El Front Popular (1936): Context, Reformes i Cop d'Estat
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,53 KB
1. El Front Popular (febrer-juliol de 1936)
Durant la dècada dels anys 30, es va anar consolidant a Europa una política d'unió de les forces liberals i d'esquerres per tal de contrarestar un feixisme cada cop més amenaçant. Aquests fronts amplis van rebre el nom de Fronts Populars.
En vistes de les eleccions, el 16 de febrer de 1936 es va formar a Espanya un Front Popular que incloïa la majoria dels partits d'esquerres. La CNT, per la seva banda, no hi participava, però va recomanar el vot al Front. El programa de la coalició era reformista i es podia resumir en:
- Amnistia per als presos i represaliats.
- Reforma de la legislació social.
- Reforma de l'ensenyament.
La dreta presentava dues forces majoritàries: el Bloc Nacional de Calvo Sotelo i la CEDA.
El triomf electoral i el nou govern
Després d'una campanya electoral de gran violència verbal, les eleccions van donar el triomf al Front Popular (Front Popular 34%, dreta i centre units 33%). Manuel Azaña va ser nomenat president del govern.
Es van reiniciar gran part de les reformes del primer bienni, fonamentalment la reforma agrària. Així mateix, es va restablir la Generalitat i es va reprendre el tema de l'Estatut d'Autonomia basc. Tanmateix, hi havia reformes que no admetien demora:
- Els camperols van realitzar ocupacions de terres que el ministeri va haver de legalitzar.
- La CNT va plantejar la setmana de 36 hores i l'expropiació de finques de més de 50 hectàrees.
La dreta va reaccionar amb el tancament de fàbriques i el retorn del terrorisme negre.
La conspiració militar
Amb aquesta situació, la conspiració militar —present des de la proclamació de la República i amb un primer assaig en el cop fracassat de Sanjurjo— va rebre un nou impuls el febrer de 1936. La mateixa nit de les eleccions, Franco havia proposat la declaració de l'«estat de guerra» i, pel març, un grup de generals (Mola, Franco, Saliquet, Varela) van acordar un alzamiento per «restablir l'ordre», sota la direcció del general Mola.
Finalment, després de l'assassinat de Calvo Sotelo per un grup de guàrdies d'assalt —en represàlia per la mort del tinent Castillo a mans d'un escamot d'extrema dreta—, el 17 de juliol es va insurreccionar la guarnició del Marroc. S'iniciava així un cop d'Estat que es transformaria en una llarga Guerra Civil.