Funció Financera i Fonts de Finançament Empresarial: Guia Completa

La Funció Financera de l'Empresa

En l'inici i en l'exercici de l'activitat, l'empresa necessita recursos financers, materials i humans. L'empresa ha de pensar com els finançarà i, una vegada que es disposi de tot el necessari, necessitarà diners per a pagar cada mes als empleats, per a seguir comprant, etc. L'empresa, per tant, necessita contínuament finançar-se per a desenvolupar la seva activitat.

L'àrea financera ha de complir funcions més àmplies com:

• La planificació financera de l'empresa (les necessitats de capital).
• Les decisions d'inversió (quina és la millor forma d'emprar els recursos).
• L'obtenció de recursos financers (quina serà la millor forma d'aconseguir-los).
• El control de l'equilibri financer (quin nivell d'endeutament és convenient).

Complementarietat entre Finançament i Inversió

En aquestes funcions destaquen aspectes diferents, però relacionats entre si:

1. L'anàlisi i selecció de les inversions de l'empresa.
2. L'anàlisi de les diferents possibilitats d'obtenir els recursos financers que l'empresa necessita.

Els dos aspectes estan relacionats, ja que la decisió d'invertir en un possible projecte pressuposa la necessitat de decidir com es finançarà aquest projecte.

La funció financera és, per tant, el punt de contacte entre l'obtenció i l'aplicació dels recursos financers.

Les Fonts de Finançament

1. Segons la Propietat dels Recursos

• Finançament Propi

  Constituït pels recursos financers que són propietat de l'empresa:

  • El capital aportat pels socis, tant en el moment de la constitució com després en ampliacions.
  • Les reserves o beneficis retinguts. Són els beneficis que no es distribueixen entre els socis i que es queden en l'empresa per a cobrir les necessitats financeres o autofinançament de l'empresa.

• Finançament Aliè

  Inclou uns recursos financers que generen un deute o obligació per a l'empresa, provenen de creditors i institucions i han de ser retornats en un període de temps més o menys ampli.

2. Segons el Temps de Permanència dels Recursos en l'Empresa

• A Llarg Termini

  Són les aportacions dels socis, els préstecs i els emprèstits o altres formes d'endeutament a llarg termini, així com les reserves generades en l'empresa o l'autofinançament.

• A Curt Termini

  Provenen dels proveïdors i els préstecs i crèdits bancaris.

3. Segons la Seva Procedència

• Finançament Intern

  És el generat dins de l'empresa amb el seu propi estalvi.

• Finançament Extern

  Excepte l'autofinançament, tots els altres recursos són externs, provenen de l'exterior de l'empresa.

Estructura Financera de l'Empresa

La combinació dels diferents recursos financers que l'empresa ha anat triant constitueix la seva estructura financera. És important mantenir una adequada proporció entre deutes i fons propis per a garantir l'equilibri financer de l'empresa. És recomanable que els deutes no sobrepassin el 50% del total de recursos, és a dir, que els recursos aliens no estiguin per damunt dels fons propis.

El Finançament Intern o Autofinançament

Procedeix dels beneficis que genera l'empresa i cal decidir entre repartir-los entre els socis en forma de dividends (quantitat de diners que correspon a cada acció quan es distribueixen beneficis en l'empresa) o retenir-los en l'empresa per a cobrir necessitats financeres.

L'autofinançament és una forma de finançament que representa recursos generats en l'interior de l'empresa i que inclou tant beneficis retinguts en forma de reserves com dotacions per a amortitzacions i per a provisions de riscos.

El finançament intern o autofinançament està constituït pels beneficis no distribuïts i que es retenen en l'empresa, és a dir, són fons que l'empresa obté per si mateixa sense necessitat d'acudir a les institucions financeres (deute) o sol·licitar noves aportacions als seus socis (ampliació de capital).

Autofinançament d'Enriquiment

Són els beneficis retinguts en forma de reserves.

Tipus de Reserves

• Legals: Són les constituïdes obligatòriament per la llei amb un mínim del 10% dels beneficis obtinguts fins que aquesta reserva arribi al 20% del capital.
• Estatutàries: Es constitueixen en virtut d'acords recollits en els estatuts de la societat.
• Voluntàries: Constituïdes per acord voluntari dels socis.

Autofinançament de Manteniment

Tracta de mantenir intacta la seva capacitat productiva, i està constituïda tant pels fons que l'empresa destina per a anar amortitzant els seus equips productius i poder renovar-los en el futur.

1. Les Amortitzacions

Els equips productius (instal·lacions, maquinària, mobiliari, etc.) van perdent valor amb el pas del temps com a conseqüència de l'ús o per l'envelliment tecnològic. Aquesta pèrdua de valor es reflecteix en el càlcul dels beneficis sota el concepte d'amortització. Amortitzar un bé suposa quantificar-ne la depreciació, és a dir, reflectir com un cost més la part que s'ha consumit del valor total del bé durant un període de temps.

2. Les Provisions

Són fons que es reserven per a cobrir riscos o possibles pèrdues futures, i la dotació dels quals es fa abans del càlcul dels beneficis. Aquests riscos poden derivar-se de probables indemnitzacions per litigis en marxa de l'empresa, de possibles ruptures de contractes, de garanties de reparacions futures, etc. Mentre aquests fons que es reserven no hagin d'utilitzar-se per a cobrir els fins previstos, l'empresa els podrà emprar per a autofinançar part de les seves inversions.

