Gargallo: El Profeta - Anàlisi i Context Històric

Context històric i cultural

París continuava sent la capital cultural i artística, com al segle XIX. Els nous corrents artístics del segle XX foren el reflex d'un món cada vegada més canviant: a nivell científic, noves formes de pensament i canvis polítics. Innovacions físiques i matemàtiques com la teoria de la relativitat, teories òptiques que aporten noves visions del món a través de microscopis o telescopis, les fotografies aèries, el cinema, la gran velocitat del transport. Les noves teories de la psicoanàlisi de S. Freud parlaven dels nous llenguatges del subconscient i dels somnis. Políticament, la rivalitat dels estats europeus degut a les ambicions colonials van culminar en la I Guerra Mundial (1914-18). Acabada la guerra, la situació empitjorà tant econòmicament (Crac del 29) com políticament, amb l'enfrontament entre els feixismes i el comunisme, que amenaçaven les democràcies liberals. La Guerra Civil espanyola (1936-39) i la II Guerra Mundial (1939-45) demostraren que la destrucció humana no tenia límits. Els artistes europeus, sensibilitzats amb la situació, busquen nous llenguatges creatius, expressius, fan un art combatiu per conscienciar la societat de la situació política del moment i animar-los a prendre partit.

Composició de l'obra "El Profeta"

El Profeta fou realitzat a partir de planxes de metall retallades, tub ondulat i buits estratègics. En una obra on domina la línia, l'escultor deixa sense matèria els espais que teòricament haurien de ser més volumètrics i espais plens. El buit és molt més expressiu que no pas els volums tradicionals.

L'escultura s'estructura al voltant d'un eix central format pel cap, la columna vertebral i la cama esquerra. D'aquest eix surten les altres parts del cos, formant corbes i contracorbes (matèria i absència de matèria). Les cames formen sòlides línies rectes que afermen la figura al terra. El bastó que du a la mà esquerra també forma una recta, que segueix més o menys la lleugera diagonal de la cama dreta. Les corbes que predominen són les dels cabells i la pell de xai que cobreix els dos braços i l'espatlla dreta, donant una gran tensió i dinamisme a l'escultura.

El Profeta aixeca el braç dret amb la mà oberta, amb força desafiadora. Els volums absents són acotats per elements corbats, com es pot apreciar a la galta esquerra d'El Profeta. És precisament al cap on es concentra la vehemència del personatge, amb el buit de la boca que deixa veure el crit. Es creen jocs de llums i ombres, les zones convexes deixen relliscar la llum suaument, les còncaves la reflecteixen, penetrant el buit.

• Ritme: Equilibri entre moviment i repòs.
• Temps: Voluntat d'eternitat.

Estil de Gargallo a "El Profeta"

Aquesta és una obra mestra que sintetitza totes les aportacions significatives de l'aragonès: la utilització dels buits per exacerbar l'expressivitat; l'equilibri entre la verticalitat dominant i les línies corbes que formen els laterals de les escultures; l'acurat estudi de la llum; i la concepció de la figura, sempre canviant segons el punt de vista. L'escultor aprofita els elements estètics renaixentistes, com la simetria o les proporcions del cos humà. A partir d'aquestes bases, l'escultura es torna avantguardista i els elements formals del cubisme intervenen en la composició. El predomini de les línies corbes proporciona una sensació de dinamisme i moviment.

També s'hi poden rastrejar reminiscències de l'art primitiu i d'artistes com Brancusi i Modigliani. El treball de Gargallo en la recerca dels espais buits i plens fa que se'l consideri un precursor i/o paral·lel al d'altres escultors contemporanis com, per exemple, Henry Moore. Va influir en altres autors com Picasso o escultors posteriors com ara els bascos Jorge Oteiza i Eduardo Chillida, entre molts d'altres.

Tema i funció

Tema: Es representa la figura d'un profeta que clama en el desert, fàcilment identificable amb la figura de Sant Joan Baptista, però sense cap mena de tractament de caràcter religiós. El profeta representa un home que crida, representant la força de la paraula i que amb el gest ferm del seu braç dret ens convida a seguir-lo, mostrant el bàcul, símbol del guia. El seu caràcter, dur i agressiu, se'ns transmet perfectament, la qual cosa la converteix en una obra també expressionista, si bé la tècnica és cubista.

Funció: Decorativa.

Explicacions

Aquesta obra, la més coneguda de Gargallo, no va poder ser realitzada per l'autor en bronze per manca de recursos econòmics.