Funcions del ronyó i formació de l'orina

DEFINICIONS

Anúria: absència d’orina

Pol·laciúria: orinar poc i freqüentment, pot ser un cas d’infecció d’orina.

NEFRONA: unitat anatòmica i filològica del ronyo

PIRÀMIDE DE MALPIGHI: també s’anomenen piràmides renals són els teixits del ronyó en forma de con.

MEAT: es el final del conducte excretor. En l’home s’obre a l’exterior per l’orifici a l’extremitat lliure del penis, també utilitzada per a les ejaculacions seminals.

HOMÒSTASIS: es una propietat de l’organisme que consisteix en la capacitat de mantindré l’organisme estable i compensat a canvis.

URETRA: conducte per on s’expulsa l’orina des de la bufeta, en el cas de la dona.

FUNCIONS DEL RONYÓ

El ronyo es l’encarregat de filtra la sang del aparell circulatori i eliminar mitjançant l’orina residus metabòlics de l’organisme. També regulen l’hemostasi de l’organisme, sintetitzen hormones, regulen la pressió arterial i regula el volum dels fluids extracel·lulars de l’organisme.

FORMACIÓ DE L’ORINA

La sang entra als ronyons perquè les nefrones vagin retirant els productes que l’organisme rebutja per la formació d’orina. El procés es el següent:

• la sang que arriba a la nefrona es filtrada a la càpsula de Bowman, es filtres totes les substàncies petites. Les matèries que no són filtrades es semblant al plasma sanguini i es aprofitable per l’organisme.
• el filtrat va passant pels tubs de la nefrona on es produeix una reabsorció de les substàncies que es poden aprofitar i passen a la sang. Alhora també es reabsorbeix una gran quantitat d’aigua.
• les substàncies que no s’han ni filtrat ni reabsorbir són secretades des dels capil·lars sanguinis a l’interior dels tubs de la nefrona, obtenint finalment l’orina.

Un cop l’orina formada surt de la nefrona i anirà cap a l’úter per finalment baixa a la bufeta.

DIURÈTICS I PRESSIÓ ARTERIAL

Perquè hi ha un tipus de diürètic que redueixen el sodi i els líquids en sang, com a conseqüència els vasos sanguinis es fan més amples i es redueix la tensió arterial.

CARACTERÍSTIQUES DE L’ORINA

Les habituals característiques de l’orina es el seu color, la olor, l’hematúria, en e cas d’un pacient que begui poca quantitat d’aigua l’orina serà més concentrada i en cas d’un pacient que sí begui una quantitat d’aigua raonable diàriament la seva orina serà més clara.

Els components que ha de tenir són: aproximadament un 95% d’aigua, un 6% de ph, sals minerals com podria ser el potassi i es fòsfor i també hi ha d’haver-hi hormones.