Avantatges i Inconvenients de l'Autofinançament

L'autofinançament permet a l'empresa una major autonomia i independència financera, i millora la seva solvència, ja que augmenta els fons propis. A més, per a les pimes constitueix la principal font financera, donades les dificultats per a accedir a altres fonts. D'altra banda, són recursos que no cal remunerar explícitament, encara que sí que tenen un cost d'oportunitat associat i pot convertir-se en un inconvenient, ja que poden usar-se en inversions poc rendibles. Un altre inconvenient és el possible conflicte entre els interessos d'accionistes i directius. Com menys benefici, major serà l'autofinançament per a noves inversions, però menor serà la rendibilitat per als accionistes. Per tant, cal buscar un equilibri entre els dos interessos.

El Finançament Aliè a Curt Termini

S'utilitzen per a finançar operacions del cicle d'explotació. Entre els més utilitzats podem destacar:

• Crèdit Comercial de Proveïdors

  Normalment, les empreses no paguen al comptat les primeres matèries o mercaderies que els subministren els seus proveïdors. L'ajornament del pagament equival a l'obtenció d'un crèdit concedit pels proveïdors pel temps que dura l'ajornament. Aquesta pràctica és molt freqüent. Com que les operacions són habituals, les condicions estan establertes i són conegudes per les dues parts i no requereixen una negociació concreta. No s'obtenen descomptes per pagament immediat, per tant, sí que tenen un cost implícit. L'operació sol formalitzar-se en un simple endeutament en compte per l'import de la factura o amb lletra de canvi.

• Préstecs i Crèdits Bancaris

  Acudint a les institucions financeres. Una vegada concedit el préstec, l'empresa es compromet a retornar la quantitat rebuda en els terminis acordats, més el preu del préstec o interès que fixa el banc. Els préstecs solen sol·licitar-se per a afrontar problemes de tresoreria. No tenen caràcter automàtic del crèdit comercial de proveïdor, ja que requereixen una negociació prèvia amb la institució financera.

  Diferència entre Préstecs i Crèdits

  • En un préstec, l'empresa rep del banc la quantitat sol·licitada de forma immediata i ha de pagar interessos per tots els fons rebuts.
  • És bastant freqüent que les empreses precisin diners per a afrontar possibles necessitats que són difícils de preveure. En aquests casos, sol utilitzar-se l'obertura d'un compte de crèdit, on l'operació consisteix en el fet que el banc concedeix a l'empresa una determinada quantitat o límit de diners. Així, l'empresa només paga interessos per les quantitats utilitzades i pel temps que usa cada quantitat, i no pel total de crèdit concedit, amb la qual cosa el cost per interessos disminueix.

• Descompte Comercial o Descompte d'Efectes

  Els drets de cobrament poden transformar-se en diners abans de la data de cobrament. Quan les empreses necessiten liquiditat, en lloc d'esperar que arribi el venciment de la lletra, poden aprofitar la possibilitat que ofereixen els bancs d'avançar els diners a través del descompte d'efectes. Així, quedaran en poder del banc, que abonarà a l'empresa el seu import. El risc per a l'empresa no desapareix fins que el deutor hagi pagat, ja que si no es paga, el banc li retira els diners que li va avançar i li retorna l'efecte.

• Finançament a Través de Facturatge

  Consisteix en el fet que una empresa especialitzada s'encarrega de cobrar els drets de cobrament d'altres empreses. Així, l'empresa amb lletres de canvi que necessiti liquiditat pot vendre-les abans del venciment a una societat de facturatge perquè aquesta s'encarregui de cobrar-les. Per tant, té els mateixos avantatges que el descompte d'efectes, amb l'avantatge afegit que, una vegada venuts els drets, l'empresa s'allibera del risc de possibles impagaments, ja que aquest risc es trasllada a la societat de facturatge. El major inconvenient està en l'elevat cost, ja que la societat de facturatge cobrarà una comissió que li cobreixi aquest risc i un interès per anticipar els cobraments.

El Finançament Aliè a Mitjà i Llarg Termini

Si el finançament aliè a curt termini està vinculat al cicle d'explotació, el de llarg termini està associat a inversions en renovació i ampliació d'equips productius, instal·lacions, etc.

• Crèdits per a Adquisició de l'Immobilitzat

  Quan les empreses mitjanes i petites necessiten recursos per a finançar les seves inversions a llarg termini, tenen dues opcions:

  1. Poden acudir a les institucions financeres per a sol·licitar préstecs.
  2. Negocien amb els seus proveïdors de béns d'equip, i és habitual que el proveïdor doni facilitats de pagament, fet que suposa per a l'empresa client la possibilitat d'adquirir el bé que vol ajornant-ne el pagament. Aquests crèdits solen formalitzar-se en lletres de canvi per a donar major garantia a l'operació.

• Contracte de Lísing (Arrendament)

  Quan les empreses necessiten nous equips, poden adquirir-los o arrendar-los a través del lísing. Consisteix en un contracte d'arrendament pel qual l'arrendador lloga un bé a una empresa o arrendatari, que es compromet a pagar unes quotes pel lloguer, i és normal que el contracte tingui una opció de compra en acabar el període. Sol durar entre 2 i 5 anys i hi ha dues modalitats:

  1. Lísing Financer

     L'empresa que necessita un determinat equip acudeix a una societat de lísing, que compra el bé al fabricant i l'arrenda a l'empresa.

  2. Lísing Operatiu

     L'arrendador sol ser el fabricant o distribuïdor del bé, que a més s'encarrega del manteniment i renovació. Si sorgeixen nous models, l'avantatge és que el risc d'obsolescència es trasllada a l'empresa arrendadora, però l'inconvenient és l'elevat cost.