Gargallo i Bourgeois: Anàlisi de Dues Escultures

Clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,24 KB

Gargallo: El Profeta

Anàlisi de l'obra

Amb set anys, Gargallo es va traslladar a Barcelona amb els seus pares, on va rebre formació artística. Més tard, va obtenir una beca i va viatjar a París, on va conèixer Picasso, entre altres artistes.

Estil: Cubisme.

Material: Bronze.

Tècnica: Utilitza la tècnica escultòrica del bronze fos, que permet reproduir petits detalls, i la inclusió del buit com a element de volum.

Forma: Escultura exempta, ja que no està en contacte amb cap paret.

Tipus: Dempeus.

Cromatisme: Monocroma, ja que només utilitza un color.

Composició: L'eix central està format pel cap, el cos i la cama esquerra. L'escultura està proporcionada en les parts del cos. La figura està en moviment, aconseguit amb el joc dels braços, un enlaire i l'altre sostenint una vara. És una escultura oberta on predomina la verticalitat. La llibertat de moviments i l'expressivitat s'assoleixen amb la postura dels braços i les cames entreobertes. L'equilibri es produeix entre la verticalitat i les línies corbes que s'observen als laterals. Hi ha un contrast entre les línies corbes (braços, roba) i les línies rectes (cames, bastó). El contrast entre el buit i el massís també contribueix a donar equilibri a l'obra.

Elements d'acabat: Presenta espais buits per on passa l'aire i la llum.

Tema: La font en què s'inspira és l'Antic i el Nou Testament. Representa un home que aixeca el braç en gest desafiador i amb l'altra mà subjecta una vara. Una peça de pell li cobreix el cos. Representa Sant Joan Baptista. El joc de corbes i contracorbes de la figura crea espais buits canviants i dinàmics. L'aire ha passat a formar part de l'escultura, incorporant-se a la massa volumètrica, que alleugereix.

Significat i simbolisme: Va ser realitzada en el període d'entreguerres, un període de canvis intensos.

Funció: Probablement estètica, ja que va ser pensada per ser exposada en un lloc públic o en un museu.

Altres obres: Escultures per al Palau de la Música, per a l'Hospital de Sant Pau i per a l'Estadi Olímpic de 1929, El Picador, Ballarina.

Valoració i conclusió

Gargallo és un dels escultors més innovadors del segle XX. Va ser el primer escultor que, juntament amb Picasso i González, va descobrir el buit escultòric. Encara se li ha de donar el seu autèntic lloc en l'escultura del segle XX. Les formes geomètriques del cubisme van propiciar noves formes escultòriques en ferro, material en què Gargallo i González eren mestres; van influir en Picasso i el van introduir en les possibilitats que tenia el treball amb ferro.

Louise Bourgeois: Maman

Anàlisi de l'obra

Artista francesa, escultora, pintora i gravadora, Louise Bourgeois va encaminar l'escultura cap a l'alliberament dels seus propis traumes. Primer va estudiar matemàtiques, però després es va decantar cap al món de l'expressió artística.

Estil: Expressionista.

Materials: Marbre, acer inoxidable i bronze.

Tipologia: Exempta, ja que no té contacte amb cap mur o paret.

Tipus: Dempeus.

Cromatisme: Policroma. Les potes de l'aranya són cromades, els ous de la bossa són de color gris i blanc.

Composició: Equilibri entre moviment i repòs.

Elements d'acabat: Les potes són rugoses. La bossa està feta a base d'una xarxa metàl·lica que conté els ous. Es basa en somnis i experiències personals.

Tema: És una aranya d'acer monumental. Forma part de la sèrie d'escultures anomenades Spider. L'animal se sosté sobre vuit potes, el seu cos s'eleva de manera que el visitant pot caminar per sota. Cada pota acaba en un cos central, sota del qual hi ha una bossa metàl·lica on hi ha pedres arrodonides de marbre que simulen ous.

Significat i simbolisme: Maman significa mare. És un homenatge a la mare de l'escultora. La mare és com una aranya: intel·ligent, pacient, calmada, raonable. Alhora, connecta amb els traumes d'infantesa de l'artista. L'aranya és un símbol de vida, els ous, la teranyina on captura insectes per alimentar-se. Aquesta doble funció es plasma en l'escultura enorme. Les potes són fines i llargues i protegeixen la part més fràgil, la bossa d'ous.

Funció: Serveix de teràpia per a l'autora i per a reconstruir vivències viscudes amb la seva mare protectora. La mare teixeix, fila, cria, protegeix, igual que l'aranya a les seves cries.

Altres obres: Cases buides, Cel·les, La destrucció del pare.

Valoració i conclusió

El seu treball es relaciona amb la sexualitat, el feminisme i el gènere. La seva obra no va ser descoberta fins que va exposar al MOMA l'any 1982.

Entradas relacionadas: