La Fundació de Roma: Orígens, Cultura i Art

Van ser els fundadors de Roma. Segons alguns, la paraula Roma coincideix amb el riu Tíber. Ròmul i el ritual etrusc a la fundació mítica de la ciutat coincideixen amb el període arcaic grec (segles VIII-VI aC). Influïts per les cultures orientals, pels púnics (cartaginesos) i pels grecs, segons la llegenda, els tres primers reis de Roma van ser d’origen llatí, però els tres últims, començant per Tarquini Prisc, Servi Tul·li i Tarquini el Superb, van ser d’origen etrusc. L’expulsió de Tarquini el Superb al 509 aC marca el final de la monarquia i el començament de la República. L’origen d’aquest poble és desconegut i s’han fet dues teories: és un poble autòcton de la Península Itàlica o, mirant els seus trets físics, provindrien d’Orient Mitjà.

La religió és una part essencial de la seva cultura, com demostren els temples i, especialment, els ritus funeraris. Tenen un pla urbanístic molt desenvolupat. Hi ha un interès pels plaers de la vida: banquets, lluites. Per això, en ocasions, els homes es representen amb aspecte gras. La dona gaudeix de gran llibertat, equiparada al varó, i comparteixen activitats.

El sistema aristocràtic es caracteritza per la noblesa oligàrquica i l’esclavatge. L'escultura manté paral·lelismes amb l’arcaica grega: somriure arcaic, ulls ametllats, frontalitat, rigidesa... No hi ha, però, un ideal de bellesa com a Grècia. Busquen l’expressivitat. Dos temes principals: el retrat i els animals. El retrat és freqüent en sarcòfags, on es representa el difunt en actitud tranquil·la i serena, i influirà decisivament en el retrat romà. El material utilitzat és la terracotta policromada. També feien màscares de cera dels avantpassats que guardaven a les cases.

Els animals eren representats en bronze, amb una gran observació de la realitat i influència de la fantasia oriental. Les pintures murals es presenten en registres horitzontals, en els quals les escenes es desenvolupen linealment. Figures amb contorns molt definits per línies fosques (predomini del dibuix) i colors plans. Els temes inclouen escenes alegres i vitalistes (danses, jocs, escenes de caça, lluites) per a dissipar la tristesa de la mort. Aquests temes donen nom a les tombes on es troben (tomba dels lleons, tomba de la caça i de la pesca...).

Hi ha un interès pel moviment i una influència grega (per tant, font per conèixer aquesta). Coneixien l’arc i la volta, i van introduir la columna d’ordre toscà (dòric amb base). El temple és similar al grec, rectangular amb accés per davant i per darrere. Les necròpolis eren fora de les ciutats, formaven conjunts molt importants amb estructura gairebé urbanística. El tipus de tomba més habitual és una sala circular subterrània que a l’exterior adopta forma de túmul.