Fritz Lang i Metròpolis: Anàlisi del Film Expressionista

Fritz Lang: Vida i Obra

Primers Anys i Carrera (1890-1976)

Fritz Lang (1890-1976), nascut a Àustria, va estudiar arquitectura el 1908 per pressions familiars, però ho va abandonar per estudiar Belles Arts, influenciat per l'admiració que sentia per la Secessió Vienesa. Entre 1909 i 1914, va viatjar per tot el món, incloent-hi Europa i els Estats Units, vivint una vida bohèmia i treballant com a actor. Va participar en la Primera Guerra Mundial, on va ser ferit. Durant la seva convalescència, va començar a escriure guions, un dels quals va ser llegit per Joe May, un director de cinema que va ser el primer a utilitzar els seus guions.

El 1918, Lang va emigrar a Alemanya i va començar a dirigir. El 1921, va conèixer Thea von Harbou, escriptora i guionista, amb qui es va casar i va col·laborar en grans èxits com la saga del Dr. Mabuse (1922 i 1927), Els Nibelungs (1924), Metròpolis (1927) i M, el vampir de Düsseldorf (sonora, 1931).

Fugida d'Alemanya i Carrera als Estats Units

El 1932, Goebbels, ministre de propaganda nazi, li va proposar dirigir la UFA, la productora creada pel govern alemany per promocionar el cinema alemany. Aquella mateixa nit, Lang va fugir d'Alemanya, ja que la seva dona era filonazi i ell d'origen jueu. Va continuar la seva carrera als Estats Units, dirigint films policíacs, encara que sense gaire rellevància.

Anàlisi de Metròpolis (1927)

Metròpolis, amb guió de Thea von Harbou, és una crítica als sistemes polítics dominants de l'època, tant al comunisme com al capitalisme. El cartell de la pel·lícula és el més car del món en subhasta. Ambientada l'any 2000, la pel·lícula tracta la confrontació entre uns obrers explotats i una elit econòmica que domina la ciutat.

Sinopsi i Personatges

El fill del cap de la ciutat s'enamora de Maria, el primer gran personatge femení de ficció del cinema, una noia treballadora i líder pacifista. Els treballadors, molt descontents, són calmats per Maria. El pare del protagonista, juntament amb un científic boig, decideix crear un clon de Maria (inspiració per a C-3PO) per induir la revolta i eliminar els obrers.

Producció i Innovacions Tècniques

Metròpolis va ser una producció ambiciosa de la UFA, amb 18 mesos de rodatge, 65.000 metres de pel·lícula i 36.000 extres. El director de fotografia va ser Karl Freund (Varieté, La Mòmia), i el cap d'efectes especials va ser Eugen Schüfftan, inventor del procés Schüfftan, base de tots els efectes especials fins a l'aparició del croma. Aquest procés consistia a col·locar una maqueta tridimensional o un dibuix al lateral de la càmera, que enfocava un mirall encarat a la maqueta, foradat per enfocar un decorat que reproduïa a escala una part de la maqueta. Un trucatge molt acurat, amb ombres i proporcions precises.

Anàlisi Estilística i Narrativa

Metròpolis destaca per la seva modernitat i complexitat, com es veu des del principi. Crea una nova realitat coherent, fantàstica, però alhora una metàfora de la realitat. En 10 minuts, explica una gran quantitat de coses, amb escenaris, vestuaris i detalls molt cuidats.

• Inici i Crèdits: Animació amb flaixos de llum diagonal que formen la paraula "Metròpolis". Els crèdits treballen l'animació com a mitjà i no com a estètica, introduint l'estètica dominant de la pel·lícula: art déco amb tints futuristes.
• Món Mecanitzat: Fos, encadenats i títols de crèdit amb imatges de la ciutat. Imatges que es fonen i parlen d'un món mecanitzat. Música frenètica. Rellotge de 10 hores (jornada laboral).
• Coreografia i Simbologia: Tota la pel·lícula és una coreografia, com a La Taronja Mecànica. L'alarma és un gran orgue que inicia el ballet. El canvi de torn es representa com una processó de presoners amb el cap baix. Estètica cuidada de "passar pel tub", simetries que recorden a Kubrick.
• Ciutat Subterrània: Els treballadors baixen en ascensor a la ciutat subterrània, amb edificis com a nínxols, llum artificial i gris.
• Contrast entre Mons: Un text explica que a dalt viuen els rics que gaudeixen dels plaers terrenals. Hitler es va inspirar en l'arquitectura de Metròpolis per a l'arquitectura nazi. Nois aris fent esport. El protagonista, Freden, guanya, desenfocant els altres.
• Jardí de l'Edèn Artificial: Canvi d'escenari a un jardí rococó, un Edèn artificial on Freden és com un Adam. Les noies van vestides com les artistes de moda de Vogue.
• Maria i el Món Subterrani: Freden s'enamora de Maria, que porta els nens a ensenyar-los com viuen els rics. Ella té una retroil·luminació dels cabells. Freden descobreix que Maria viu al món subterrani i va a veure com és, passant per un món intermedi, el món de les màquines.
• Temple de Treball i Mollock: Referència directa a Cabiria, amb Mollock, la màquina de sacrifici. Treball mecànic i rítmic. Muntatge en paral·lel que mostra com treballen i com un d'ells no pot controlar les màquines, creant tensió. La màquina explota i apareixen els homes voladors. Mollock apareix darrere del fum, engolint la humanitat. Gestos expressionistes de l'actor.
• Transferència i Robot Maria: Escena famosa de la transferència, on el científic boig substitueix la Maria real per un robot. Va inspirar pel·lícules de terror de la Universal dels anys 30, com Frankenstein.

Escena Clau: La Presentació de la Nova Maria

Una de les escenes més destacades és la presentació de la nova Maria (el robot) en societat, mentre Freden pateix al·lucinacions al llit. Escena extremadament artificial, pur expressionisme, amb un ball de postures impossibles i extravagants, gesticulació exagerada de Freden i dels espectadors. Manipulació de la realitat per expressar un estat de frenesí i decadència.

• Influències i Simbolisme: Similar a una escena de Varieté de Dupont, però des de l'expressionisme. Crítica als hàbits socials del moment. La nova Maria surt d'un calze i una caixa de música, com una Venus que, a través del sexe, farà tornar bojos als homes.
• Estètica Decó i Expressionisme: Sota la caixa hi ha figures de negres (cremats) que l'aguanten. Del pedestal surt la "gran puta", amb un estil decó. Plans de perfil dels homes, exagerats, expressionistes. Ball influenciat per cultures orientals, amb gran nuesa, molt dúctil.
• Muntatge en Paral·lel i Apocalipsi: Muntatge en paral·lel entre el ball de la nova Maria i les al·lucinacions de Freden, representant dos espais i dos personatges conceptualment relacionats. Freden associa la imatge d'ella amb la gran puta de l'Apocalipsi. Intercalació a gran velocitat de plans, solapant les dues imatges.
• Revelació Bíblica: Els ulls són destacables. Les dues escenes es fonen quan ell entra en estat de xoc. Revelació bíblica oberta, avisant de l'arribada de la gran bèstia amb la gran puta de l'Apocalipsi de Sant Joan. Estètica decó, futurista i gòtica. Introducció d'una sirena, avisant del final del món.