Funcions de la Música i Efectes Sonors a la Ràdio

Funcions de la Música a la Ràdio

• El context determinarà que la música a la ràdio actuï de diferents maneres.
• Hi ha múltiples maneres d’utilitzar-la.

Funció Sintàctic-Gramatical

• Quan la utilitzem amb un caràcter organitzatiu, és a dir, quan usem la música per ordenar i organitzar els continguts. És habitual en els informatius. Apareix en petites trames que són les insercions musicals.

Sintonia

• És purament música. Fragment musical d’entre 15 i 20 segons de durada que sempre apareix al principi i al final d’un programa. Identifica el programa diferenciant-lo de la resta que té l’emissora.
• Juga un paper determinant per dir com serà el programa a l’audiència. Despertarà expectatives a l’oient. Si es compleix, és bona sintonia.
• També serveix per fer identificatius de programa (ex: musiqueta Catalunya Ràdio).

Cortina

• Fragment musical de 10 a 15 segons que s’utilitza per separar, dins d’un mateix programa, continguts clarament diferenciats. Conjunt de frases musicals que normalment traiem de la sintonia. És un període de transició.

Ràfaga

• Aproximadament 5 segons. Marca separació de continguts però no tan diferenciats com la cortina. Ex: separar diferents blocs informatius. No pot tenir veu. S’extreu de la sintonia. Més sovint en informatius que en magazín.

Cop Musical

• Aproximadament 2 o 3 segons. Fragment molt curt per poder cridar l’atenció de l’oient en un moment determinat i també per separar fragments sonors verbals que estan enllaçats per un mateix locutor. Ex: entre notícies. Hauria de tenir una ascendència total.

Funció Programàtica

• Apareix quan la música és l’objectiu o contingut principal sobre el qual es construeix la programació (tota la programació o part de la programació).
• El màxim exponent d’aquesta funció seria la ràdio-fórmula.
• Es dóna en els següents 3 casos:

• a) Monogràfics o especialitzats musicals: programes específics que normalment giren entorn a un tipus de música, presenten novetats, etc.
• b) Quan s’emet música en programes no especialitzats.
• c) Esdeveniments especials: transmissions de concerts o actuacions.

Funció Descriptiva-Ambiental

• Quan en el moment de descriure un lloc, ambient o espai, la presència de la música està totalment justificada.
• Està creant una realitat objectiva.

Funció Descriptiva-Ubicativa

• Utilització d’una música que, sense pertànyer a aquell ambient, trasllada mentalment a l’oient a un lloc o a un espai concret.
• La translació es produeix quan el receptor ho escolta, per una convenció sonoro-narrativa.
• S’utilitza en reportatges i també en falques.
• S'utilitza, de vegades incorrectament, per part dels productors. Per exemple: per ubicar a Catalunya, una sardana.

Funció Descriptiva-Expressiva

• Quan la música crea un determinat clima emocional o una determinada atmosfera. OBJECTIU: despertar sensacions i emocions en l’oient. A més, la música agafa una dimensió subjectiva i simbòlica que es pot usar per il·lustrar l’univers d’un personatge i també per il·lustrar el sentiment que li produeix una determinada situació.
• MAI s’han de seleccionar les peces pels títols. Si en volem seleccionar, prèviament les hem d’escoltar per analitzar què ens provoquen a nosaltres. Les peces acostumen a generar-nos imatges i a generar-nos pensaments.
• Moltes vegades la música pot exercir més d’una funció alhora.

Els Efectes Sonors a la Ràdio

• Poden jugar un paper tan important o a vegades més que la pròpia veu i la música, però avui en dia és un element que està menystingut.
• És essencial ja que ajuda a descriure ambients, llocs i atmosferes.
• Ajuden a construir paisatges sonors.

Què és un Efecte Sonor?

• So natural o artificial que substitueix objectiva o subjectivament la realitat. Ho fa desencadenant en l’oient la percepció d’una imatge auditiva, la percepció del referent al qual substitueix.

• Les formes sonores d’un efecte estan associades al món que ens envolta. Ex: senyals horàries.
• L’efecte de so, MAI és un soroll.

Què és el Soroll?

• És una senyal aleatòria i indesitjable que per qualsevol circumstància aliena a la nostra voluntat es pot presentar en el transcurs de la comunicació radiofònica.

• Ex: cop al micro, soroll de papers,...
• Podem recrear un soroll com si fos un efecte sonor.
• Avui en dia tenim una oferta radiofònica basada en informatius, magazins i ràdio-fórmules. No s’utilitzen gaires efectes sonors.
• Els programes d’humor posen bastants efectes de so. També en reportatges i en algunes insercions publicitàries.