el punt de partida. Experiències punyents el porten a posar de relleu els elements absurds de l’existència humana.

Posició filosòfica

• Rebutja solucions que suposin la transcendència. Fuig de tota solució religiosa.
• No es resigna. Rebutja un món en què els innocents pateixen humiliats, en favor de la justícia, fent tot el possible pel bé dels altres.
• Proposa una rebel·lió humana contra el mal humà i contra el Déu que el permet.

Balanç crític

• El mal és l’absència del bé que la persona coneix i desitja.
• Les limitacions humanes poden portar l’individu a obrir-se a la transcendència, a la recerca del sentit de la vida més enllà de l’ésser humà i de la seva història, o també poden portar a negar aquesta transcendència, tot i que només serveix per afirmar el triomf del mal i l’absurditat de l’existència. La protesta contra el mal esdevé esclavitud del mal.
• Les causes del patiment humà poden ser les lleis de la naturalesa o les accions de les persones. Un món i uns homes convertits en titelles de Déu no tindrien cap valor.
• Camus exigeix que es prengui seriosament el patiment de l’individu concret i que s’hi sigui autènticament solidari. Evita que s’utilitzi la fe per donar respostes evasives davant el dolor de l’individu concret.