Funcions Cognitives i Llenguatge

S. RAONAMENT: Capacitat per resoldre problemes i raonar. 

La bradipsiquia: Síntoma neurológic de lentitud psíquica, mental o del pensament. Pot estar relacionada amb l'Alzheimer, substàncies psicotròpiques, depressions... La taquipsiquia  és l'acceleració patològica de l'activitat psíquica, que pot manifestar-se en crisis delirants, mania o psicosis.

Pensament convergent: Orientat a trobar una solució convencional a un problema, prioritzant el raonament (lògica).
Pensament divergent: Busca resoldre els problemes per mitjà de propostes i solucions originals que no tothom té la capacitat de descobrir; està relacionat amb la creativitat. 

B. PERCEPCIÓ: Procés mental que permet als éssers vius rebre, elaborar i interpretar la informació que arriba als sentits, provenint del seu entorn i d'ells mateixos. Seleccionar, organitzar i interpretar les sensacions per donar significat. Pot estar alterada per intoxicacions, infeccions, tumors o causes emocionals o psíquiques. L'agnosia és la incapacitat de reconèixer informació ja aprenuda a través dels sentits; no pot interpretar correctament els estímuls sensorials. Dificultat per reconèixer objectes o persones. 

B. ATENCIÓ: Capacitat que permet focalitzar la percepció en el que necessitem.

Afocalitzada: Realització de nous aprenentatges; la ment es centra en un sol aspecte de l’entorn o en la realització d’una tasca, sense valorar el temps de fixació. No atenguem a altres estímuls.  Asostinguda: Mantenir la fixació durant un temps considerable; s’utilitza per a la majoria de tasques relacionades amb l’aprenentatge o el treball.  Aselectiva: Centrar-se en un estímul concret, obviant la resta d’estímuls. Per exemple, en una capsa de fotografies, trobar la de final de curs. Adividida: Canviar el focus d’una activitat a una altra, que implica donar resposta a demandes cognitives diferents, com cantar alhora que estem cuinant.

B. ORIENTACIÓ: Temps passat, present i futur (orientació temporal); la ubicació en l’espai (orientació espacial); ALOPSIQUICA, relació amb nosaltres mateixos i en el context (orientació personal); AUTO PSIQUICA.

B. MEMÒRIA: MExplícita - Episódica (fets concrets i experiències personals); Semàntica (coneixement del món); MImplícita - Procedimental (habilitats que aprenem i executem inconscientment). La memòria sensorial  està relacionada amb la informació que arriba al cervell a través dels sentits.

Amnèsies: Alteracions de la memòria que es caracteritzen pel deteriorament per aprendre noves informacions o per la incapacitat de recordar informació apresa.
- A. Episódica Retrógrada: No recordar successos antics.
- A. Anterógrada: No poder adquirir nova informació. 
- A. Global transitòria: Pèrdua total de memòria d’esdeveniments anteriors o posteriors al traumatisme.

La funció d'insos és reforçar i complementar la intervenció d'altres professionals i coordinar-se amb els familiars.

Les funcions cognitives són les capacitats que ens permeten percebre, conèixer i relacionar-nos amb l'entorn, imprescindibles per a l'autonomia!

S. El llenguatge: Sistema de signes, orals, escrits o gestuals, que a través del seu significat i la seva relació permeten que les persones puguem comunicar-nos. Té una funció socialitzadora, comunicativa i reguladora del comportament i pensament. La llengua és el sistema de signes que comparteix una comunitat (idioma): racional, arbitrari, universal, adquirit, voluntari i convencional.

Les alteracions del llenguatge són totes aquelles dificultats o absències en la comprensió, emissió o producció del llenguatge en els seus diferents aspectes, que generen problemes en l’adaptació de les persones al seu entorn i/o una inquietud significativa.
- Disàrtria: És un trastorn motor de la parla causat per la paràlisi o la debilitat dels músculs usats per parlar.
- L’afàsia: És la pèrdua o alteració de les habilitats comunicatives adquirides. Pot afectar tant a nivell d’elaboració del discurs com de la comprensió d’algun altre.
- Anòmia: Dificultat per a la recuperació de la forma fonològica de les paraules, encara que es conegui el significat i funció d’aquestes.

Valoració de les Funcions cognitives: Recull informació mitjançant l'entrevista, l'observació i les escales estandarditzades:

Test Pfeifer: Valora la memòria, orientació i capacitat d'executar tasques seriades. MEC Lobo: Orientació temporal i espacial, memòria immediata, fixació, atenció, càlcul, llenguatge... Ans i Depr Goldberg: GDS: Deteriorament cognitiu. Test identificació COM-NAM: Imatge i so.

Tècniques d’estimulació, manteniment i rehabilitació: Prevenir, estimular, rehabilitar i mantenir les funcions cognitives.

T. d’orientació a la Realitat (OR): Estimular la memòria de l'usuari amb fets que tenen relació amb ell mateix i amb el seu entorn. Sessió grupal, fotos, periòdics. 

T. Reminiscència: És una tècnica que consisteix a fer pensar i parlar una persona sobre la seva pròpia vida a partir dels records que evoca un objecte o un altre estímul.

T. Grups de Bon Dia: Discutir esdeveniments o notícies de la vida diària, participants lleument afectats amb altres que conserven les seves capacitats. Estimular la verbalització, reforçar l'autoestima i integrar la persona en el grup.

T. Musicoteràpia: Sèrie d’activitats musicals, aplicades de manera estructurada, amb l’objectiu de millorar les condicions físiques i cognitives i l’estat anímic dels usuaris.

T. Entrenament de memòria: Ajuda a recordar llistes de fets, números o paraules relacionades amb la nostra AVD.

T. Aules d’estimulació multisensorial: Intenta fomentar la percepció de les persones a través de la combinació dels sentits, treballar sensacions, optimitzar la relació amb l’entorn, somàtica (pell), vibratòria (introspecció) vestibular (postura) i dels sentits, i cognitiva (motriu i llenguatge).+