Funció Endocrina, Hormones i Glàndules: Guia Completa

Funció Endocrina: Hormones i Sistema de Control

Introducció al Sistema Endocrí

El sistema endocrí és un dels sistemes principals que té el cos per comunicar, controlar i coordinar el funcionament de l’organisme.

Les Hormones i les Glàndules Endocrines

Està format per una sèrie d’òrgans, anomenats glàndules endocrines, que produeixen unes substàncies químiques essencials: les hormones.

Què són les Hormones?

Les hormones són substàncies químiques que les glàndules endocrines alliberen al flux sanguini per regular les activitats de diferents òrgans. Per exemple, regulen els caràcters sexuals secundaris, el cicle ovàric, la regulació del sucre a la sang, etc.

Glàndules Endocrines Principals

A continuació, es detallen les principals glàndules endocrines i les seves funcions:

• L’Hipotàlem: Està situat a la base del cervell i és el centre de regulació de tot el sistema endocrí.
• La Hipòfisi: Està unida a l'hipotàlem i ajuda a la regulació del sistema endocrí. A més a més, produeix diverses hormones, com la del creixement, entre d’altres.
• Les Glàndules Suprarenals: Estan situades a sobre dels ronyons. Produeixen diferents hormones clau, com l’adrenalina i la cortisona.
• La Tiroide i les Paratiroides: Estan situades al coll i segreguen diferents hormones que activen el metabolisme cel·lular.
• Ovaris: Es troben als dos costats de l’úter. Alliberen els estrògens i la progesterona, hormones que regulen el cicle ovàric i altres processos de la sexualitat i la reproducció.
• Testicles: Alliberen testosterona, hormona que estimula el desenvolupament dels caràcters sexuals secundaris.

El Pàncrees i la Regulació del Sucre

El pàncrees allibera les hormones insulina i glucagó, fonamentals per al metabolisme de la glucosa:

• La insulina fa disminuir el sucre (hidrats de carboni) a la sang i afavoreix la formació de proteïnes i l’emmagatzemament de greixos.
• El glucagó fa augmentar els nivells de sucre a la sang.

Malalties i Trastorns Endocrins

La Diabetis Mellitus

La diabetis mellitus és un trastorn en què els valors sanguinis de la glucosa són anormalment alts. Això succeeix perquè el pàncrees no allibera prou insulina o bé les cèl·lules no hi responen adequadament.

La insulina, hormona alliberada pel pàncrees, té com a funció afavorir la incorporació de glucosa de la sang cap a les cèl·lules. Si el pàncrees no allibera prou insulina o aquesta està alterada, la glucosa s’acumula a la sang. A més a més, les cèl·lules no disposen de glucosa per al seu metabolisme.

Tipus de Diabetis Mellitus

• Diabetis de Tipus I: Comença a la infantesa. El pàncrees deixa de segregar insulina, per la qual cosa les persones que en pateixen han d’administrar-se periòdicament insulina per compensar el dèficit hormonal.
• Diabetis de Tipus II: Es presenta en persones adultes i més sovint en persones amb sobrepès i que no practiquen exercici físic. El pàncrees produeix insulina, però o bé no en fa prou quantitat, o bé la que produeix no compleix la seva funció. Aquest tipus de diabetis se sol controlar amb dieta i exercici físic; si s’agreuja, es poden administrar antidiabètics orals o insulina.
• Diabetis Gestacional: Algunes dones embarassades desenvolupen diabetis durant la gestació. La malaltia desapareix habitualment després de l’embaràs.

Alteracions de la Tiroides

Hipertiroïdisme

La glàndula tiroide segrega massa quantitat d’hormones i les funcions del cos s’acceleren. Els símptomes inclouen: taquicàrdia, palpitacions, hipertensió, sudoració, tremolor de mans, nerviosisme, cansament i debilitat. Augmenta el nivell d’activitat i la gana, tot i que es produeix una pèrdua de pes. També pot causar insomni i deposicions freqüents.

Hipotiroïdisme

La glàndula tiroide redueix la producció d’hormones. Les persones que en pateixen presenten letargia, somnolència, lentitud de moviments i de les funcions intel·lectuals, i disminució de la memòria. Acostumen a tenir la pell pàl·lida, freda, seca i escamosa, a més de fragilitat i caiguda dels cabells.