Funció dels orgànuls en la cèl·lula eucariota

La Cèl·lula Eucariota i els seus orgànuls explicant la seua funció.

Eucariota vol dir que té un nucli verdader en oposició als procariota que vol dir abans del nucli. Es distingeix dels cèl·lules procariotes per el seu nucli rodejat de membranes i tindre orgànuls diferenciats, separats per membranes. Té micro-túbuls que funcionen com un cito-esquelet, a més a més de participar en la separació dels cromosomes del nucli en la divisió. Els orgànuls més destacats són: les mitocondris on es produeix energia mitjançant el consum d'oxigen, i la alliberació de gas carbònic i aigua com productes de la respiració cel·lular; els cloroplasts a les plantes i algues que contenen pigments fotosintètics; o l’aparat de Golgi i les lisosomes que emmagatzemen o distribueixen els productes que es fabriquen (proteïnes) a la cèl·lula i s’utilitzen en el seu interior o eixien fora.

Amb membrana nuclear/ADN organitzat en alguns cromosomes (diploides-haploides)/ citoesquelet Ribosomes/Cloroplastos en cèl·lules fotosintètiques/Membrana plasmàtica o cel·lular/Amb mitocondris/Amb aparat de Golgi i lisosomes/Aerobis quasi exclusius/Autòtrofs fotosintètics, mai quimioautòtrofs/Poden formar teixits en els essers pluricel·lulars/Reproducció asexual amb mitosis i reproducció sexual amb meiosis.

La major part del organismes eucariotes tenen un metabolisme aeròbic, una respiració cel·lular que te lloc als mitocondris i l’acceptor final de electrons en l’oxidació dels sucres (glucosa) es l’oxigen i on es guanyen de 34 a 38 molècules rico energètiques ATP que s’aprofitaran en les reaccions metabòliques que tenen lloc a l’interior de les cèl·lules.

També hi ha alguns eucariotes que no utilitzen l’oxigen, es el cas de les cèl·lules eucariotes que obtenen energia per fermentació, com les llevadures o rents (fongs) i inclús les cèl·lules dels animals com ara el ser humà (per exemple en el cas de les cèl·lules musculars amb la producció d’àcid làctic).

La fermentació és un procés catabòlic sense oxigen on es processen sucres (carbohidrats) com: glucosa, sacarosa, fructosa, entre altres, de forma incompleta i com producte final s'obtenen: alcohol etílic, diòxid de carboni i tant sol dos molècules rico energètiques ATP (desprès del procés de fermentació d’una molècula de glucosaEls cloroplasts presents a les cèl·lules eucariotes fotosintètiques, com ara algues i plantes, té lloc la fotosíntesi. Els cloroplasts, com els bacteris fotosintètics, porten estructures moleculars amb la capacitat d’utilitzar l'energia de la llum del sol (fotons) per produir energia química en forma de molècules rico energètiques d’ATP mitjançant un procés de fotosíntesi i que s’utilitzen per a formar molècules de sucre (glucosa).
Tilacoide: la fase lumínica té joc a la membrana del tilacoide on es troben les molècules fotosintètiques (clorofil·les) que capten els fotons de la llum solar, produint la ruptura de la molècula de H₂O i gràcies a l’energia alliberada es formen molècules rico energètiques d’ATP i es expulsada una molècula d’oxigen.
Estroma: la fase obscura ocorre a l’estroma on el CO₂ atmosfèric que entra per els estomes (forats a les fulles on tenen lloc els intercanvis gaseosos de totes les plantes) formen, gràcies a les molècules d’ATP, amb glicèrids de cadena curta molècules de glucosa (matèria prima per al metabolisme cel·lular que tindrà lloc als mitocondris.
L'aparell de Golgi és un orgànul que es troba a la major part de cèl·lules eucariotes.Aquest orgànul modifica i classifica les macromolècules (principalment proteïnes però també lípids) fabricades en altres compartiments de la cèl·lula i les empaqueta per dirigir-les a la seva destinació dins o fora de la cèl·lula. Té un paper clau en els processos de secreció com la formació de vacuoles i de lisosomes (encarregats de la digestió cel·lular, porten enzims).

El citosquelet és una mena de xarxa de fibres que disposen les cèl·lules eucariotes formada per proteïnes que tenen la capacitat d’un ràpid creixement o decreixement, dependent dels requeriments de la cèl·lula.

Centríols, orgànu cel·lular propi de les cèl·lules eucariotes en especial en les cèl·lules dels animals. Estan formats per dos cilindres buits amb les parets formades per filaments. Els centríols s'encarreguen de dirigir el moviment dels filaments del citosquelet i els microtúbuls, i estan encarregats de separar els cromosomes replicats durant la mitosi i la meiosi.

Lynn Margulis, va demostrar al llarg dels últimes dècades que l’endosimbiosi és la hipòtesi més raonable per a explicar amb elegància la aparició de la cèl·lula eucariota. En aquest escenari d’endosimbiosi entre bacteris, algunes bacteris glotons no dubtaren en fagocitar tant bacteris que utilitzaven l’oxigen per a produir energia (bacteris heteròtrofes que podríem nomenar com mitocòndries) com bacteris fotosintètics (que formarien més tard els cloroplasts de algues i plantes). Una bona prova d’aquest origen el tens en la presencia d’ADN, Ribosomes i membrana rodejant tant els mitocondris com els cloroplasts de les cèl·lules eucariotes.